Com es veuen els immigrants a Catalunya i a Espanya?

Aliança Catalana i Vox, dos partits que posen la immigració en el centre de la seva agenda, han atrapat en escons a Junts i el PP en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat recentment. Plegats arribarien als 34 diputats al Parlament de Catalunya.

Els seus discursos vinculen aquest col·lectiu amb la delinqüència, l’abús dels recursos públics i la substitució cultural, narratives que Verificat ha desmentit en múltiples ocasions. No obstant això, el seu auge en les enquestes demostra que han calat en una part important de la població catalana, com es veu reflectit en l’evolució de les dades del CEO. També en l’espanyola, com demostra l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), en què la migració ha passat a convertir-se en el segon problema més esmentat, només per darrere de l’habitatge.

Però aquesta percepció no ha sigut així sempre. Fa una dècada, quan els espanyols sentien la paraula immigració, el primer que pensaven era "necessitat de venir a treballar" i, el segon, pobresa i desigualtat. Així ho reflecteix l’enquesta Actituds cap a la immigració que publicava el CIS el 2015. Com s’ha produït aquest gir?

Entre 1993 i el 2017, els espanyols van mostrar en l’esmentada enquesta, principalment, una visió econòmica de les persones migrants o un sentiment d’empatia i solidaritat. La percepció negativa era escassa i en els primers anys es donava sobretot en els grups més grans de 55 anys i en sectors com el treball domèstic no remunerat o l’agricultura. En els últims anys, en canvi, l’edat baixa a més grans de 45, s’incrementen també aquests sentiments en els més joves (entre 25 i 44 anys), i es mou cap al sector dels obrers qualificats

L’article Advancing the Knowledge of Spaniards Attitudes Towards Immigration (Avançant en el coneixement de les actituds dels espanyols cap a la immigració), que analitza aquestes enquestes del CIS entre el 2015 i el 2017, confirma una actitud predominantment positiva i revela que el rebuig de la immigració, quan existeix, està més basat en motius econòmics que en racisme o xenofòbia. "El racisme aversiu (discriminar inconscientment per factors diferents de la raça i connectat a la competència per recursos escassos) és una de les principals variables que explica l’evolució d’aquells tres anys", conclou el document.

Després del 2017 no s’ha fet cap anàlisi similar de percepció, però les dades demostren que en les últimes dues dècades la immigració no ha amoïnat especialment els espanyols, molt més preocupats per l’economia.

Aquest concepte no apareix en cap baròmetre del CIS des del 2008 (els publicats en els mesos de desembre) com un dels tres principals problemes a Espanya. Emergeix, en canvi, a l’enquesta d’octubre del 2025, quan se situa com el segon més esmentat.

Externalització de la xenofòbia

Antía Pérez-Caramés, doctora en Sociologia i experta en migració, atribueix aquest canvi a la denominada "exteriorització de la xenofòbia". És a dir, l’actitud que s’havia mantingut latent i parcialment oculta en les enquestes perquè no era socialment acceptada, es normalitza i desestigmatitza a mesura que més persones amb posicions rellevants en l’esfera pública emeten opinions que "abans estarien fora del tauler de l’opinable", diu Pérez-Caramés. La "construcció de l’altre", afegeix, consisteix a col·locar unes persones "per sobre de la línia de l’acceptable i altres per sota", creant un desacoblament entre la percepció i les dades objectives.

L’últim butlletí de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe) detalla que en el tercer trimestre del 2025, a les xarxes socials els continguts d’odi van ser dirigits, principalment, a persones del nord de l’Àfrica (79%), musulmanes (16%) i afrodescendents (8%). No obstant això, com hem verificat anteriorment, a Europa la majoria de les persones migrants són cristianes (56%) i, a Espanya, Sud-amèrica és la regió d’origen predominant, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’Àfrica se situa en tercera posició, per darrere de les persones de la resta de la Unió Europea.

Subscriu-te per seguir llegint