Gerard Fulcarà (Barda Petarda): "Vull que els infants tinguin referents LGTBI i que creixin sabent que poden ser feliços sent com són"

Gerard Fulcarà Nadal, conegut també com a Barda Petarda (Llançà, 1994), busca ser un referent per al jovent i reivindica el drag com a art, cultura i llibertat per a tota la família amb els seus xous. Un dels seus trets diferencials és que porta el drag als carrers i que el seu espectacle és per a totes les edats. L'artista drag és la primera catalana a participar en el reality show Regias del Drag, que va estrenar la tercera temporada aquest 5 d'abril. Fulcarà va marxar de l'Empordà amb 17 anys i ara està establert a Vilanova i la Geltrú des del 2017, municipi que va veure néixer Barda Petarda.

Quan va marxar de Llançà ja feia drag?

No, vaig començar el 2021, arran de la pandèmia. En aquella època vaig començar a explorar altres coses, com el maquillatge, i em va agradar molt aquest món. A més, m'agraden molt els jocs de rol, com Dracs i masmorres, i vaig voler disfressar-me d'algun dels meus personatges. Vaig comprar-me perruques, vestuari, etc. També, gràcies a veure programes com Drag Race, vaig pensar que era guai i ho vaig provar, a veure com anava. I, al final, el juny de 2021 em vaig estrenar com a drag queen a la plaça de les Neus de Vilanova i la Geltrú, perquè s'hi feia un acte pel Pride i vaig aprofitar i vais sortir com a drag queen va ser molt rudimentari, diguem-ne, però va estar molt bé.

"El que busco és que les criatures creixin, no només amb referents positius, sinó que vegin que aquesta realitat existeix i que pots ser feliç sent LGTBI"

Ara ha concursat al programa Regias del Drag, hi ha hagut una bona evolució.

Sí, a més, pensa que jo tinc epilèpsia i, llavors, no puc actuar de nit. I això fa que no tingui tantes oportunitats d'actuar, diguem-ne, com altres drag queens, que tenen mil i un locals per Barcelona on poder actuar. I sí que m'he hagut de buscar la vida i fer coses més estranyes, com, per exemple, sortir al carrer en drag, caminar, passejar-me pels carrers de Vilanova i fer-me fotos en drag. I això és el que he estat fent durant una temporada. Després, la gent em començava a contractar per a esdeveniments privats, participava en algun concurs que es feia a mitja tarda o a mig vespre, que no eren altes hores de la nit. I després em va contactar la Nina Vagina, la directora de Regias del Drag, perquè volien començar un programa online de drag queens. I aquest és en el qual vaig participar i vaig guanyar, i això em va donar un pas directe al programa. Tot i que jo igualment ja m'havia presentat al càsting del programa de la tercera temporada abans de saber que guanyaria el concurs online i que tenia assegurada la plaça.

"Jo soc una persona a qui li agrada molt fer riure a la gent i crec que això ha fet que el meu drag evolucioni cap a una cosa més de comèdia"

Com va triar el nom i el tipus d'art que volia fer? La seva malaltia l'ha condicionat?

Tot ha anat evolucionant, la veritat. El nom el vaig decidir perquè jo sabia que em volia dir Petarda. Perquè m'agrada molt el "petardeo", "lo voy a petar" i totes aquestes coses. També em tiro molts pets i sempre ho dic, i crec que queda graciós. Jo soc una persona a qui li agrada molt fer riure a la gent i crec que això ha fet que el meu drag evolucioni cap a una cosa més de comèdia. Igualment, jo vaig començar amb una estètica una miqueta normativa, molt femenina. Però sempre he volgut buscar alguna cosa més exagerada, perquè m'inspiro moltíssim en els dibuixos animats, perquè, a part de drag queen, també soc il·lustrador. De fet, a Llançà vaig fer una exposició a la Casa de la Cultura d'un poemari que vaig il·lustrar. I sempre m'he inspirat molt en els còmics i en l'animació i acabo portant el meu drag cap a una cosa més exagerada, diguem-ne. Ha estat una evolució molt gran perquè has de trobar el teu nínxol i això són molts anys.

Quina és la seva estètica drag?

Com a Barda (la barda és una armadura o arnès que portaven els cavalls per protegir-los en la guerra o els tornejos) em moc molt en un estil medieval. Tinc molts vestits amb estètica de joglar; de princesa, el d'una rosa de Sant Jordi que és molt exagerat o també tipus "teleñeco". També m'inspiro molt en videojocs i amb Dracs i masmorres.

En els xous també porta titelles.

Sí, també faig titelles, i les confecciono jo mateix. M'agrada molt portar-ne perquè trobo que en el contacontes infantil va molt bé. Això va començar perquè un amic feia una festa LGTBI a Arenys de Mar i em va dir si volia actuar-hi, però era de nit. Vaig demanar si podria fer alguna cosa a la tarda i em va proposar fer un contacontes infantil, i ho vaig fer amb el meu llibre Barda Petarda i la llegenda de la rosa de Sant Jordi i el vaig explicar amb una titella. Em va agradar moltíssim i vaig començar a fer més contes infantils. Després vaig portar el Drag Story Hour, que és un format més produït d'hora del conte amb diverses drag queens a Catalunya. N'he organitzat a Madrid, fins i tot n'he fet al Museu Reina Sofía. Així que vaig començar amb aquesta coseta petiteta i vaig anar fent més i més xous infantils. I ara tinc un conte infantil escrit, ja el tinc il·lustrat, i n'estic escrivint un altre d'una altra titella.

Fa el vestuari, el maquillatge i la perruqueria de Barda Petarda?

Segons les meves habilitats, hi ha coses del vestuari que me les faig jo i n'hi ha d'altres en què m'ajuden. Tinc modistes de confiança que m'ajuden una miqueta a cosir i a fer-me alguns vestuaris que jo no em puc fer. Amb les perruques he desistit, això no ho puc fer; per mi és una cosa impossible.

Les drags feu molt amb poca cosa, teniu una creativitat i una inventiva que molts voldrien.

Sí, normalment aquesta creativitat i aquesta inventiva venen arran de la precarietat. D'haver-te de fer les coses perquè pagar algú és caríssim. Aprens a maquillar-te si no tens ningú que et maquilli i, si no pots pagar una modista perquè et faci un vestit, doncs aprens a cosir. I, en aquest cas, sí que el disseny del vestuari el faig jo sempre, els penso i els creo, però la confecció, si és molt complicada, me la fa una professional. Per exemple, el vestit taronja de la promoció de Regias del Drag, jo em vaig crear tota l'armadura, el casc, les botes, els guants, les espatlles i les peces de les cames. Tot això ho vaig fer jo. Amb goma eva, molts brillants de bola de discoteca, moltíssims, i amb molta, molta, molta paciència. Tinc amistats que fan cosplay de dissenys d'anime i de manga, que m'han ajudat una miqueta. Tinc una amiga que és qui em va fer el dau de 20 cares. Perquè jo no tenia temps ni sabia com posar-m'hi.

Creu que molta gent s'ha inspirat en l'estètica drag per innovar i ser disruptius?

No només molta gent. El sector de la moda i molts dissenyadors, no només actuals, sinó també dels anys 80 i 90, s'han inspirat en les drag queens. Schiaparelli, Jean-Paul Gaultier... molts grans han agafat referències de l'estètica drag perquè anaven als llocs més underground, on la gent és més innovadora, i després ho han adaptat al seu estil. Ara crec que passa una mica al revés; que les drags s'inspiren en la moda d'aquests dissenyadors per crear.

Quins missatges vol transmetre en temàtica LGTBI a la societat?

La gent té l'opinió que el drag és una cosa molt de nit i també molt sexi, sexualitzada, però en el meu cas és tot el contrari. Jo soc una persona que, quan actuo, no sexualitzo res; és a dir, a mi no em veuràs ensenyant el cul, tot el contrari; no se'm veu cap part del cos. I amb els contes infantils i els contacontes vull que els infants tinguin referents positius i que vegin que ser del col·lectiu LGTBI no és res dolent. Jo em vaig criar a Llançà, i en aquell moment el poble era molt petit i no tenia referents positius. No veia gent obertament LGTBI pel carrer, no veia dos homes que s'agafessin de la mà. I tampoc veia que ser diferent fos positiu, perquè la societat tampoc ho considerava així. Llavors jo vaig patir molt de bullying a l'escola, pel carrer també, m'havien tirat pedres i tot. Així que el que busco és no només mostrar que existeixen famílies LGTBI, nens amb infàncies trans, amb infàncies gais. A més a més, també vull que les criatures que potser no són LGTBI i no ho seran tinguin respecte i tolerància cap a les persones diferents, cap a la diversitat, que entenguin que la diversitat és positiva, que entenguin que ser LGTBI no és dolent, que estimar una persona del mateix gènere no és dolent, que veure un home amb maquillatge no és dolent, que un nen porti les ungles pintades no és dolent, que una nena amb els cabells curts no és dolent, que no passa res si un nen vol portar faldilla, que és un tros de tela i que el maquillatge és pintura, i que fer tot això no fa cap mal a ningú. És això el que busco, que les criatures creixin no només amb referents positius, sinó que vegin que aquesta realitat existeix i que pots ser feliç sent LGTBI.

Per què és tan important això?

Perquè moltes persones del col·lectiu creixem i creiem que no podrem ser feliços sent com som, que no podrem viure en plenitud i felicitat, que ens haurem d'amagar tota la vida constantment. I això ho creiem i ho vivim si no tenim referents positius, de persones reals que veiem pel carrer, no de personatges de televisió. També val la pena deixar els contes típics i que no sempre siguin que el noi acaba amb la noia i la noia acaba amb el noi. Per què el noi no pot acabar amb el noi? Per què la noia no pot acabar amb la noia? S'ha de veure el bonic que és la diversitat, que no fa mal a ningú. Només volem existir i existirem i continuarem existint, per molt que la gent ens digui que no i que hi hagi certes persones de certs partits i ideologies que creuen que és una moda, un invent o que som un lobby.

Subscriu-te per seguir llegint