Comencen les proves de competències de 4t d’ESO que per primera vegada es faran només a 69 instituts catalans

Aquest dilluns de ressaca de la sonada vaga educativa del passat divendres a la qual el Govern encara no ha reaccionat, 5.700 alumnes catalans de 4t d’ESO han iniciat les noves proves de competències bàsiques de final d’etapa impulsades per la acabada de crear Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, entitat encarregada de «l’avaluació del sistema, de les polítiques educatives i de la investigació educativa». Avaluacions que passen de ser censals a ser mostrals i en les quals els alumnes s’examinaran de cinc matèries «clau». Aquest dilluns ho han fet de llengua i literatura castellana, de ciència, tecnologia i enginyeria i d’anglès i demà, dimarts, de català i de matemàtiques.

Unes proves, subratllen, que són competencials —no avaluen la memòria sinó l’habilitat de «connectar i extrapolar continguts»—, però no bàsiques, com les que es feien fins ara. El nou model de proves recull preguntes amb un nivell de dificultat bàsic, preguntes de nivell mitjà i un 20% de nivell de dificultat alt per mesurar l’excel·lència.

Sense funció pedagògica

Pel que fa als motius pels quals les proves han passat de ser censals —de fer-les tots els alumnes— a mostrals —només una mostra—, Núria Planas, directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, apunta que es deu a la finalitat de les proves. «Amb les proves de final d’etapa [les d’aquesta setmana], es busca obtenir una fotografia nítida del sistema educatiu català, no avaluar alumnes concrets, ni centres concrets, ni donar informació a les famílies», defensa Planas, qui recorda que les proves de diagnòstic de meitat d’etapa —a 4t de primària i 2n d’ESO— sí que es mantenen censals, tot i que passaran a tenir també una correcció externa.

"No necessitem tantes dades, necessitem que les dades tinguin valor i que la fotografia que es faci no sigui borrosa"

Núria Planas

— Directora de la Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació

«Les de diagnòstic sí que tenen una funció pedagògica i didàctica, per això es mantenen censals, a diferència de les de final d’etapa, que no tenia sentit mantenir-les censals», afegeix la directora de l’agència, qui defensa que han passat de tenir moltes dades a tenir-ne menys, però amb més «evidència científica». «No és un tema de quantitat, és un tema de qualitat», afegeix.

Mostra representativa

Sobre com han escollit els 69 centres —qüestió que ha aixecat suspicàcies—, Planas respon que s’ha fet combinant diversos criteris: la titularitat —públics i privats, mantenint les proporcions que hi ha en el mapa educatiu—, els nivells de complexitat (centres de baixa, de mitjana i d’alta i màxima complexitat), la distribució en el territori i la mida del centre (el nombre de línies).

Les proves es continuen fent seguint la fórmula mixta dels últims anys —llegint l’enunciat a la pantalla i responent en paper— malgrat la petició de les famílies de prescindir de l’ordinador

Un altre dels motius donats per l’Administració per deixar de fer aquestes proves de manera censal és no sobrecarregar els centres. «No té sentit “hiperavaluar”. No necessitem tantes dades, necessitem que les dades tinguin valor i que la fotografia que es faci no sigui borrosa, no estigui moguda; hem de ser més eficients i no sobrecarregar els centres», assegura Planas, qui apunta també que tenen el compromís de fer públics els resultats aquesta tardor. «Ara l’agència no té vocació de donar mètriques, volem fer una anàlisi de les dades; sis mesos és un temps curt, PISA triga un any», defensa.

Les proves es continuen fent seguint la fórmula mixta dels últims anys —llegint l’enunciat a la pantalla i responent en paper— malgrat la petició de les famílies de prescindir de l’ordinador.