Més de 16.100 adolescents catalans van obtenir el títol de l'ESO amb assignatures suspeses

Des de l’entrada en vigor de la nova llei d’educació, la LOMLOE, el curs 2021-2022, normativa que permet a l’equip docent consensuar que l’alumnat es graduï independentment del nombre de matèries suspeses, el nombre d’alumnes catalans de quart d’ESO que promociona malgrat tenir assignatures no superades ha experimentat un creixement constant. En només tres anys, ha passat de 14.196 a 16.138 alumnes (les últimes xifres recopilades són del curs 2023-2024), un 13,8% més. Una tendència a l’alça –gairebé 2.000 alumnes més en tres cursos– que no és uniforme arreu de Catalunya i que es mostra de manera molt més accentuada a les zones més poblades.

Barcelona és el territori amb més volum de graduats amb matèries pendents i amb un creixement absolut més elevat: ha passat de 8.164 a 9.193 alumnes. La segueix Girona, on també s’ha registrat un augment sostingut, de 1.763 a 2.107 alumnes en el mateix període.

Lleida mostra un dels increments proporcionals més notables, ja que ha passat de 585 a 829 alumnes, mentre que la Catalunya Central ha crescut de 708 a 886. El mateix document constata una pujada gradual al Camp de Tarragona, que ha arribat als 1.330 alumnes l’últim curs registrat.

Són dades facilitades pel Departament d’Educació i Formació Professional a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, que corregeixen la seva pròpia resposta parlamentària per escrit a una pregunta formulada per Junts i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, en què s’oferien xifres bastant més elevades "per error".

Preocupació docent

La qüestió preocupa el professorat, que sovint sent que, sense voler-ho, està enganyant l’alumnat i les famílies, atorgant-los un títol malgrat no haver adquirit els coneixements mínims. Els docents adverteixen que el creixent nombre de singularitats en forma de plans individualitzats a l’aula fa molt difícil no graduar, encara que no s’assoleixin les competències esperables, "cosa que es converteix en una perillosa sensació d’estar preparat que és fictícia", apunta el professor Miquel Carceller.

La situació, reflexiona el professorat, té diverses derivades. D’una banda, l’augment dels abandonaments a batxillerat perquè els alumnes no poden seguir el ritme. De l’altra, el fet de disposar del títol tanca a l’alumnat la porta a formacions com els programes de formació i inserció (PFI), pensats per a persones que no han graduat.

"El problema és que les famílies no sempre ho entenen, i és habitual que no vulguin ni sentir parlar de l’assumpte a tercer. Una vegada s’han graduat, quan veuen que no poden seguir el ritme ni en un batxillerat ni en un FP, pregunten si hi ha marxa enrere", apunta Carceller, que planteja la possibilitat d’establir dos tipus de graduació, ja que amb el marc actual el títol no garanteix que l’estudiant tingui prou competències per afrontar el següent pas.

Aquestes dades es fan públiques el mateix dia que l’Enquesta de Població Activa, publicada pel Ministeri d’Educació i FP, que indica que l’abandonament escolar primerenc (AET) –el percentatge de població de 18 a 24 anys que té com a màxim l’ESO i no segueix cap tipus d’educació ni de formació– va registrar el 2025 la xifra més baixa des que hi ha registres: un 12,8% (13,4% en el cas concret de Catalunya). El percentatge és 0,2 punts inferior al del 2024 i 7,2 punts millor que el del 2015, quan l’AET se situava en el 20%. Tot i la reducció al llarg dels anys, el 12,8% continua sent una xifra allunyada de la mitjana europea, que és del 9,4%. La distància actual entre la UE i Espanya és de 3,4 punts, mentre que el 2015 era de nou.