Els adolescents trenquen les regles de les xarxes socials i obliguen les plataformes a reformular-se

L'Amanda, de 16 anys, assegura que fa mesos que no comparteix cap publicació a Instagram. Això no obstant, no vol dir que no utilitzi la plataforma: ho fa bastant. Xateja amb les seves amigues des del seu perfil i té gairebé tants grups com els seus pares a WhatsApp. Penja històries efímeres, xafardeja i, per descomptat, també obre i l'obren (o sigui, flirteja). El cas és que els joves de menys de 20 anys estan canviant les regles del joc de les xarxes socials. Per Tinder ni s'hi passen. Twitter i Facebook són on els seus pares i avis passaven l'estona durant la seva infància. I ara ells utilitzen Instagram per a tot menys per al que va ser creat (penjar fotos amb estil). El canvi no és menor i és un maldecap per a la companyia, que tem ser descartada per una generació, els joves de menys de 20 anys, que espera una experiència en xarxes més flexible i menys cuidada.

"Instagram vol la generació Z. Què vol la generació Z d'Instagram?", disparava aquest estiu The New York Times en un article que recollia les paraules del director de la plataforma, Adam Mosseri: "Ja tenim 15 anys i crec que un dels principals desafiaments als quals ens enfrontem és: com continuem sent rellevants?". La companyia ha introduït canvis, però l'ansietat en el quadre de comandaments es manté.

"Ja tenim 15 anys i crec que un dels principals desafiaments als quals ens enfrontem és: com continuem sent rellevants?"

Adam Mosseri

— Director d’Instagram

De fet, com saben les companyies del sector i apunten els analistes, el que des de fa un temps està canviant és el mateix sentit d’estar en xarxes. Les plataformes socials, que van néixer com a aparadors digitals per compartir contingut i acumular visibilitat i likes, estan afrontant un gir profund i inesperat. Els joves de menys de 20 anys no busquen tant ser vistos com sentir-se connectats. Prefereixen el contingut efímer, íntim, el que desapareix i, per tant, publicar ha deixat de ser una prioritat.

De la 'performance pública' a la intimitat

"Hem passat d’una lògica de 'performance pública' –en la qual el reconeixement social es construïa a través de la visibilitat– a una sociabilitat més fragmentada, efímera i situada, en la qual es prioritza la gestió estratègica de la intimitat i el desig de preservar espais segurs d’expressió dins de la lògica algorítmica", apunta Liliana Arroyo Moliner, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Segons l’experta, les empreses tecnològiques es veuen forçades a adaptar-se a contrarellotge, copiant funcions, integrant tendències i reconfigurant les seves lògiques internes per no quedar-se enrere. Aquest canvi d’ús no només redefineix la manera d’estar en les xarxes, sinó que tensa el model de negoci sobre el qual es va construir bona part de l’ecosistema digital de l’última dècada.

"A la majoria de la gent de la meva edat no li agrada tenir fotos penjades constantment"

Esther Yu

— 18 anys

Entre els 11 i els 14 anys, la majoria d’adolescents creen els seus primers perfils a les xarxes socials. L’edat d’inici no ha variat gaire en l’última dècada, però l’ús sí que ha fet un gir profund. Els joves d’avui no es comporten com ho feien els nascuts tot just uns anys abans. Per als que tenen ara vint-i-tants, Instagram va ser durant la seva adolescència una espècie de diari digital: selfies amb frases de cançons, filtres i una necessitat constant de compartir. Per a la generació posterior, aquesta lògica ja no encaixa. Esther Yu, de 18 anys, diu que utilitza Instagram des dels 13, però no puja fotos perquè no n’hi ha cap que li agradi prou. "A la majoria ens incomoda tenir fotos pujades constantment." La seva amiga Rocío Calleja explica que abans publicava imatges, però ara només utilitza històries i en guarda algunes com a destacades.

Mònica Figueras Maz, sociòloga i professora a la UPF, assenyala que els usuaris són els que transformen el sentit de les aplicacions, moltes vegades per necessitat identitària. "Quan tothom fa el mateix, perd el sentit", explica. També planteja que aquest canvi cap a una comunicació més íntima i efímera respon a una reacció davant de la sobreexposició: "Els més joves són molt més conscients de la privacitat del que creiem. Han vist casos de ciberassetjament i d’abús d’exposició... Tenen el seu grup tancat i publiquen sobretot perquè desaparegui."

"Hem passat d’una lògica de 'performance pública' a una sociabilitat més fragmentada i efímera en la qual es vol preservar la intimitat i la seguretat"

Liliana Arroyo

— Investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

Encara que hi hagi pocs anys de diferència, el canvi generacional entre els nascuts abans i després del 2006 és notable. Per als joves de vint-i-tants, Instagram és encara un diari digital en el qual es comparteixen viatges i moments importants. "M’agrada que certs records estiguin allí plasmats. Les meves publicacions són com una carta de presentació de la meva vida", afirma Natalia Reviriego, de 23 anys. Per als adolescents actuals –com apuntava l'Amanda a l’inici d’aquest article–, no obstant això, Instagram és més un espai per veure històries, xafardejar i xatejar.

Tendències generacionals

Segons un informe del 2024 de Pew Research, Instagram és la tercera xarxa social més utilitzada entre els adolescents, després de YouTube i TikTok. En una enquesta feta aquesta primavera pel banc d’inversió Piper Sandler, gairebé la meitat dels adolescents van afirmar que TikTok és la seva plataforma favorita. Sobra dir que cada plataforma, també en aquesta franja d’edat, té els seus usos i registres. "Utilitzo Instagram per a coses més informals, i WhatsApp per a la família i coses més serioses", apunta Elena Reviriego, de 18 anys.

"Els usuaris són els que transformen el sentit de les aplicacions, moltes vegades per necessitat identitària"

Mònica Figueras

— Sociòloga i professora de Comunicació a la UPF

El cas de Facebook és el més representatiu del canvi generacional. Si anys enrere era la xarxa social per excel·lència, avui ha quedat relegada entre els més joves. Es percep com una eina útil –per a esdeveniments o marketplace–, però no com un espai propi. Meta, l’empresa matriu, sembla haver-ho assumit i centra els seus esforços en Instagram i WhatsApp, on la generació Z encara té presència activa. Per la seva banda, TikTok ha revolucionat l’ecosistema amb els seus vídeos breus i personalitzats i el seu algoritme, que encerta sense necessitat de seguir ningú. És una plataforma pensada per consumir més que per socialitzar, que marca les tendències, els sons i els mems del moment. Per a molts adolescents, és també un espai per aprendre, descobrir i expressar-se.

Renovar-se o desaparèixer

Instagram, encara la joia de Meta entre adolescents, s’ha hagut de reinventar amb funcions com close friends o publicacions limitades a certs grups que responen al desig dels joves de controlar la seva privacitat. WhatsApp, tot i que més lligada a la missatgeria, també s’ha adaptat amb funcions com ara estats, canals, missatges temporals o fotos que s’autodestrueixen (sens dubte, la funció preferida entre els més joves). L’estratègia de Meta es basa a absorbir tendències: va adoptar les històries (publicacions efímeres) de Snapchat, els reels de TikTok, els missatges efímers de Telegram i fins i tot va imitar BeReal amb candid stories. De fet, aquesta setmana ha anunciat dues noves funcions inspirades en altres plataformes: permetrà republicar reels o descobrir contingut nou a partir de les localitzacions recents dels amics. Tot i que alguns qüestionen aquesta presumpta falta d’originalitat, a la pràctica li ha servit per mantenir la seva base activa.

"A Instagram xafardejo, parlo amb les amigues, pujo històries efímeres i contacto amb nois que m’agraden, però no penjo fotos: això ho feia la meva germana gran"

Amanda García

— 16 anys

Segons Liliana Arroyo, amb aquests esforços es busca ser la plataforma integral que sostingui la vida dels joves. "Hi ha una clara vocació de negoci amb l’anhel que Meta ofereixi la seva llar digital completa: de l’entreteniment a la connexió amb qui els importa, passant per convertir-se en el seu banc, la seva feina i el lloc on informar-se de com està el món."

No obstant això, aquesta especialista en innovació social digital considera que el futur digital passa per un "ecosistema de xarxes més polifònic, en el qual coexisteixen plataformes orientades a l’autoarxivament, d’altres al consum passiu i moltes al contacte quotidià". De teló de fons, afegeix, hi haurà un augment de la tensió entre el desig de control algorítmic per part de les plataformes i la recerca d’espais més autònoms, descentralitzats i respectuosos amb els ritmes vitals i afectius dels joves.