Alerta del sector de la dependència: "El sistema no està preparat per a l'impacte demogràfic que s'acosta"

La patronal del sector dedicat a atendre les persones grans, la Federació Empresarial de la Dependència (FED), ha llançat aquest dilluns una "alerta màxima" per advertir les autoritats que el dèficit estructural de professionals fa que el sistema ja estigui al límit de la capacitat operativa.

Segons la FED, si no s’actua amb urgència, "serà impossible garantir l’atenció" a l’allau de persones que, els pròxims anys, requeriran serveis, tant a casa com a les residències, a mesura que augmenta l’esperança de vida. "El sistema ja està infradimensionat i no està preparat per a l’impacte demogràfic que s’acosta", afirma el president de la patronal, Ignacio Fernández-Cid.

Les xifres oficials: fins a 639.000 professionals més

L’avís, assegura la FED, no és una advertència aïllada del sector, sinó que es fonamenta en dades oficials. Segons l’informe Estimació de necessitats de treballadores de cures de llarga durada per al 2030, elaborat pel Ministeri de Drets Socials, Espanya necessitarà entre 261.000 i 639.000 professionals addicionals abans del 2030, en funció del nivell de cobertura i del model de cures que s’implanti.

"No estem davant una dificultat conjuntural; estem davant un dèficit estructural que situa el sistema de dependència davant una emergència nacional", alerta Fernández-Cid. La patronal xifra en 160.000 els professionals que falten actualment i adverteix que el sistema funciona molt per sobre de la seva capacitat real, amb conseqüències directes sobre la qualitat de l’atenció i sobre el mateix personal.

Més de 1,6 milions atesos i 2,2 milions de sol·licituds

El sistema atén actualment més d’1,6 milions de persones, però el nombre de sol·licituds acumulades ja supera els 2,2 milions. A més, la FED remarca que les necessitats reals són encara més elevades perquè una part significativa de les famílies ha d’assumir de la seva butxaca cures per a persones grans i dependents, davant les llistes d’espera i una cobertura pública insuficient, recorrent a serveis privats.

L’atenció domiciliària, el punt més tensat

Les necessitats més urgents, segons la patronal, es concentren en l’atenció domiciliària, on "la demanda és exponencial i les dificultats per cobrir llocs ja són estructurals". De fet, hi ha serveis que no s’ofereixen directament per falta de professionals disponibles.

"Hi ha centres que no poden cobrir torns, serveis que redueixen activitat i atencions que no s’arriben a oferir. Això no és eficiència, és un senyal clar d’esgotament del sistema", denuncia Fernández-Cid.

"La dependència no perd professionals: els expulsa"

Ignacio Fernández-Cid

— President d’FED

Feina precària i feminitzada: "la dependència no perd professionals, els expulsa"

La FED també posa el focus en les condicions laborals del sector: vuit de cada deu treballadores són dones; el 47% de l’ocupació en atenció domiciliària és parcial; els salaris poden ser fins a un 35% més baixos per hora, i el 73% de les professionals està exposat a riscos físics i mentals.

"No es pot construir un sistema essencial sobre salaris baixos, parcialitat forçada i desgast físic i emocional. La dependència no perd professionals: els expulsa", sentencia el president de la patronal.

Finançament: 0,9% del PIB, lluny de la mitjana europea

Un dels factors de fons, segons la FED, és el finançament. Espanya inverteix al voltant del 0,9% del PIB en dependència, davant d’una mitjana europea que pràcticament el dobla, pròxima a l’1,8%. Aquesta bretxa limita, segons la patronal, la capacitat per millorar condicions laborals, ampliar cobertura i garantir la sostenibilitat del sistema.

L’entorn rural, el més castigat

La situació, afegeix la FED, és "especialment greu" en l’entorn rural, on la manca de professionals, les distàncies, la dispersió poblacional i una oferta de serveis més reduïda agreugen les desigualtats d’accés.

"A molts territoris, la dependència se sosté gràcies a l’esforç de les famílies, especialment de les dones, que assumeixen cures davant l’absència d’alternatives", apunta la patronal.

Les mesures que reclama la FED

Davant d’aquest escenari, la patronal exigeix mesures excepcionals i immediates, entre les quals: una planificació estatal obligatòria de professionals amb horitzó 2030-2040; un pla de xoc en formació, homologació de títols i contractació en origen; una millora de les condicions laborals i del reconeixement social de la cura, i avançar en la coordinació sociosanitària.

"No actuar ara tindrà un cost social inassumible. O reforcem el sistema amb finançament i professionals, o assumirem un fracàs col·lectiu en l’atenció a les persones més vulnerables", conclou Fernández-Cid.