La moda de la criança positiva allarga el collit: "Si el teu fill acaba la primària i continua al teu llit, hi ha un problema"

Per als nadons menors de sis mesos, la forma més segura de dormir és compartint habitació amb els seus pares –que no llit– i boca amunt. Així ho recomanen l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i l'Americana (AAP). L'evidència científica ha demostrat que aquesta pràctica disminueix en més d'un 50% el risc de síndrome de mort infantil sobtada, la defunció inesperada d'un nen menor d'un any, aparentment sa, i la incidència de la qual és d'1 o 3 nadons per cada mil nascuts vius.

Quan el nen creix, la recomanació mèdica més estesa és que dormi a la seva pròpia habitació. No obstant això, amb el beneplàcit dels pares, molts nens s'hi resisteixen i opten per continuar dormint acompanyats. Sota el paraigua de la criança respectuosa o natural, cada vegada és més freqüent veure xavals de 4, 5, 6 o 7 anys compartint el llit dels seus progenitors. També de 8, 9 o 10. A la primera infància, el collit (dormir al mateix llit amb els fills) és una opció molt personal que només està desaconsellada en determinats casos, per exemple, pares fumadors. Però si passen els anys, estem davant d'un problema? A quina edat hem de treure el nen del llit dels adults?

"És difícil posar una edat concreta perquè depèn del nen i de la família. En línies generals, diria que un senyal clar que hi ha un problema és si el nen acaba l'educació primària [11 o 12 anys] i ha de continuar dormint amb els pares", explica el neuropsicòleg Álvaro Bilbao. Pare de tres fills i autor d'El cerebro del niño, un dels manuals de criança més influents i publicat a 40 països, Bilbao fa servir l'humor i ofereix una recepta per a progenitors amb dubtes: "Als fills, no cal fer-los fora del llit just en néixer però tampoc tenir-los-hi fins que compleixin 25 anys".

La psicòloga Elisa López assegura que dormir amb els fills, una vegada que compleixen una determinada edat, és un tabú per a moltes famílies. Els terapeutes d'infància estan més que acostumats que, després d'unes quantes sessions, els progenitors comentin, una mica avergonyits, que el seu fill de 5, 6 o 7 anys continua dormint amb ells. López llança un missatge tranquil·litzador: "Si tu, com a pare, acceptes compartir el teu llit amb el teu fill, no hi ha problema. No obstant això, podem intuir que sí que n'hi ha quan el collit és l'única opció per a ell. És a dir, si el teu fill és incapaç de dormir a casa de l'àvia, d'altres familiars o d'amics, aleshores sí que podria haver-hi un problema". El mateix passaria, per exemple, en cas que el xaval no volgués anar a un viatge escolar perquè se sentís incapaç de dormir lluny del llit dels seus pares. "Si el teu fill dorm amb tu, però després se'n va de colònies sense dificultats o dorm a casa dels seus avis o tiets, no hi ha cap problema", conclou López.

Límits

Bilbao assegura que els defensors del collit defensen la idea que és el nen qui decideix quan està capacitat per dormir a la seva pròpia habitació. No obstant això, el neuropsicòleg adverteix que de vegades això no passa. "En aquests casos, els pares hem de posar límits. Si nosaltres volem dormir en parella i no el volem al costat totes les nits, li ho hem de dir i veure, entre tota la família, com ens ajustem". Pare de tres fills, Bilbao deixa clar que ell i la seva parella també han compartit llit amb ells alguns dies, quan estaven malalts. Però els van anar enviant, amb carinyo, a la seva habitació. "Els adults necessitem dormir i fer-ho amb ells és molt complicat", conclou.

L'orientadora i docent Sonia Iglesias insisteix que dormir amb els fills no suposa un problema sempre que el pare o la mare hi estiguin d'acord. "En cas que no vulguis que el teu fill dormi amb tu, el millor és dir-li que l'ajudaràs a superar aquesta necessitat, però mantenir-te ferm en la teva postura perquè les teves necessitats també compten", explica Iglesias, divulgadora amb 30 anys d'experiència acompanyant famílies i autora de Cuando la adolescencia duele. L'especialista envia un missatge tranquil·litzador a totes les famílies i recorda que el collit té, en tot cas, data de caducitat. "Cap adolescent vol dormir amb la seva mare, el seu cervell li demana tot el temps separar-se dels seus progenitors. És més, deixa-li per a ell solet la casa i estarà encantat", somriu.

L'anomenada criança positiva pot jugar una mala passada en algunes llars. "Cada vegada veig més nens de 12 i 13 anys, fins i tot 16, que no són capaços de dormir sense la seva mare", afirma Bilbao, que alerta d'un possible trastorn d'ansietat que impossibilita els xavals d'enfrontar-se a determinades situacions sols. "També veig casos de xavals, no gaires, que estan a 6è de primària i porten bolquer durant la nit perquè ningú no els ha ensenyat a controlar esfínters. Són casos on s'ha descartat un problema mèdic de bufeta neurogènica, així que estem davant d'un assumpte psicològic i emocional", conclou el divulgador.