Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Tribunals

Una jubilada ha de tornar gairebé 23.000 euros per tenir el seu fill empadronat a casa seva

La pensionista va al·legar que el seu fill teletreballava i que realment no vivia allà

La jubilada va decidir acudir als tribunals, al·legant que, malgrat el padró, el seu fill teletreballava i realment no vivia allà.

La jubilada va decidir acudir als tribunals, al·legant que, malgrat el padró, el seu fill teletreballava i realment no vivia allà. / Freepik

Jordi Grífol

Per cobrar una pensió no contributiva són indispensables dos requisits: no tenir ingressos o tenir ingressos inferiors a 8.803,20 euros, o no superar determinades quanties si es conviu amb familiars. La Virtudes, una jubilada que cobrava l’esmentada pensió des del 2015 per no tenir ingressos i superar els 65 anys, s’ha vist obligada a tornar 22.918,80 euros de la seva pensió per tenir el seu fill empadronat a casa, segons ha resolt el Superior de Justícia de Castella i Lleó, que dona la raó a l’Administració.

Va ser el 2023 quan l’Administració dels Serveis Socials de la Junta de Castella i Lleó va revisar la seva situació i va comprovar que superava el llindar d’ingressos per cobrar l’ajuda. Això es va deure al fet que al Padró Municipal hi figurava el seu fill des de l’any 2020. Sumant els ingressos de tots dos, l’administració va entendre que la prestació havia de quedar extingida i que havia de retornar les quantitats cobrades indegudament des del 2020: un total de 22.918,80 euros.

Límit d’ingressos superat

La jubilada va decidir acudir als tribunals, al·legant que, malgrat el padró, el seu fill teletreballava i realment no vivia allà. Els ingressos de la unitat de convivència amb el fill empadronat ascendien a 74.612,14 euros el 2020, amb un límit d’acumulació establert en 23.538,20 euros. El 2021, els ingressos van ser de 79.206,19 euros; el 2022, de 79.905,75 euros, i el 2023, de 79.905,75 euros.

Així, malgrat al·legar que el fill no vivia a casa, en superar àmpliament el límit d’ingressos permès, l’Administració va concloure que la dona no tenia dret a cobrar la pensió no contributiva i que havia de retornar les quantitats percebudes. La Virtudes va arribar a presentar documents com reintegraments bancaris i tiquets de compra per provar que no era la residència real del fill, però el tribunal els va rebutjar per no ser "fefaents" ni "literosuficients".

El Padró Municipal, clau

El tribunal va rebutjar la demanda de la jubilada recordant que el Padró Municipal és el registre que "constitueix prova de la residència al municipi habitual" i que els seus certificats tenen caràcter de "document públic i fefaent", segons la llei 7/85. Es tracta d’una presumpció de convivència que es pot desvirtuar si es presenten proves fefaents, una cosa que la pensionista no va aconseguir.

El fet que el fill teletreballi, conclou el tribunal, "no desvirtua la presumpció de la unitat econòmica de convivència amb la seva mare", amb la qual cosa dona la raó a l’Administració perquè procedeixi al reintegrament total dels diners cobrats indegudament.

Tracking Pixel Contents