L'escola inclusiva sense recursos fractura el professorat: alguns reclamen més suports, i d'altres demanen "la fi d'aquest engany"

El curs 2025-2026, que enfila la recta final marcat per la convocatòria de 17 noves jornades de vaga, arrencava amb la urgència d’enfortir una escola amb un alumnat cada any més divers. Gairebé un 35% dels estudiants entre I3 i 4t de l’ESO té necessitats educatives específiques (NEE). En xifres absolutes, el curs passat hi havia 335.746 alumnes amb NEE sobre un total de 946.013, 9.000 més que el curs anterior.

D’aquests 335.746 alumnes, 43.366 estan classificats com a NEE A, amb discapacitat física, intel·lectual o sensorial, TEA o trastorns greus de conducta, entre d’altres, i 292.380 com a NEE B, amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques. Una situació que fa temps que desborda els centres educatius, que aquest curs han dit prou.

La necessitat de reformular com s’està desplegant el decret d’escola inclusiva, sense prou recursos, ha estat una de les demandes més repetides durant les protestes d’aquest curs. Però què demanen exactament els docents? Quina és la situació, més enllà del volum de nens amb "etiqueta"? Què diu sobre això l’acord entre CCOO i UGT que el Govern ha començat a desplegar malgrat no comptar amb el suport de la majoria sindical?

La gran diferència entre el que demana Ustec, el sindicat majoritari a primària, i el que demana Professors de Secundària (Aspepc), el que compta amb més representació als instituts públics, és que els primers reclamen "més recursos per poder desplegar en condicions el decret de la inclusió" i els segons, en canvi, impugnen el decret d’escola inclusiva.

"La gran diferència és que Ustec creu en aquest model d’escola inclusiva i nosaltres impugnem el decret. No és inclusió, és integració forçosa; una estafa en què s’enganya les famílies assegurant que els seus fills estaran ben atesos quan no és així", apunta Andreu Navarra, una de les veus públiques d’Aspepc, que té clar que "el criteri no pot ser tots igual, tots a la mateixa aula; això és una barbaritat".

Necessitat d’un TIS a cada centre

No ho veu igual Patricia Morales, delegada d’Ustec, que defensa un augment del 50% del personal docent especialista en tots els centres, com ara mestres d’educació especial; assegurar "mínim" un mestre d’audició i llenguatge (MALL) a tots els centres educatius; l’augment del 50% de personal PAE a les escoles i instituts, o potenciar i crear equips psicosocials als centres educatius, assegurant la figura del tècnic d’integració social (TIS) i/o educador social a tots els centres educatius.

"L’atenció a la diversitat no és només per als nens amb diagnòstic; hem de poder atendre la resta de la classe, que cada un té el seu ritme"

Patricia Morales, d’Ustec

"L’atenció a la diversitat no és només als nens amb diagnòstic; ha de poder atendre la resta de la classe, que cadascú té el seu ritme. Ara el que passa és que o atens uns o atens els altres, i tots els alumnes mereixen atenció", reflexiona Morales, recordant que uns van més ràpid amb una cosa i d’altres amb una altra, i que tots necessiten un acompanyament, impossible amb les ràtios actuals. Per això demanen una reducció de ràtios de 15 alumnes a infantil i primària, 20 a l’ESO i 22 a batxillerat.

Què diu sobre això el "pacte de país"?

El polèmic pacte de país per l’educació, signat per CCOO i UGT i rebutjat per la resta de sindicats, que continuen mobilitzats, inclou una reducció de ràtios que els sindicats contraris a l’acord consideren totalment insuficient. L’acord assenyala que el curs 2026-2027 "es revisaran els criteris de les ràtios actuals per adaptar-los a la tipologia d’alumnat" i recull una "progressiva reducció de ràtios en les diferents etapes educatives" d’acord amb criteris de planificació territorial, disponibilitat d’espais i adequació de recursos humans. Ustec demana que aquesta reducció es noti ja el curs que ve.

L’acord inclou també la incorporació de 85 mestres d’Audició i Llenguatge (MALL) a les SIEI+, mentre que Ustec demana "mínim" una figura per centre educatiu, i la creació de 16 noves AIS, aules temporals per a nens amb trastorns mentals greus. També preveu la incorporació de monitors de suport a l’educació especial, abans anomenats "vetlladors", en l’educació postobligatòria, sense xifrar quants; el "desplegament de figures sanitàries per a cures", també en genèric, i l’"actualització del Decret 150/2017 d’inclusió educativa".

Són afirmacions massa genèriques i poc concretes per a Ustec, que no es cansa de demanar més recursos per a l’escola inclusiva "aquest mateix curs", però que, a ulls d’Aspepc, "afiancen" un model d’escola inclusiva que rebutgen.

Aquest dimecres, la Conselleria d’Educació anunciava que ampliarà els recursos destinats a l’escola inclusiva amb un total de 509 noves dotacions per al curs 2026-2027. Concretament, desplegarà 93 noves unitats de Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva (SIEI), 56 a primària i 37 a secundària, així com 25 unitats addicionals de SIEI+. També assenyalen que els centres d’educació especial veuran reforçada la seva plantilla amb 134 noves places: 71 docents i 63 educadors d’educació especial.

Revisar el decret

Entre les 260 mesures recollides en les més de 120 pàgines del Pla de Govern 2024-2027, publicat el desembre del 2024, ja s’hi recollia una de les peticions més repetides en els últims temps per la comunitat educativa: revisar el Decret 150/2017 d’educació inclusiva. Un decret molt aplaudit quan es va aprovar fa vuit anys, en què s’assenyala que cada nen amb una necessitat específica ha de comptar amb els recursos i suports necessaris al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria per poder estudiar a l’escola ordinària, al costat dels seus companys.

Una cosa que, vuit anys després de la seva entrada en vigor, és només un dret universal sobre el paper. Per això els professors catalans ja han fet sis vagues aquest curs i en tenen previstes 17 més per a aquest final de curs.