Treballadors de centres de menors denuncien: "Hem vist rates a les zones comunes i paneroles a les habitacions dels nanos"

En els discursos oficials són "centres per a la reinserció de la infància més vulnerable"; en la crua realitat de cada matinada, són espais on un nen tutelat es pot veure obligat a orinar en una ampolla de plàstic dins la seva habitació, o on rates i escarabats campen al seu aire. Aquestes escenes són només la punta de l’iceberg de la degradació que denuncien treballadors i sindicats en centres de menors del País Valencià.

Delegats de CCOO i personal d’atenció directa han decidit alçar la veu per exposar unes condicions d’insalubritat i precarietat dramàtiques. La falta d’inversió en manteniment i infraestructures, paralitzada per l’absència de nous contractes, ha convertit alguns centres en trampes per a la salut pública.

Conviure amb les plagues

"Hem vist rates travessant per les zones comunes i paneroles a les habitacions dels nanos", relata un dels representants dels treballadors. La falta de pressupost per a un manteniment en condicions ha fet que el control de plagues sigui insuficient en edificis que, en molts casos, són antics i arrosseguen anys de deteriorament. Els fills de la Generalitat Valenciana conviuen amb paneroles mentre dormen.

Aquests fets són conseqüència d’un sistema que fa més de cinc anys que té contractes caducats, segons relaten els representants laborals. Als centres de compliment de mesures judicials, on els protocols de seguretat són estrictes, un educador no pot obrir una cel·la o habitació tot sol. Com que no hi ha prou efectius en els torns de nit per portar a terme aquests acompanyaments amb garanties, la falta de personal acaba menyscabant la dignitat dels menors, assenyalen els denunciants.

Renovació "progressiva"

Fonts de la Conselleria de Serveis Socials expliquen que "s’ha posat en marxa un procés progressiu de renovació dels contractes de gestió de tota la xarxa de centres socials". El departament dirigit per Elena Albalat critica que el govern anterior no renovés els contractes i deixés el sistema "en una situació crítica", amb un deute que xifren en 100 milions d’euros i a punt del col·lapse.

D’altra banda, expliquen que "s’han licitat un total de 31 contractes de gestió integral de residències de persones grans i centres de dia" (els quatre últims es van aprovar pel ple del Consell divendres passat), cosa que posa fi a situacions d’enriquiment injust, en haver vençut els anteriors contractes de gestió. El següent pas, asseguren, és iniciar les licitacions dels centres de menors i posar en marxa un nou decret "per corregir el desordre heretat".

Furgonetes "trampa"

Els trasllats dels menors —ja sigui al jutjat, al metge o a una activitat— es porten a terme en alguns casos amb una flota de vehicles que els treballadors qualifiquen de "perillosíssima". Les denúncies recopilades parlen de furgonetes amb les rodes desinflades o completament llises, sistemes de frenada que no responen adequadament i portes corredisses que no tanquen i han de ser subjectades pels menors. "Ens hi juguem la vida en cada sortida, tant els educadors que conduïm com els nanos que van al darrere", adverteixen des del sindicat. La falta de liquiditat de les empreses gestores, provocada pels impagaments del Consell, ha reduït el manteniment dels vehicles al mínim i ha convertit el transport de menors en una ruleta russa.

Del barri al polígon

Els treballadors denuncien el trasllat d’un centre de menors que estava arrelat al barri del Cabanyal a una nau industrial en un polígon dels afores de València. L’edifici escollit, denuncien, allotjava anteriorment un club de cites. Treure els menors del teixit urbà i social per aïllar-los en un entorn gris, industrial i amb la càrrega simbòlica d’un antic prostíbul dinamita qualsevol possibilitat de treball comunitari, insisteixen. "Se’ls aparta, se’ls amaga en polígons perquè no molestin", critiquen els educadors.

A més, s’hi suma l’eliminació gairebé total de les partides d’oci i cultura. Sense diners per a excursions, entrades de cinema o sortides a la natura, la "reeducació" es limita a passar les hores mortes entre quatre parets, de vegades amb l’aire condicionat o la calefacció fallant. En una autonomia que ostenta el trist rècord de ser la segona amb més menors condemnats d’Espanya, la falta de recursos s’està cobrant un preu incalculable: l’oportunitat que aquests joves, que majoritàriament provenen d’entorns trencats, coneguin una vida diferent de l’exclusió.