Les màfies s'apoderen de la gestió il·legal de residus: actuen per encàrrec i enterren els abocaments

Captaven els seus clients a les mateixes obres de construcció de Màlaga. Els oferien un servei integral: retirar els residus de l’obra per a la seva gestió legal, però, en lloc de traslladar-los a una planta de tractament autoritzada, els desviaven a parcel·les pròpies o de tercers amb els propietaris dels quals havien pactat prèviament. Així, durant anys, van aconseguir abocar il·legalment més de 167.000 tones de residus d’obra, entre els quals hi havia amiant, un material altament perillós.

Una operació recent del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil, batejada com a Cover, va aconseguir destapar les pràctiques de la banda, amb la investigació de 12 persones físiques i tres de jurídiques. Els delinqüents utilitzaven el mètode conegut com de "farciment i segellat", que consisteix a barrejar residus perillosos, entre els quals runa, amiant, olis o residus d’aparells elèctrics i electrònics, amb terres inerts.

Després de la barreja, procedien a l’estesa i compactació perquè, a simple vista o des de l’aire, semblés un anivellament del terreny o una millora agrícola. En aquest cas, utilitzaven parcel·les agrícoles de La Axarquía que no estaven sent explotades.

Delinqüents professionals

"Ens trobem davant d’una delinqüència professionalitzada i altament especialitzada. No són abocaments esporàdics de particulars, sinó una xarxa logística estructurada", assenyalen fonts de la Guàrdia Civil sobre un delicte molt freqüent a Espanya i amb greus conseqüències, ja que la falta de gestió professional dels residus pot generar un elevat risc d’incendis per l’acumulació de materials inflamables, contaminació d’aqüífers per la filtració de líquids tòxics, així com l’emissió de fibres nocives en cas de manipulació indeguda de fibrociment, entre altres danys.

D’acord amb les últimes dades facilitades pel Seprona a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, el 2025 es van registrar un total de 17.173 infraccions contra la normativa sobre residus i abocaments, a les quals s’han de sumar 143 infraccions per contaminació atmosfèrica. Cada any hi sol haver una mitjana de 20.000 denúncies per abocaments il·legals. A part de la col·laboració ciutadana, el factor determinant és la vigilància de punts crítics on l’orografia permet l’ocultació de grans volums de residus. Els punts d’abocament solen trobar-se en zones de fàcil accés per carretera i amb escassa vigilància, habitualment en zones limítrofes amb polígons industrials o a l’extraradi de les ciutats, així com en zones rurals poc freqüentades, a prop de boscos i rius. En aquest cas, els agents van detectar una activitat inusual de maquinària pesant en zones d’especial protecció agrícola o cursos fluvials, com ara el rierol Fuente Ariza.

Per detectar els delinqüents, els agents del Seprona treballen amb proves pericials a posteriori. Una són les prospeccions de residus. Encara que l’abocament estigui enterrat, mitjançant excavacions controlades es recuperen mostres que determinen la traçabilitat, l’antiguitat i la perillositat del residu. També es porten a terme, a més d’encreuaments de dades d’albarans, facturació i la tinença o no de certificats de plantes de gestió autoritzades, anàlisis de lixiviats. "La contaminació del sòl i les aigües subterrànies deixa una empremta química inesborrable que vincula el residu amb el dany ambiental", diuen des de la Guàrdia Civil.

Costos més elevats

Segons fonts del Seprona, l’extensió del territori i la proliferació de zones rurals aïllades a Andalusia faciliten, al caliu de la construcció, la creació de tots aquests punts negres d’abocaments il·legals, que generen un dany ambiental valorat, en aquest cas concret, en més de 6 milions d’euros. El motor del delicte és sempre econòmic. A la província de Màlaga, per exemple, la gestió legal d’una tona de residus de construcció oscil·la entre els 15 i els 25 euros, mentre que la de residus perillosos, com l’amiant, o fibrociment, comporta costos molt més elevats pels seus protocols de seguretat.

En alguns casos, els delinqüents són empreses autoritzades que, per estalviar-se les despeses de gestió legal, realitzen abocaments indiscriminats a la natura, com va passar a Molina de Segura, a Múrcia, fa uns anys, quan el Seprona va descobrir que s’estaven abocant residus a través d’un gran forat en una finca pròxima a una empresa de venda de productes químics i gestora de residus tòxics. Després d’anys amb aquesta pràctica il·legal, els residus perillosos havien arribat a la xarxa de clavegueram municipal i a les depuradores. Des d’Ecologistes en Acció denuncien que aquest tipus d’abocaments es reduirien molt si la cadena de la gestió dels residus "estigués completament controlada". "Molts transportistes guanyen diners perquè ofereixen portar per la meitat els residus sense els documents exigits. L’administració no acaba de posar en marxa un sistema de traçabilitat potent", diu un portaveu.

Els investigadors també s’estan trobant amb molts casos en els quals Espanya és destinació final o lloc de pas cap a l’Àfrica de residus procedents de diferents països d’Europa. "És que a Itàlia o França la gestió legal de residus és fins a vuit vegades més cara que aquí", assenyalen fonts de la Guàrdia Civil.

El mes passat, de fet, Espanya va liderar l’operació internacional més gran contra el tràfic il·legal de residus, amb 127.000 tones confiscades i 337 detinguts. Les escombraries il·legals arribaven a la Península des d’Itàlia i França a través de ports i per carretera. Els investigadors han constatat que el tràfic il·lícit de residus, en el qual és habitual la falsificació documental i el frau, s’ha consolidat com un problema a escala mundial, operant a través de circuits il·legals paral·lels.

Escombraries italianes

L’any passat va caure una banda que abocava 40.000 tones d’escombraries italianes a l’any en abocadors de Tarragona i Conca. La Guàrdia Civil va detenir 15 persones que haurien cobrat presumptament 19 milions d’euros des del 2021 procedents d’empreses de tractament de residus italianes, les quals haurien contractat els seus serveis per desfer-se d’aquests residus.

Els investigadors destaquen que aquest tipus de delinqüència ambiental creix a un ritme del 5% i ja és la quarta activitat delictiva més important del món, després del tràfic de drogues, el tràfic d’éssers humans i la falsificació.

"A Almeria hem trobat més de 400 punts d’abocament, principalment de plàstics procedents de l’agricultura. Hi ha agricultors que, com que els surt més barat no pagar la gestió dels residus, els deixen a les rambles, als marges de les carreteres. Amb els hivernacles en expansió des dels anys 80 i 90, creixent de manera increïble, es produeix una quantitat de residus enorme que no tenen sortida, sobretot des del 2016, quan la Xina va deixar de comprar els plàstics". Un portaveu d’Ecologistes en Acció defineix així la situació que viu la província andalusa amb la contaminació derivada de la producció dels hivernacles, que constitueixen el motor econòmic d’Almeria.

Els abocaments il·legals de residus, ja siguin d’estris domèstics, residus de construcció o demolició, residus perillosos sòlids, com per exemple l’amiant, i líquids tòxics, entre d’altres, s’han convertit en un maldecap per a les administracions. Es porten a terme en molts emplaçaments: des de territoris de difícil accés fins als voltants de les ciutats, els cursos dels rius i fins i tot centres de reciclatge sense els permisos corresponents.

A inicis del 2024, la Comissió Europea va dur Espanya al Tribunal de Justícia de la UE per 195 abocadors il·legals que encara no s’havien tancat, segellat ni restaurat des que es van identificar i denunciar el 2008. "Espanya ha faltat a la seva tasca", deia la Comissió sobre els danys greus al medi ambient i el risc per a la salut humana que suposen els abocadors.

Subscriu-te per seguir llegint