Feina
Ni 8 ni 7 hores: la ciència descobreix quantes hores hem de treballar per no ser infeliços
Les dades neixen d’un estudi publicat a PNAS Nexus el març de 2026
"El problema no és la feina, sinó el temps que aquesta roba a altres activitats essencials per a la recuperació emocional", conclou l’estudi. / Freepik
Duna Márquez
Crèiem que el límit era a les vuit hores, però la ciència suggereix que el "punt de ruptura" arriba molt abans. Una nova anàlisi revela que, a partir de la sisena hora de feina, la possibilitat d’acabar el dia amb una sensació de benestar cau en picat. No és falta de motivació, és que la teva jornada està dissenyada contra la teva felicitat.
La barrera invisible de les 6 hores
La conclusió neix d’un estudi publicat a PNAS Nexus el març de 2026, basat en dades massives de l’American Time Use Survey. Els investigadors van analitzar milers de diaris d’ús del temps per comparar quines activitats apareixien en els dies que la gent descrivia com a "millors de l’habitual" enfront dels dies "típics". I la troballa més cridanera va ser aquesta: treballar fins a 6 hores no semblava perjudicar especialment la probabilitat de tenir un bon dia, però superar aquesta barrera sí que s’associava amb una caiguda brusca del benestar diari percebut.
Traduït a un llenguatge planer, l’estudi no diu exactament quantes hores cal treballar per ser feliç, però sí que deixa una conclusió clara: el problema no seria treballar, sinó passar-se d’un cert límit diari. I aquest límit, segons les dades analitzades, estaria força per sota de la jornada de 8 hores.
Els pilars d’un "bon dia" segons les dades
Però no només influeix la durada de la jornada laboral en la felicitat dels treballadors. També es dona importància al temps que es dedica a socialitzar. L’estudi permet dibuixar una mena de "recepta" estadística perquè una jornada sigui qualificada d’excel·lent. Aquests són els components clau:
- El límit laboral: la felicitat no requereix deixar de treballar, sinó no passar-se del límit de les 6 hores.
- El factor social: els dies "millors de l’habitual" solen incloure una mitjana de 2 hores de socialització. Destaquen que augmentar aquest temps, tal com passa amb la feina, no incrementa el benestar indefinidament, sinó que tendeix a estabilitzar-se.
Una associació, no una sentència
En qualsevol cas, els autors aclareixen que això és una associació estadística, no una relació de causa-efecte. No significa que a les 6 hores i un minut et tornis infeliç automàticament. El que les dades mostren és que, en els dies que la gent recorda com a "especialment bons", les jornades de 8 hores o més simplement no hi eren presents.
"El problema no és la feina, sinó el temps que aquesta roba a altres activitats essencials per a la recuperació emocional", conclou l’estudi.
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Figueres estrena el Mercat de Sant Baldiri en record de la desapareguda Fira
- Fa 6 anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen: la història de l'home que viu amb un avi de 102 anys
- Una motxilla amagada a l’Empordà: un enigma que es reactiva trenta anys després, des de l’Equador
- L'advocat laboralista Sebastián Ramírez: 'No entreguis la baixa voluntària, presenta l'autoacomiadament
- Unes obres permeten descobrir dues esglésies visigodes dels segles VII i IX al Mas Montjoi de Baix de Roses
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- A partir del juliol, tots els vehicles que surtin de fàbrica hauran de tenir la preinstal·lació per comptar amb un alcoholímetre
