Els arqueòlegs celebren un descobriment a l'antiga ciutat de Petra: un sistema hidràulic avançat amb canonades de plom

Un estudi recentment publicat a la revista científica Levant ha posat el focus en un dels elements menys visibles però més determinants de l’antiga Petra: el seu sistema d’abastament d’aigua. La recerca documenta un tram d’aqüeducte que revela un nivell de sofisticació tècnica superior al que fins ara s’atribuïa a aquesta ciutat monumental excavada a la roca.

Els treballs s’han centrat en l’anàlisi detallada d’una part concreta de la infraestructura hidràulica. A través d’un aixecament topogràfic i d’un examen estructural minuciós, els investigadors han identificat la presència de canonades de plom integrades dins del sistema.

Canonades metàl·liques en un entorn excavat a la roca

La troballa resulta especialment rellevant perquè aquestes conduccions tancades no eren freqüents en les infraestructures hidràuliques de l’entorn. Fins ara, Petra era coneguda sobretot pels canals visibles tallats a la pedra, que recorren les muntanyes que envolten la ciutat. No obstant això, l’estudi demostra que el sistema anava més enllà dels canals visibles.

Segons els investigadors, l’ús del plom permetia controlar millor la pressió i el cabal de l’aigua, minimitzant pèrdues i optimitzant el transport. La combinació de canals excavats amb trams tancats mitjançant tubs metàl·lics apunta a una planificació tècnica precisa, pensada per adaptar-se a un relleu abrupte i garantir un subministrament estable.

Una resposta a un clima extrem

Petra es va desenvolupar en un entorn especialment àrid, on la gestió de l’aigua era essencial per a la supervivència. El nou treball reforça la idea que els seus constructors van desplegar un sistema complex i controlat per captar, conduir i distribuir els recursos hídrics.

L’aqüeducte analitzat integrava diverses solucions: canals oberts excavats a la roca, conduccions protegides i trams amb canonades metàl·liques. Aquesta fórmula mixta ajudava a reduir l’evaporació i a evitar l’acumulació de sediments, dos factors crítics en un context climàtic sec.

A més d’abastir la població, la infraestructura alimentava fonts i espais monumentals que requerien un flux constant. Això indica que la xarxa hidràulica formava part d’una concepció urbana global, dissenyada amb criteris d’eficiència i continuïtat.

Una nova mirada sobre l’enginyeria de Petra

Fins ara, la imatge de Petra s’associava principalment a les seves façanes monumentals esculpides a la roca i als canals visibles que serpentejaven per les muntanyes. La identificació de canonades de plom integrades en l’aqüeducte amplia aquesta visió i obliga a reconsiderar el nivell tecnològic de la ciutat.

La coexistència de conduccions obertes i tancades dins d’una mateixa infraestructura no era habitual a la zona, fet que subratlla el caràcter singular del sistema. En conjunt, l’estudi apunta que Petra no només va destacar per la seva arquitectura monumental, sinó també per una enginyeria hidràulica acuradament planificada.