La melatonina, la melissa, la valeriana... fins al 50% dels majors de 55 anys consumeixen productes per millorar el son

Un 43,3% dels espanyols pateix algun símptoma d’insomni i un 14% dels adults sofreix insomni crònic. Ho constaten els metges a les consultes i es tradueix en una dada significativa: la despesa en benzodiazepines, un dels medicaments més receptats per als problemes de son, supera els 100 milions d’euros anuals al nostre país, al capdavant del consum a Europa. «Dormim malament i abusem dels fàrmacs», sintetitza la pneumòloga Alejandra Roncero. A més, hi ha un percentatge elevat de persones que van a la farmàcia a buscar productes sense indicació terapèutica: gairebé el 50% dels sèniors consumeixen suplements per millorar el descans.

Que a Espanya es dorm malament ja se sap. El 2025, Amazfit, una marca global en el segment dels wearables (dispositius connectats al cos) esportius, va comparar els hàbits de son de persones del Regne Unit, França, Espanya, Alemanya, Polònia i Itàlia. Els resultats van ser contundents: espanyols i italians són els que dormen menys.

Els experts demanen prendre mesures urgents. D’entrada, desplegar una estratègia nacional. L’Aliança pel Son, que aplega societats científiques, professionals sanitaris i associacions de pacients, proposa al Ministeri de Sanitat un full de ruta inspirat en el model francès per abordar el problema des de la salut pública, i tenir en compte els múltiples determinants: educació, salut mental, condicions laborals, urbanisme, entorn digital i estil de vida.

Roncero, també coordinadora de la Unitat del Son de l’Hospital Universitari San Pedro de Logronyo, al·ludeix a un altre problema: els efectes perjudicials de la il·luminació nocturna en el son, l’equilibri hormonal i el benestar general. L’exposició a la llum nocturna artificial a través de pantalles electròniques o de la il·luminació urbana interfereix en els processos fisiològics del descans. El cos humà es regeix pel ritme circadiari, detalla, referint-se al cicle biològic d’aproximadament 24 hores que regula el son, les hormones, el sistema immunitari, la digestió i fins i tot la funció cardiovascular.

«De fet, hi ha un problema gran en les persones que dormen malament. Quan els fem una actigrafia [prova que utilitza un dispositiu semblant a un rellotge per registrar moviments i llum ambiental], detectem que, al voltant de la gent que es queixa constantment que no dorm, es veu una activació de llum artificial de manera constant fins a última hora de la nit. És a dir, gairebé no els toca la llum solar. És una cosa antinatural, que fa que el teu rellotge no funcioni correctament», explica.

Abús de fàrmacs

Els fàrmacs —Espanya és el país d’Europa on es consumeixen més benzodiazepines— no són la solució per dormir millor, recorden els metges, que alerten de les conseqüències que té el consum a llarg termini. Segons un baròmetre publicat recentment per Takeda, a partir dels 50 anys, el 42% de la població diu que experimenta problemes de son de manera habitual. És aquí, en aquest target dels sèniors, on els suplements naturals han trobat un nínxol de mercat.

Segons l’enquesta mensual IMOP-BERBĒS, el 76,9% dels joves d’entre 18 i 24 anys que consumeixen suplements ho fan per millorar el rendiment físic i/o mental, seguit del grup de 55 a 64 (61,7%), de 35 a 44 (52,1%) i de 25 a 34 (47,4%). El següent motiu més esgrimit és millorar la qualitat del son, tal com afirma el 48,7% dels sèniors d’entre 55 i 64 anys, seguits de la població d’entre 45 i 54 (31,6%), de 25 a 34 (29,7%) i de 35 a 44 (24,3%).

A les farmàcies

Segons el Consell General de Col·legis Farmacèutics, hi ha vuit principis actius o combinacions diferents amb indicació per als trastorns del son i que es poden dispensar sense recepta, com la doxilamina o la difenhidramina, fàrmacs sintètics amb efecte antihistamínic que produeixen somnolència.

Entre els ingredients dels complements alimentaris hi ha combinacions de plantes com la valeriana, la passiflora, la til·la, la melissa o la rosella de Califòrnia.

Però, a més, hi ha més de 550 productes comercialitzats a les farmàcies que contenen substàncies que poden contribuir a conciliar el son. Cal destacar —apunta el Consell— que, a diferència dels medicaments, aquests no tenen una indicació terapèutica com a tal, però sí que generen accions fisiològiques que poden afavorir el son.

Entre els ingredients dels complements alimentaris hi ha combinacions de plantes com la valeriana, la passiflora, la til·la, la melissa o la rosella de Califòrnia. També és habitual l’ús de melatonina en dosis inferiors a 2 mil·ligrams que, de vegades, es combina amb extractes vegetals, amb vitamina B6 o amb compostos de magnesi.

Melatonina per a infants?

Precisament, la lliure comercialització dels preparats de melatonina com a complement dietètic i «el seu ús i abús» en infants és objecte de «profunda preocupació» entre els experts. Un estudi de la Societat Espanyola del Son, basat en enquestes a més de 800 famílies (308 fetes a l’hospital i prop de 500 a través de xarxes socials), conclou que un 33% han iniciat el tractament amb melatonina als seus fills per recomanació de persones properes (21%) o per informació disponible a xarxes/internet (12%).

En l’entorn hospitalari, el que més va cridar l’atenció és que el 30% de les famílies enquestades havien començat a donar melatonina sense cap consell mèdic. «Parlem de famílies que tenen un contacte fàcil amb especialistes, que estem veient els seus fills per diferents problemes», reflexiona Elena Martínez-Cayuelas, autora principal de la recerca i neuropediatra.

La dada inquieta, assenyala, perquè pot voler dir que els metges no disposen d’eines per detectar els problemes de son en infants. Falta temps a consulta. L’enquesta també va revelar que la majoria de famílies (54%) manté el tractament durant mesos o anys sense seguiment mèdic (69%).

Subscriu-te per seguir llegint