Marina Echebarria, catedràtica de Dret i activista LGTBI: "Les dones transsexuals no som un perill per a la resta"

Marina Echebarria és catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat de Valladolid –el 2020 es va convertir en la primera dona obertament transsexual a accedir a una càtedra universitària a Espanya–, és activista LGTBI des de fa més de trenta anys i ha col·laborat en la redacció de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI, la llei trans estatal, i en la de diverses lleis autonòmiques.

Aquesta setmana ha comparegut, en qualitat d’experta, davant la comissió de la Junta General del Principat per informar sobre la llei asturiana en tràmit.

Els col·lectius contraris a la llei trans són molt actius.

És que no és gent que s’oposi a aquesta llei, és gent que s’oposa a la nostra existència, al fet que tinguem tractaments sanitaris, al fet que compartim espais educatius... Les seves propostes són molt clares: la derogació de les lleis i que tornem a ser considerades persones malaltes amb un trastorn mental.

En aquesta oposició hi ha una part del feminisme.

Una part molt minoritària, tot i que s’arroga la representació de totes les dones.

Aquest sector argumenta que les lleis trans contribueixen a l’esborrament de tota la història d’opressió de les dones.

Les dones transsexuals també patim l’opressió de la societat patriarcal i la violència masclista. No té sentit que se’ns presenti com un perill per a altres dones. Ho fan amb un discurs essencialista, que s’assenta en els plantejaments de l’Església catòlica i el pensament més tradicional. El que hi ha és un prejudici molt fort cap a formes de vida diferents de les que coneixen, prejudicis d’unes dones que pretenen ser progressistes, però no ho són: són dones espantades i les seves apel·lacions a la biologia estan desfasades, s’han quedat a vuitè d’EGB.

Està parlant d’abanderades del moviment feminista.

Però estan sent convocades per Vox i el PP. És més, hi ha hagut molta gent del PP que ha donat suport a les lleis trans, a Extremadura, a Andalusia... Elles s’alineen amb el sector més integrista.

Entre elles hi ha dones del PSOE.

El PSOE té un problema intern. Algunes diuen que són socialistes, però han demanat el vot per al PP. Internament han perdut la batalla. És molt necessari dir que estan intentant obrir el debat de la llei estatal del 2023, i aquesta llei és allà, aplicant-se sense les conseqüències apocalíptiques de què parlaven. La primera vegada que es va reconèixer la identitat trans a Espanya va ser el 1978, en una sentència, i ara volen reobrir el debat. La llei trans asturiana només implementa i executa el mandat de les lleis antidiscriminació de l’Estat espanyol; no debatrà la identitat trans. A Espanya, després de la llei del 2023, 5.000 persones a l’any han canviat de sexe, el 0,036% de la població. On és aquest contagi del qual parlen? Continuem sent la minoria que érem. Hi hauria un munt d’agressions transsexuals en lavabos públics, però no n’hi ha hagut ni una. El que sí que hi ha hagut han estat agressions a dones trans, al revés cap.

Els detractors de la llei trans d’Astúries diuen que és nefasta.

Però no han fet ni una sola proposta de millora. Hauria estat molt bé, hauríem tingut un debat constructiu, però no els interessa. El que els interessa és que la llei no tiri endavant.

Diuen que la llei va a contracorrent, que els països que fa anys van aprovar lleis similars les estan derogant.

On la ultradreta arriba a governar està derogant tota la legislació LGTBI. També la que té a veure amb els drets sexuals i reproductius, ho estem veient als Estats Units amb l’avortament. Crec que som al costat correcte del corrent. A Europa occidental només hi ha un país que hagi fet caure els drets de les persones trans: Hongria. Fins i tot a Finlàndia, on la dreta va arribar a governar, no s’ha derogat. No és cert; el que hi ha hagut ha estat una moratòria.

La llei trans asturiana té alguna singularitat?

La singularitat és com s’organitzen els tractaments, la descentralització, el consell consultiu, l’atenció a la particularitat del món rural, un pla de formació als funcionaris i empleats públics molt apreciable... És una llei estàndard. La raresa és que Astúries, que sempre ha estat al capdavant en la defensa dels drets, sigui la penúltima comunitat a aprovar la seva llei; aquesta ha estat una anomalia, i tot perquè un grup minoritari del feminisme ha tingut capacitat de bloquejar-la durant dues legislatures.