Els mestres i professors catalans seran els tercers més ben pagats d’Espanya, segons el Govern

El Departament d’Educació ha arribat a un acord amb CCOO i UGT, dos dels cinc sindicats presents a la Mesa Sectorial, per millorar les condicions laborals i salarials del professorat català. L’‘Acord de país per l’educació’ inclou un increment del 30% del complement salarial autonòmic dels docents que s’aplicarà progressivament durant els pròxims quatre anys i que comportarà que el 2029 el professorat cobrarà uns 3.000 euros anuals més que ara, amb què serà en el tercer més ben pagat d’Espanya darrere d’Euskadi i Cantàbria (ara són els tercers per la cua, només davant d’Astúries i Aragó), segons ha remarcat el Govern, que ha qualificat d’«històric» l’acord, malgrat que els sindicats majoritaris, Ustec i Professors de Secundària-Aspepc, no el secunden per «insuficient» i mantenen les vagues convocades la setmana que ve.

L’acord també contempla el pagament de 50 euros per nit per als dies de colònies, 299 milions d’euros per reforçar l’escola inclusiva, 23,2 milions d’euros per a un complement retributiu al Personal d’Atenció Educativa (PAE) i un descens de ràtios en totes les etapes educatives. La inversió global del pacte puja a 2.000 milions d’euros.

L’acord suposa una inversió total de 2.000 milions d’euros

L’increment salarial era una de les principals reivindicacions del professorat. El complement específic autonòmic no s’havia tocat des de l’any 2001. Ara augmentarà en un 30%. Seran un total de 1.257 milions: 633 milions per als docents d’educació primària i 624 milions per als de secundària.

No serà de cop, sinó de manera progressiva al llarg dels pròxims quatre anys: l’increment serà del 8,5% aquest any; del 9% el 2027; del 6,25% el 2028 i també del 6,25% el 2029 fins a arribar a un increment del complement específic de 2.960,79 euros a infantil i primària, i de 3.027,49 euros a secundària, cosa que equival a uns 200 euros més al mes. En conjunt, el 2029, el sou anual brut d’un docent de primària, sense incloure triennis i sexennis, serà de 39.777 euros (ara és de 34.474). El de secundària serà de 44.508 euros (ara és de 38.851).

Els beneficiaris seran 129.327 docents, incloent-hi tant els de l’ensenyament públic com els de la concertada. Aquests increments s’abonaran en un pagament únic cada any: aquest any durant el segon trimestre, i en els anys restants durant el primer trimestre. Aquest increment no inclou l’augment de l’11% salarial pactat amb l’Estat per a tots els treballadors públics.

Ustec, Aspepc i CGT mantenen la vaga convocada per a la setmana del 16 de març

El departament d’Esther Niubó també millorarà les retribucions de tot el personal d’atenció educativa (PAE), que inclou, per exemple, tècnics d’educació infantil, integradors socials o educadors d’educació especial, amb complements d’entre 290 euros i 473 euros mensuals, segons la seva categoria. En total seran 23,2 milions d’euros per reconèixer la tasca d’aquests professionals.

Altres punts: ràtios, escola inclusiva

La baixada de ràtios era un altre gran objectiu en les negociacions. Educació destinarà prop de 395 milions d’euros a reduir de manera progressiva el nombre d’alumnes al llarg dels dos pròxims cursos (26-27 i 27-28). Al final d’aquest període, la ràtio en el segon cicle d’educació infantil i a la primària serà de 20 alumnes per aula; de 25 a l’ESO; de 30 a Batxillerat; de 20 en els cicles bàsics d’FP i de 25 en els cicles mitjans i superiors.

Quant al reforç de l’educació inclusiva, el gruix dels gairebé 300 milions d’euros que inclou el pacte, 87,6 milions, es destinaran a consolidaran 300 figures socioeducatives per impulsar la perspectiva orientadora i social. Es generalitzarà progressivament la dotació estructural de tècnics d’integració social a primària i educadors socials a secundària (a partir del 2027-2028). El pressupost global serà de 87,6 milions d’euros.

Educació impulsarà una llei perquè els docents siguin considerats autoritat pública

Així mateix, es destinen 6,3 milions d’euros per a dotacions en centres d’educació especial, amb una previsió màxima de 80 grups nous per al curs vinent. S’hi incorporaran 85 mestres d’Audició i Llenguatge en els dos pròxims cursos (3,8 milions d’euros) i es crearan 16 noves Aules Integrals de Suport. També està previst el desplegament progressiu de figures sanitàries als centres per part de professionals qualificats.

Reduir la burocràcia que diàriament assumeix el professorat i consensuar els currículums educatius són altres punts destacats l’acord. Quant al primer, la comissió encarregada de desplegar l’acord revisarà els procediments administratius per suprimir aquells que no aporten valor pedagògic i simplificar els imprescindibles. I vetllarà perquè les tasques no docents siguin assumides per perfils corresponents per «protegir l’horari no lectiu destinat a actuacions pedagògiques». L’acord també promet revisar la catalogació de la complexitat dels centres i les aules d’acollida.

Finalment, i amb l’objectiu de garantir que el professorat rebi la consideració i el respecte d’acord amb la importància de la seva tasca, la conselleria impulsarà una iniciativa legislativa per incorporar en l’ordenament jurídic la consideració del professorat del Sistema d’Educació de Catalunya com a autoritat pública en l’exercici de les seves funcions docents i educatives.

Ustec i Aspepc no s’hi sumen

Els sindicats Ustec i Aspepc-Professors de Secundària (majoritaris) i CGT s’han desmarcat de l’acord i mantenen la convocatòria de vagues per a la setmana vinent. Els tres sindicats han coincidit a apuntar que la proposta plantejada continua sent insuficient. La portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, considera que s’hauria de doblar el complement salarial actual amb uns 700-800 euros més al mes, ja que, segons els seus càlculs, en els últims anys el professorat ha patit una pèrdua de poder adquisitiu del 25%.

Per la seva banda, el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, ha afirmat que el Departament d’Educació no ha plantejat «cap mesura substancial» que millori la retribució dels docents. De fet, ha considerat que l’increment d’uns 200 euros mensuals en quatre anys és «insultant».