El malson d'una víctima de violència de gènere: "Quan tornem a casa, ja ho veuràs"

Ho relato tal com va passar. Poso noms falsos, imaginaris, a les dones que van intervenir, ja que el menyspreable protagonista ni tan sols mereix tenir nom inventat, tanta va ser la seva mesquinesa. A la senyora gran (o no tan gran) la coneixerem per Consuelo; a la valenta noia que va donar el crit d’alarma, Carolina, i a la segona testimoni, Mercedes.

Explico la història, desgraciadament real com la vida mateixa, que va passar a les 19.20 hores d'aquest dimarts, a la porta d’embarcament número 2 del bufó aeroport de Jerez, Vueling-3154, amb sortida cap a Palma a les 20.30 hores, i que va acabar avançant-se 10 minuts. I la explico perquè es facin una idea, tot i que cap de vostès es portarà cap sorpresa, de com funciona, no només el maltractament, sinó el molt que costa que les dones s’atreveixin a denunciar els que les maltracten de paraula o obra.

Cops i amenaces

Esperàvem desenes de passatgers (n’hi havia, fins i tot, overbooking, és a dir, excés de viatgers) que arribés l’hora d’embarcar. A Jerez, no hi ha 'jardineres', ni 'finger' ni passarel·les. Arribes a l’avió caminant per la pista fins al Boeing, el morro del qual gairebé toca les vidrieres de la immensa sala d’espera, una de sola, gran i comuna, per a les cinc portes d’embarcament.

Jo estava assegut esquena amb esquena amb el matrimoni gran, coincidint amb el seient de l’home, mentre que la Consuelo estava al seu costat. I, de sobte, vaig advertir que la fila de seients es movia lleugerament, de manera gens escandalosa però cridanera. No li vaig donar importància fins que vaig sentir els crits de Carolina, la jove que estava asseguda davant de la parella. Carolina cridava, desesperada, perquè l’home deixés de donar cops de colze forts i contundents al braç i a l’espatlla de Consuelo, i perquè no l’amenacés amb alguna cosa més. Pitjor, sens dubte.

La Carolina va arribar a posar-se dreta. En cap moment va fer posat d’enfrontar-se a l’home, entre altres coses perquè l’aeroport és tan petit que la parella de la Guàrdia Civil va acudir immediatament en sentir els crits de Carolina.

La Mercedes i jo, que, repeteixo, havíem estat a punt d’intervenir, vam sentir nítidament com, quan un dels guàrdies agafava l’home per l’avantbraç esquerre, sense cap violència i amb tacte, l’agressor va deixar anar a la seva dona, més que espantada, espantadíssima: "Quan arribem a casa, te n’assabentaràs". El matrimoni, per descomptat, viu a Palma i té un fill, sí.

Pocs minuts després que la Guàrdia Civil s’emportés l’home a les dependències que té a l’aeroport, va tornar el més jove dels policies per demanar a Carolina si podia relatar-los, ja al seu despatx, el que havia passat. Carolina ens va deixar els seus estris i se’n va anar amb ells. Va tornar al cap de cinc minuts. No hi havia gaire a explicar, tot i que fos tremendament desagradable i denunciable. No vam tornar a saber res més de l’agressor i vam entrar a l’avió.

Quan ja estàvem tots asseguts, una parella d’assistents de vol, tremendament amables i, per descomptat, tremendament sensibles, van acompanyar la Consuelo al seu seient. Carolina es va asseure, curiosament, darrere meu, que tenia el seient 5C. Després d’haver acomodat la Consuelo, i d’haver-li ofert aigua, una mica de menjar i uns bombons, l’assistent de vol va preguntar a Carolina com es trobava i si necessitava alguna cosa. La noia va respondre que estava bé i que només patia per Consuelo.

La Guàrdia Civil de l’aeroport de Jerez va voler que dos viatgers més reforçéssim la versió de la noia que va reclamar la seva presència i així ho vam fer, tot i que no va servir de gaire. Bé, no va servir de res

Evidentment, dels centenars de passatgers que viatjaven al VY-3154, ningú es va assabentar del contratemps. Ningú. Això sí, el comandant va suggerir a la seva tripulació que oferissin a Consuelo la possibilitat d’anar, més còmoda i protegida, als seients davanters, però la dona va dir que ja s’havia instal·lat al seu i, després d’agrair l’oferiment, no es va moure.

Ja saben vostès que, quan l’avió toca terra, els passatgers es tornen bojos, s’aixequen immediatament dels seus seients i, fins i tot, mentre l’avió va camí del seu aparcament, ja estan traient les maletes dels compartiments superiors. I sí, així va passar en tocar terra, cap a les 22 hores d'aquest dimarts a l’aeroport de Son Sant Joan.

"Si us plau, senyors, si us plau! Tornin als seus seients, col·loquin de nou les maletes als compartiments superiors, ja que ha d’entrar la Guàrdia Civil!", va dir l’assistent de vol per megafonia. Algú, probablement el comandant, amb gran criteri i sensatesa, devia suggerir a la parella de la Guàrdia Civil que es quedés a l’escaleta de l’avió, i Consuelo, Carolina i Mercedes van ser les primeres a desembarcar, amb summa discreció.

Mentre la resta de passatgers vam anar baixant a poc a poc i omplint les dues jardineres que estaven aparcades als peus de l’avió, els policies custodiaven Consuelo, que parlava pel mòbil amb el seu fill davant la mirada, atònita, de Carolina i Mercedes. Cap de les dues donava crèdit al que estava passant. O sí, desgraciadament sí que donaven crèdit al que estava passant, "ja que sempre passa el mateix", va dir Carolina en pujar a l’autobús.

En efecte, la Consuelo tractava... Bé, no, no tractava: justificava el comportament del seu marit, fins al punt de dir que "té rampells, però de seguida li passen", "va medicat"... I tots vam pensar: per Déu, està tornant a passar.

Tot just aterrar a l’aeroport de Son Sant Joan, sota l’esborro de l’avió, la dona agredida va trucar al seu fill, que el va convèncer, davant la presència de la Guàrdia Civil, que, de cap manera, se li ocorregués denunciar al seu marit, al seu pare

La Carolina, en detectar, en efecte, que el fill de Consuelo li estava dient a la seva mare que no podia denunciar el seu pare de cap manera, va dir a la parella de la Guàrdia Civil que ella ja havia complert, que ja havia fet el que creia que havia de fer, que la policia de Jerez tenia les seves dades i que, ho sentia molt, però que ella no perdia ni un minut més "si la senyora volia córrer el risc de no denunciar".

I, en efecte, quan tots tres, Carolina, Mercedes i jo, ens vam ajuntar en un racó de la jardinera, insisteixo, sense que la resta del passatge sospités res, en el trajecte fins a la sala d’equipatges de l’aeroport de Palma només vam poder lamentar i comentar amb amargor aquella maleïda falca de "després, passa el que passa".

"Això ho fa en públic..."

"Si aquest home s’atreveix a fer el que ha fet, en públic, en plena sala d’embarcament, què no s’atrevirà a fer-li a la seva dona en la intimitat de casa seva", els vaig comentar a elles, insisteixo, amb la boca petita. "Que s’atrevirà a fer-ho, no: què li deu haver fet ja!", va remarcar Mercedes. "Ho sento, però vaig creure que ho havia de fer", va afegir Carolina, a qui vam felicitar per la seva acció, per la seva tremenda valentia i determinació.

Se suposa que aquell home menyspreable agafarà, aquest dimecres, el primer vol Jerez-Palma i tornarà a casa seva, on, amb el consentiment del seu fill, sens dubte, continuarà maltractant, de paraula i d’obra, Consuelo, malgrat que, davant la presència del seu fill, li haurà promès no tornar a fer-ho mai més.

Sense denúncia, ja se sap, no hi ha cas, però tots sabem que n’hi haurà, sí, n’hi haurà.

Subscriu-te per seguir llegint