Albert Obradors, cofundador de FIV Obradors: "Com més triga una parella a buscar un embaràs, més difícil pot ser aconseguir-lo"

L'Albert Obradors és cofundador de la clínica de reproducció assistida FIV Obradors. Aquest centre situat a Figueres (Girona) ja ha fet néixer més de 1000 nens amb les seves tècniques i tractaments de fertilitat. Reben casos de Catalunya i de diferents països del món com Fraça, els Estats Units o Canadà, entre d'altres, atrets pels èxits assolits en altres casos complexos.

Quins són els principals motius pels quals una parella pot tenir dificultats per concebre de manera natural?

Hi ha molts motius que poden fer que una parella tingui dificultats com la contaminació, la a dieta, però sabem que el principal problema és l'edat. Sabem que com més trigui una parella a tenir un fill, doncs més li costarà. Sobretot l'edat de la dona, ja que té un pes molt important. És primordial no perdre pes en la cerca del fill.

Com es decideix quin és el tractament més adequat per a cada pacient?

Nosaltres anem sempre amb la idea que hem d’aconseguir l’embaràs de la manera més ràpida possible i si, a sobre, podem mantenir fertilitat d’aquella parella pel futur, encara millor. Si jo tinc una parella de 35 anys i aconsegueixo l’embaràs ràpid i a més genero material congelat per un segon i tercer fill, per nosaltres és una victòria. En la majoria dels casos utilitzem la fecundació in vitro perque és la més eficaç. Hi ha clíniques que dediquen temps en altres tècniques que fan perdre temps, diners i il·lusions. Nosaltres anem a màximes, apliquem tècniques que altres clíniques ho farien després de tècniques fallides.

Com definiries un cas complex de fertilitat? I quins són els factors que solen intervenir?

Hi ha pacients que han fet tractaments ja altres centres i que no ho aconsegueixen. Han passat ja per diferent tipus de tractaments. A vegades comencen per inseminacions, després passen per la in vitro. Però no funciona, i el problema és que no sabem per què. Això, per nosaltres, són els casos complexos i cal descobrir, justament, en aquest cas en particular, en aquesta parella en particular quin problema té per adaptar el protocol mèdic i trobar solució. El primer pas és fer un bon diagnòstic. Hi ha causes genètiques, immunes...

En els últims anys han augmentat aquests casos complexos? I, en cas afirmatiu a què és degut?

Jo no diria que han augmentat aquests casos complexos perque sempre hi han sigut, però potser ha passat una mica inadvertits i abans no es detectaven.

Eren pacients que anaven passant de clínica clínica on a repetir-se el mateix procés fins que els acabaven, fins que l'energia acabava i decidien abandonar el procés. Jo crec que això sempre ha sigut. El que passa és que ara tenim més tècniques, més estratègies per detectar aquests pacients i sobretot per fer un tractament més personalitzat. Nosaltres veiem molts d’aquests pacients perquè el boca-orella fa que quan un pacient que que és complex, que té una història molt difícil amb els tractaments, altres centres, arriba a un centre com el nostre i ja està fa que sigui com un efecte reclam altre presents que veuen que el seu cas també és complex i, per tant, nosaltres ens tenim més complexos que una clínica normal, però no és que hi hagi més, senzillament que venen cap aquí.

I també hi juga l’edat, especialment la femenina...

Sabem que l’edat de la dona és un factor primordial que ens pot marcar l'èxit del procés. Com més gran és la dona, més difícil és el cas. Sempre hi ha solucions i tinc pacients de 45 anys o de 48 anys, també menopàusiques, que ja estan a la primera. Per tant, l'edat sí que és un problema, però que té fàcil solució o que té diferents solucions.

Com els abordeu i quines proves feu?

El problema pot ser que vingui de l'embrió o que sigui de l'úter. Si ve de l'embrió hem d'estar segurs que aquest embrió que aconseguirem és genèticament perfecte, per tant, hem de fer estudis a aquest embrió, però abans estudiem les cèl·lules que fan aquest embrió, és a dir, el semen i l’òvul, però sobretot el semen. Fem estudis previs, també per millorar-lo perquè el dia que tinguem els òvuls aquest semen sigui el millor per generar el màxim d'embrions correctes. Per tant, hem d'estar segurs que el pròxim embrió que usarem és genèticament perfecte. Després ens hem de centrar en l'úter perquè hi ha dones on el problema no és l'embrió, sinó que és aquest úter que no rep aquest embrió correctament, per tant, el que fem són estudis a l’endometri, agafem un trosset amb una biòpsia normativa i a la mostra li fem diversos estudis per veure que no hi ha problemes d’infeccions, que no hi ha problemes d'autoimmunitat, és a dir, que el propi cos de la dona ataqui aquest embrió o no detecti problemes que es diu amb la finestra implantació, per saber quin moment exacte hem de ficar l'embrió.

Com gestioneu aquest acompanyament emocional a les parelles que afronten un procés tan intens com?

Ens trobem pacients amb motxilla d’estrès, de fracassos, de desil·lusions i d’anys lluitant amb el desig de ser pares. Aquesta motxilla pesa. Nosaltres els acompanyem de forma mèdica i emocional, en el nostre equip tenim la lídia - psicòloga -. que els acompanya a buscar la llum. Per tenir la ment preparada per aquest procés.

Quins són els avenços tecnològics recents i com veu el futur de la medicina reproductiva?

Jo més que avenços tecnològics diria que són genètics. La genètica és una bola que es va obrint i es fa gran, però sobretot, ens permet personalitzar els tractaments. Hi ha un estudi previ a l'estimulació amb hormones que permet veure quin medicament és més eficaç i amb quin tipus d’hormona es poden aconseguir més òvuls obtinguts. 

La medicina reproductiva ha avançat molt amb el tema genètic, però això ja forma part de la rutina. El que veiem és que el pròxim pas és l’estudi del sistema immune, hi ha pacients en què el seu sistema moltes vegades ataca l’embrió o no el detecta.S’ha de modificar per fer que l’embrió entri i creixi. El sistema immune és molt complex i canvia de pacient a pacient. És un camp obert que ha d’avançar.

Consell a una parella que faci temps que cerqui un embaràs?

 Si ho estan intentant a casa diria que respiri i que esperin 6 mesos si tenen més de 35 o màxim d’un any si tenen menys. Si ho fan en una clínica que parlin amb el personal per buscar totes les solucions i que no facin el mateix dues vegades. Si una cosa no funciona, s’ha de parar i s’ha d'aprofundir.

Que distingeix la clínica FIV Obradors dels altres centres similars.

Tenim una característica molt particular: que som un centre petit. Som una estructura petita i no tenim ambició de créixer, créixer, créixer i tenir més pacients i que, al mateix temps, treballem a un nivell tècnic i un nivell científic molt alt. 5.40 L’experiència prèvia d’haver treballat en altres clíniques fa que dediquem temps als pacients, que el cas complex no es perdi entre els centenars de casos habituals.

Precisament, quina és la taxa d'èxit que tenen avui aquests tractaments? I aquestes dades són esperançadores?

Si entres a Google i veus ressenyes veureu casos de pacients reals que expliquen les seves experiències. Hi ha pacients que fa anys que lluiten, passen per diverses clíniques i arriben a nosaltres i ho aconseguim. Tots els casos? No. Fins i tot, hi ha pacients que tenen embrions fets a altres clíniques i ens els envien a nosaltres. Els estudiem genèticament i també el cas. La reproducció assistida és una marató, és insistir, prepararte, és un viatge llarg, però sempre hi ha la meta, però nosaltres correm sempre amb el pacient.

Quins són els principals motius pels quals una parella pot tenir dificultats per concebre de manera natural?

Hi ha molts factors que poden dificultar la concepció, com ara la contaminació, l'alimentació o l'estil de vida, però sabem que el principal problema és l’edat. Com més triga una parella a buscar un embaràs, més difícil pot ser aconseguir-lo, especialment pel que fa a l’edat de la dona, que és un factor molt determinant. També és important destacar que no s’hauria de perdre pes de manera inadequada durant la cerca de l’embaràs.

Com definiries un cas complex de fertilitat? I quins són els factors que hi solen intervenir?

Parlem de casos complexos quan ens arriben pacients que ja han fet diversos tractaments en altres centres i no han aconseguit l’embaràs. Han passat per diferents fases, començant per inseminacions i després per fecundació in vitro, però no ha funcionat. El més complicat és que sovint no sabem per què no ha anat bé. En aquests casos cal fer un estudi molt personalitzat per detectar quin és el problema concret d’aquella parella i adaptar el protocol mèdic. El primer pas és fer un bon diagnòstic. Hi poden intervenir causes genètiques, immunològiques, entre d’altres.

Han augmentat els casos complexos en els últims anys? I, si és així, a què es deu?

No diria que hi hagi més casos complexos, perquè sempre han existit. El que passa és que abans sovint passaven desapercebuts o no es diagnosticaven correctament.

Quin paper tenen els avenços en aquest canvi de percepció?

Abans, molts pacients anaven passant de clínica en clínica repetint els mateixos protocols fins que es quedaven sense energia i abandonaven. Ara tenim més tècniques i estratègies per detectar millor aquests casos i fer tractaments molt més personalitzats. A la nostra clínica, rebem molts pacients amb casos complexos perquè el boca-orella fa que ens arribin persones amb històries llargues i difícils. Això fa que tinguem un volum més alt de casos complexos que altres centres, però no és que n’hi hagi més en general, sinó que acaben venint aquí.

I també hi juga l’edat, especialment la femenina...

L’edat de la dona és un factor clau que pot determinar l’èxit del procés. Com més gran és la dona, més difícil pot ser. Tot i això, sempre hi ha solucions. Tinc pacients de 45 i fins i tot de 48 anys, inclús menopàusiques, que aconsegueixen l’embaràs a la primera. Per tant, tot i que l’edat pot ser un problema, també té solucions possibles.

Com abordeu els casos i quines proves feu?

El problema pot venir tant de l’embrió com de l’úter. Si el problema és de l’embrió, hem d’assegurar-nos que sigui genèticament correcte. Per fer-ho, estudiem abans les cèl·lules que el formaran: l’òvul i el semen, amb especial atenció al semen, per tal de millorar-ne la qualitat. Quan obtenim els òvuls, volem comptar amb el millor semen per generar el màxim d’embrions sans.

Si el problema és a l’úter, fem estudis de l’endometri. Prenem una mostra amb una biòpsia i analitzem possibles infeccions, problemes autoimmunitaris (com que el cos ataqui l’embrió) o alteracions en la finestra d’implantació, que ens indica el moment ideal per transferir l’embrió.

Què distingeix la clínica FIV Obradors d'altres centres similars?

Tenim una característica molt especial: som un centre petit i no tenim la intenció de créixer massivament. Tot i això, treballem amb un nivell tècnic i científic molt alt. L’experiència prèvia en altres centres ens ha fet veure la importància de dedicar temps a cada pacient. Això permet que els casos complexos no es perdin entre centenars de tractaments.

Sense arribar a casos extrems, com decidiu quin és el tractament més adequat per a cada pacient?

Sempre partim de la idea d’aconseguir l’embaràs de la manera més ràpida possible, i si a més podem preservar la fertilitat futura, encara millor. Si una parella de 35 anys aconsegueix l’embaràs ràpidament i a més pot congelar material per a futurs fills, per nosaltres és una gran victòria.

En la majoria de casos optem per la fecundació in vitro perquè és la tècnica més eficaç. Altres clíniques perden temps amb tècniques menys eficients. Nosaltres apliquem directament tècniques que altres centres aplicarien només després de diversos fracassos.

Quins són els avenços tecnològics recents que han millorat el sector?

Més que avenços tecnològics, destacaria els genètics. La genètica està evolucionant molt i ens permet fer tractaments cada vegada més personalitzats. Per exemple, podem fer un estudi previ a l’estimulació hormonal que ens indica quin medicament i quin tipus d’hormona és més eficaç per obtenir més òvuls.

Quina és la taxa d’èxit actual dels tractaments? Són dades esperançadores?

Només cal veure les ressenyes a Google: pacients reals expliquen com, després de passar per diversos centres sense èxit, han aconseguit l’embaràs amb nosaltres. No tots els casos acaben bé, però sí que ho fan molts. A vegades rebem embrions creats en altres centres i els estudiem genèticament abans de transferir-los. La reproducció assistida és una marató. És un viatge llarg que cal recórrer amb el pacient, pas a pas.

Com gestioneu l’acompanyament emocional a les parelles?

Moltes parelles arriben amb una "motxilla" emocional molt carregada: estrès, fracassos, desil·lusions, anys de lluita. Nosaltres les acompanyem no només mèdicament, sinó també emocionalment. Al nostre equip tenim la Lídia, la psicòloga, que ajuda a preparar la ment per afrontar aquest procés amb força i esperança.

Com veus el futur de la medicina reproductiva?

La genètica ja forma part de la rutina, però el pròxim gran pas serà l’estudi del sistema immunitari. Hi ha pacients en què el sistema immune rebutja l’embrió o no el detecta. S’ha de modificar perquè permeti la implantació i el creixement. És un camp molt complex i variable segons la persona, però amb molt potencial.

Quin consell donaries a una parella que fa temps que busca un embaràs?

Si ho estan intentant de manera natural, recomano respirar, no obsessionar-se, i esperar fins a 6 mesos si tenen més de 35 anys, o un any si en tenen menys. Si ja estan en una clínica, és important parlar amb l’equip, buscar solucions personalitzades i no repetir el mateix tractament si no funciona. Si una cosa no va bé, cal parar i aprofundir en el diagnòstic.