Aquest quadre de Dalí va salvar un històric club de futbol de la fallida

Espanya ha donat nombrosos artistes de renom internacional i, en concret, Catalunya és una dels bressols culturals més importants del món, amb noms com Antoni Gaudí, Joan Miró i el geni empordanès Salvador Dalí. Aquesta regió, a més, és l’origen d’un dels clubs de futbol més antics d’Espanya: el Palamós CF, fundat el 1898, un any abans que el FC Barcelona. Actualment, és el tercer club més antic del país, només darrere del Sevilla FC (1890) i el Recreativo de Huelva (1889).

A Barcelona existeixen altres clubs que, encara que no tenen l’origen del conjunt de la Costa Brava pel que fa als anys fundacionals, guarden relats de fa molts anys que mereixen desempolsar-se del calaix de la història.

Un d’ells és la UE Sant Andreu, un dels clàssics de la capital catalana que llueix la senyera a les seves equipacions i que fa només unes temporades es va enfrontar a l’Atlético de Madrid a la Copa del Rei.

Però si mirem enrere, un s’adona que per a aquests clubs de barri el camí no ha estat pas una catifa vermella, sinó que molts han passat penúries i no han desaparegut per successos curiosos com el que avui explicarem.

El dia que Dalí va salvar la UE Sant Andreu amb un quadre

Ens situem a la temporada 1976-1977, anys en què l’entitat quadribarrada era al límit de la fallida econòmica just quan l’equip es jugava la Segona Divisió. Tot i això, els resultats no eren bons i van forçar la sortida del seu president, Joan Comas.

Tanmateix, res no va salvar el Sant Andreu de baixar de categoria, agreujant encara més els problemes econòmics que havien estat presents durant tota la temporada i amb un futur molt fosc. Va ser aleshores quan el que es convertiria en el nou president de facto, fins aleshores vicepresident, Fèlix Romero, va pensar en la solució que posaria fi als problemes de l’entitat.

El dirigent va demanar a l’artista del moment, Salvador Dalí, que pintés un quadre per ajudar el club a resoldre els seus problemes de diners i salvar-lo de la desaparició imminent. El pintor va acceptar perquè va considerar adequat salvar el club que portava les quatre barres de la seva bandera, la catalana, a la seva equipació.

En una reunió a l’Hotel Fritz de Barcelona, Dalí va revelar al president del Sant Andreu com li havia arribat la inspiració: "És el dia que la Generalitat de Catalunya torna a ser oficial, i si Catalunya ha marcat un gol amb la Generalitat, jo el titulo Gol".

És cert que, tot i que ja tenien l’eina salvadora i fins i tot la van arribar a exposar en una galeria per quatre milions de pessetes, el club va tenir problemes per treure’n més rendiment, encara que la fallida ja no era cap perill.

Els jugadors, que no cobraven des de feia mesos, van denunciar l’entitat i la justícia va embargar la pintura fins que no aconseguís solucionar el problema dels sous, que era d’un milió de pessetes. Quan això es va resoldre, el jutge va retornar l’obra al Sant Andreu i es va poder subhastar.

Així i tot, tampoc no va funcionar del tot bé la idea i la majoria de les subhastes van ser declarades nul·les. Finalment, un directiu va decidir comprar-la i, des de llavors, mai més s’ha sabut res d’aquell quadre, que tranquil·lament podria descansar en un dels molts pisos que hi ha al barri... o potser no.