Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Intel·ligència artificial

Un model basat en IA prediu la qualitat de l’aire urbà amb tres dies d’antelació

L’índex es calcula a partir de les dades recollides per estacions de qualitat de l’aire distribuïdes als nuclis urbans

Panoràmica de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona. / Arxiu

EFE

Granada

Un model basat en intel·ligència artificial i impulsat per una investigadora de l’Institut Interuniversitari d’Investigació del Sistema Terra a Andalusia i la Universitat de Granada permet predir la qualitat de l’aire urbà amb fins a tres dies d’antelació.

L’objectiu del treball és avaluar la capacitat de la intel·ligència artificial per anticipar l’evolució de l’índex de qualitat de l’aire en entorns urbans, segons la investigadora Ana del Águila.

El model se centra en la predicció de l’índex de qualitat de l’aire, un dels principals mecanismes emprats per al seguiment de la contaminació atmosfèrica.

Segons explica Del Águila, aquest índex classifica la qualitat de l’aire per colors: bona, en blau; raonablement bona, en verd; regular, en groc; desfavorable, en vermell; molt desfavorable, en granat i, finalment, extremadament desfavorable, en morat.

L’índex es calcula a partir de les dades recollides per estacions de qualitat de l’aire distribuïdes als nuclis urbans, que registren la concentració de diferents contaminants atmosfèrics.

Entre aquests hi ha el diòxid de nitrogen (NO₂), l’ozó (O₃) i les partícules en suspensió, diferenciades segons la seva mida en les denominades PM10 i PM2,5.

Les PM10, amb un diàmetre de fins a 10 micròmetres, inclouen partícules com pols o pol·len, mentre que les PM2,5, de fins a 2,5 micròmetres, estan habitualment associades a processos de combustió i, per la seva mida més petita, poden penetrar en zones més profundes dels pulmons, amb un risc més gran per a la salut.

Les estacions, explica, mesuren els diferents contaminants i assignen el nivell de l’índex de qualitat de l’aire en funció del contaminant que presenta el pitjor valor.

El model desenvolupat en el marc d’aquest projecte treballa amb dades procedents d’estacions de qualitat de l’aire ubicades a les ciutats de Barcelona, Granada i Madrid, i incorpora variables meteorològiques com la temperatura, la humitat, la precipitació, la pressió atmosfèrica i la velocitat i direcció del vent.

La meteorologia, clau

Segons la investigadora, la meteorologia és determinant: "La pluja afavoreix la neteja de l’aire, mentre que les situacions d’altes pressions, associades al bon temps, generen una atmosfera més estable, amb menys ventilació, cosa que propicia l’estancament de contaminants prop de la superfície".

Això explica que, fins i tot en dies assolellats, els índexs de qualitat de l’aire puguin empitjorar, assenyala.

L’eina es basa en un algoritme de xarxes neuronals recurrents entrenat amb sèries temporals de dades, dissenyat per fer prediccions de l’índex de qualitat de l’aire a un, dos i tres dies vista.

El seu grau d’encert observat se situa aproximadament entre el 82 % i el 85 %. Es tracta d’un resultat "molt rellevant per anticipar la qualitat de l’aire i facilitar la presa de decisions", subratlla.

TEMES

Tracking Pixel Contents