Així és l'hantavirus dels Andes, l'única soca capaç de transmetre's entre persones: símptomes, incubació i letalitat

L’hantavirus que ha causat tres morts en un creuer a l’oceà Atlàntic és de la soca Andes, l’única de la qual s’ha documentat transmissió entre humans, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La identificació ha sigut possible gràcies a una mostra presa d’una persona que havia estat a bord del vaixell afectat, el MV Hondius, que atracarà dissabte vinent al port de Granadilla de Abona a Tenerife i els passatgers estrangers seran evacuats als seus països d’origen i els 14 espanyols a Madrid, en concret a l’Hospital Gómez Ulla.

Excrements de rates

Les evidències actuals apunten als malalts que es van contagiar a la mateixa embarcació. L’hantavirus es contagia sobretot per excrements de rates en zones on circula el virus. Una zona d’aventures on van estar els morts és zona de rates amb hantavirus. Així i tot, no es descarta que algun s’hagi contagiat dins del vaixell per rates o que el metge fos contagiat amb un contacte estret amb un dels morts.

Les persones contrauen hantavirus generalment per inhalació. Ocorre quan respirem en llocs oberts o tancats (coberts, hortes, pastures) on els excrements o l’orina dels rosegadors infectats van desprendre el virus contaminant l’ambient.

També es pot contraure per contacte directe, en tocar rosegadors vius o morts infectats, o els excrements o l’orina d’aquests rosegadors. Els hantavirus també es poden propagar a través de la mossegada o la rascada d’un rosegador, però això és estrany.

Brots a l’Argentina i Xile

L’hantavirus dels Andes és un virus que causa una malaltia greu anomenada: Síndrome Pulmonar per Hantavirus. És un tipus d’hantavirus propi de Sud-amèrica, especialment en països com l’Argentina i Xile. Es transmet principalment pel contacte amb rosegadors silvestres, sobretot el ratolí cuallarga. D'acord amb el Ministeri de Sanitat, s’han registrat brots previs a l’Argentina (1996, 2018) i Xile (1997, 2004, 2014), que han ocorregut en contextos d’exposició estreta i prolongada, generalment en entorns domiciliaris o durant el període prodròmic del cas índex.

Període d’incubació

Sense símptomes, en general és d’una a tres setmanes, amb un rang de tres a 45 dies. Hi ha casos de persones infectades amb hantavirus que cursen amb infeccions asimptomàtiques, és a dir, sense produir la malaltia o amb quadres lleus.

Letalitat

El 2025, vuit països de la Regió de les Amèriques –principalment del Con Sud– han notificat casos confirmats de síndrome pulmonar per hantavirus (SPH). En total, s’han registrat 229 casos i 59 morts, cosa que suposa una taxa de letalitat regional del 25,7%.

Simptomatologia

En el cas de síndrome pulmonar per hantavirus els símptomes s’assemblen a un estat gripal: febre, dolors musculars, esgarrifances, cefalees (mals de cap) nàusees, vòmits, i de vegades dolor abdominal i diarrea. Després d’alguns dies hi pot haver dificultat respiratòria que pot agreujar-se produint el que es coneix com a «síndrome cardiopulmonar per hantavirus», que si bé és poc freqüent pot portar a la mort si no ser tractat a temps.

Tractament

No existeix tractament específic. Aquells pacients amb síndrome cardiopulmonar per hantavirus han de ser assistits en establiments hospitalaris, de preferència amb unitats de teràpia intensiva que comptin amb assistència respiratòria mecànica.