L'estudiant de 92 anys que escriu una tesi doctoral sobre art a mà: "Li dedico sis hores diàries"

Als 92 anys, Miguel Ángel Gallo és l’estudiant més veterà de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), on està escrivint una tesi doctoral sobre la fenomenologia de la sorpresa i la creació artística. Cada dia, dedica "unes sis hores" a redactar-la. Ho fa a mà. Enginyer industrial de formació i docent de l’IESE, Miguel Ángel nega tenir un cervell privilegiat. "Només soc una persona normal", respon amb humilitat, mentre confessa la immensa sort que té de gaudir de salut física i mental. "Cada vegada que vaig a veure el meu metge de capçalera, em diu que tant de bo ell tingués les analítiques tan perfectes", admet amb orgull.

Nascut a Saragossa, Miguel Ángel és fill d’un militar republicà afusellat pel règim de Franco. Orfe de pare, es va quedar amb el seu avi, que va decidir enviar-lo a Barcelona perquè fes el que molt pocs es podien permetre en aquella època: estudiar a la universitat. El 1956, es va llicenciar i doctorar en Enginyeria Industrial i va posar un peu en la docència, camp que no va abandonar mai. Al llarg de la seva trajectòria professional, va creuar 500 vegades l’Atlàntic per treballar als Estats Units i a l’Amèrica Llatina. El seu sorprenent currículum també es reflecteix en la seva vida personal: 13 fills, 39 nets i 15 besnets. Tot i que té bona salut, la seva família li ha prohibit continuar amb dues de les seves aficions favorites: l’esquí i l’equitació.

Una trajectòria així no el fa mirar ningú per sobre de l’espatlla. "Soc només un vulgar professor de l’IESE", riu. A l’IESE, on continua exercint de professor emèrit, també hi continua la seva secretària, que li està passant a ordinador la tesi doctoral que ell està escrivint a mà. "No se’m dona gaire bé fer servir l’ordinador, només utilitzo dos dits", explica Miguel Ángel Gallo.

Amb 83 anys va començar Belles Arts

Quan tenia 83 anys, Miguel Ángel, un home de ciències, va agafar un pinzell i es va posar a pintar. Era la manera que tenia de passar el temps, perquè la seva dona, malalta, havia ingressat en una residència. Ell passava moltes hores a casa i va pensar que una activitat artística li aniria bé. "Em vaig fer un embolic amb els pinzells i les teles i vaig pensar que el millor era acudir al lloc on més saben d’art, la Facultat de Belles Arts", narra. Miguel Ángel va formalitzar la seva matrícula a la Universitat de Barcelona i va començar a conviure amb "nois" de 18 i 19 anys. "Em tractaven de vostè i jo els deia que, si us plau, ho fessin de tu. Vaig trobar a la carrera gent meravellosa, veritables companys, maquíssims. Em van ajudar molt. La universitat és un privilegi", elogia l’estudiant més veterà.

"Cada vegada que vaig a veure el metge de capçalera, em diu que tant de bo ell tingués les analítiques tan perfectes"

"Em va costar set anys acabar la carrera. Cada any feia mig curs", explica Miguel Ángel, que va rebre un sonor, llarg i afectuós aplaudiment en la seva cerimònia de graduació. Molts dels seus companys l’assaltaven a preguntes. "Miguel Ángel, creus que tindrem feina una vegada acabada la carrera?". Ell mai els va desanimar i els va instar a provar sort en una casa de moda o en institucions públiques o privades. "Un d’ells em va revelar que s’havia matriculat a Belles Arts perquè volia ser tatuador. Em va semblar genial. De fet, crec que algun podrà viure perfectament de la pintura professional. No gaires, però uns quants sí", comenta l’enginyer, que acostuma a publicar els seus dibuixos al seu perfil d’Instagram.

Després de llicenciar-se en Belles Arts a la UB, va optar per continuar estudiant a la universitat. Aquesta vegada, va apostar per la UIC i per un doctorat sobre la fenomenologia de la sorpresa i la creació artística. La sorpresa és, explica, un acte involuntari, el principi de la filosofia i del coneixement. "Si no et sorprens per alguna cosa, mai voldràs aprofundir-hi". Amb la tesi doctoral, a més de sorprendre’s i aprofundir en els sabers de l’art, té un objectiu clar: pintar més i millor. Aquesta continua sent la seva meta vital, al costat de dinar amb els seus fills els caps de setmana i fer passejades amb alguns dels nets. "Tinc una vida molt senzilla perquè només soc una persona normal", conclou.