La comissió catalana de l'eutanàsia resol que un home amb una depressió severa ha esgotat "tots els tractaments": "No hi ha possibilitat de curació ni de millora"

La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), òrgan multidisciplinari de caràcter administratiu que aprova o denega les peticions d’eutanàsia, ha donat la raó a Pere Puig Ribas, veí de Reus de 54 anys, que per tercer cop ha demanat el dret a morir dignament perquè fa més de 20 anys que pateix una depressió severa crònica resistent al tractament. El seu cas va ser publicat dissabte a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. La CGAC reconeix que en Pere té "plena capacitat" per decidir, que en els últims mesos la seva situació clínica ha experimentat un "progressiu empitjorament" i que "no es preveu una millora".

Per accedir a l’eutanàsia, primer cal fer la sol·licitud al metge de confiança, que emet un judici "favorable o desfavorable". Només si és positiu, al cap de 15 dies ho analitza un "metge consultor", que ha de ser especialista en la malaltia del pacient. En el cas dels pacients psiquiàtrics, el metge consultor és un psiquiatre.

En aquesta tercera sol·licitud d’eutanàsia per part d’en Pere, la seva metgessa referent del CAP Sant Pere de Reus havia emès un informe desfavorable. En Pere va reclamar. I ara la resolució de la CGAC, a la qual ha tingut accés El Periódico, "estima la reclamació interposada" per ell i desautoritza la doctora. L’expedient torna així al punt anterior al rebuig perquè continuï tramitant-se, en considerar que aquest home sí que reuneix els elements que justifiquen continuar amb la PRAM, la prestació d’ajuda per morir, el procediment legal de l’eutanàsia. Això no significa que l’eutanàsia li hagi estat ja concedida, ni fixa tampoc encara una data, però sí que queda desbloquejada.

En Pere denuncia l’"incompliment" dels terminis de la llei per part de la doctora, ja que va presentar la tercera sol·licitud d’eutanàsia el 16 de desembre de 2025 i, malgrat que la normativa fixa en 10 dies hàbils el termini per lliurar l’informe, la doctora va trigar 35 dies hàbils a fer-ho, com es recull en l’informe de la CGAC. En paral·lel, en Pere va presentar al febrer una denúncia al Col·legi de Metges de Tarragona en què notificava els "incompliments sistemàtics" que ha patit en el tràmit de la petició. Encara no té resposta.

"Es confirma que el trastorn ansiós-depressiu que pateix incideix de manera directa en l’empitjorament global del seu estat i en el deteriorament físic associat. La combinació de la patologia psíquica i del deteriorament físic limita de manera significativa la seva autonomia i la seva capacitat per portar a terme les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària", assenyala la comissió en el seu escrit.

Sofriment greu

A més, la comissió assegura que queda "acreditada" l’existència d’un patiment psicològic greu i cronificat, que afecta "profundament" la seva "qualitat de vida" i que "dificulta" la seva "autonomia personal". Quant a les "alternatives terapèutiques", considera que Pere "ha esgotat totes les opcions de tractament disponibles". "No es preveu cap millora de la seva situació actual i hi ha una elevada probabilitat que les limitacions i el patiment que presenta persisteixin en el temps sense possibilitat de curació ni de tenir cap millora apreciable".

El cas d’en Pere ha posat el focus en els obstacles de les persones amb trastorns mentals a l’hora d’accedir a l’eutanàsia. La llei espanyola inclou el patiment psíquic provocat per les malalties mentals. Però molt pocs d’aquests pacients aconsegueixen entrar en el procés burocràtic de la PRAM.

A Catalunya, entre el 2021 i el 2024 es van sol·licitar 824 prestacions d’ajuda a morir, i 361 es van dur a terme. D’aquestes 361, només cinc van correspondre a pacients psiquiàtrics. Als països del Benelux, on aquesta llei existeix des de fa 20 anys, el 20% dels malalts mentals als quals se’ls rebutja l’eutanàsia acaben suïcidant-se en algun moment.

Subscriu-te per seguir llegint