Immigració en primera persona
Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida"
"Vaig venir per buscar-me un futur millor i tenia clar que el primer era aprendre l’idioma", afegeix aquest jove de 25 anys

Mansour Gueye. / Illán García
Illán García
Mansour Gueye és senegalès de la regió de Tambacounda, al sud del país. Va arribar a Espanya l’octubre de 2023. "Fa dos anys i sis mesos que soc aquí", explica en un perfecte castellà. "Vaig venir per buscar-me un futur millor i tenia clar que el primer era aprendre l’idioma", afegeix aquest jove de 25 anys que està en procés de tenir el permís d’asil i aspira a formar part del grup de persones que s’acolliran al pla de regularització d’immigrants.
Gueye va arribar a Canàries en pastera. "Treballava a Saint Louis, al nord del Senegal, i per participar en manifestacions em perseguien, em van dir que sortia una pastera…", relata, no sense abans repassar la dura travessia "de quatre o cinc dies" fins a arribar a la costa canària. De Canàries va arribar a Madrid i d’allà a Bilbao, tot això en un mes abans que el novembre de 2023 s’establís a Astúries. Primer va viure a Oviedo. Ara comparteix pis amb altres compatriotes a Las Vegas (Corvera) i treballa en la construcció.
Mansour va arribar a treballar tres mesos en la collita de l’oliva a Jaén perquè sempre va tenir clar "que cal menjar". Per això, des del principi va pensar sempre a buscar-se un mitjà de vida. Envia diners a la seva família i ara confia que aviat aconsegueixi regularitzar la seva situació. "Em sembla molt bé la regularització, no m’ho esperava", apunta el senegalès, que no va dubtar a reconèixer l’ajuda que li presta el seu advocat, l’ovetenc Luis Barro, i la Creu Roja, on va aprendre castellà i va fer vuit cursos com el de muntatge de bastides i instal·lació de plaques solars, entre d’altres.
Durant els seus més de dos anys a Espanya, relata que en algunes ocasions ha percebut racisme. "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida", afirma Mansour Gueye.
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes dels vorals de les carreteres després de la nova ordenança viària
- Fa 6 anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen: la història de l'home que viu amb un avi de 102 anys
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Rieju comença la construcció de la seva nova fàbrica a Vilamalla, prevista per al 2028
- Terra Remota: 20 anyades del prestigiós celler que van crear a l'Empordà un notari i una directora de casinos
- Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia
- Una motxilla amagada a l’Empordà: un enigma que es reactiva trenta anys després, des de l’Equador
- Una dona de 61 anys planta cara al seu exmarit i aconsegueix una pensió de 1.400 euros tot i estar 24 anys sense treballar