“De què m’havia servit, tant treballar, si el meu fill acabava de morir?”

La banyolina Kimi Turró ha escrit -a quatre mans, juntament amb Víktor Kala- Ho’Oponopono, un llibre basat en l’esperit Aloha, de Hawaii, per a ajudar a l’autoconeixement i la transformació. Turró ja havia escrit temps enrere T’estimo, gràcies, arran de la mort en accident del seu fill.

Estimar és donar gràcies?

Jo relaciono més estimar amb el sentiment de l’amor. És molt difícil definir l’amor, perquè sempre el volem entendre des de la ment, quan en realitat és un sentiment. Costa molt, dir "t’estimo", jo he après a dir-ho durant aquests últims anys.

I "gràcies"?

"Gràcies" és més que una paraula. En principi és un senyal d’agraïment cap algú, però també en aquests últims anys he après que és una cosa molt més profunda. És un agraïment des del cor, que esclata a dins.

"Vaig sentir com un raig de llum que em travessava el cor. I vaig pensar que era jo qui havia d’ajudar, potser a alguna mare que hagués viscut també la mort d’un fill"

Com es poden donar les gràcies a ningú quan es mor un fill?

Sap què passa? Això és un gran procés. Quan es va morir el meu fill jo era empresària, ho havia donat tot per l’empresa. Hi dedicava moltes hores, pràcticament hi dedicava la vida. I quan es va morir l’Adrià, em vaig trencar en mil trossos. Res no tenia sentit. Com podia tenir sentit tot el que havia fet fins aquell moment? De què m’havia servit, tant treballar? Aleshores la meva vida va fer un gir de 180 graus. Necessitava respostes. Jo em volia morir. Em volia morir darrere el meu fill.

Va trobar alguna resposta?

Un dia vaig fer un crit al cel. Vaig demanar, sisplau, que algú m’ajudés perquè ja no podia més. Al cap d’un temps, vaig sentir com un raig de llum que em travessava el cor. I vaig pensar que era jo qui havia d’ajudar, potser a alguna mare que hagués viscut també la mort d’un fill. A poc a poc vaig connectar amb la gratitud. Em vaig adonar com d’important havia sigut l’Adrià a la meva vida, vaig entendre que compartir 18 anys amb ell, havia sigut un gran regal. D’aquí ve el títol: t’estimo, Adrià, gràcies (s’emociona).

"Per mi que amb en Víktor hem viscut altres vides junts i les nostres ànimes s’han retrobat"

Entenc la gratitud.

És que van ser moments molt durs, però havia de donar gràcies a l’Adrià per haver-me triat com a mare. Va ser un gran regal que no canviaria per res del món. Malgrat tot el dolor. Van ser divuit anys compartits amb ell.

Com es va decidir, a publicar T’estimo, gràcies?

Primer, volia ajudar. Més endavant, vaig començar a anar a tallers de creixement personal i allà, un dia, algú em va preguntar quin objectiu tenia a la vida. Vaig respondre "escriure un llibre". Jo no en tenia ni idea. Vaig trobar una noia que em va assessorar i dirigir, quedàvem cada setmana per repassar el que havia escrit, i es va anar creant T’estimo, gràcies. Crec que connecta els lectors amb els grans valors de la vida. I sobretot, ensenya a valorar la vida, que és el més important i a vegades ens n’oblidem. La vida és un regal diari.

I ara, amb Víktor Kala, publica Ho’Oponopono. Què vol dir això?

He, he. En el taller de creixement personal vaig conèixer en Víktor. Tot i ser força més jove que jo, vam connectar moltíssim, per mi que hem viscut altres vides junts i les nostres ànimes s’han retrobat. Ell ja conreava aquest art ancestral hawaià que es basa en el poder sanador de les paraules. Les paraules més conegudes són Ho sento, Perdona, Gràcies i T’estimo, que ens connecten amb la llum que tots som. 

"Fa poc he passat un càncer-gràcies a Déu sembla que me n’he sortit- i durant tot el procés he connectat amb la gratitud, gens amb la pena"

I ara il·luminen junts?

Jo ja havia creat el projecte Kimicor, per expandir amor i gratitud per tot el món, i mantenir viva l’energia del meu fill Adrià. Llavors, amb en Víktor, ens vam ajuntar i vam crear el moviment AlohaAlohiya, també perquè la gent descobreixi l’amor i la llum que tenim tots a dins. Som realment creadors de les nostres realitats. Ho’Oponopono significa fer allò que és correcte-correcte, estar en pau, alinear les tres ments per connectar amb la part divina, és l’energia superior que on es veu físicament però és com l’aire que respirem. 

Ho sento, perdona, gràcies, t’estimo... Vostè ho perdona tot?

La gent creu que es tracta d’un perdó exterior, i en realitat és interior, cap a dins. No té res a veure amb el perdó que ens ensenya la religió. Tots tenim mil coses a perdonar-nos. Amb aquestes quatre paraules ens dirigim a la divinitat, que pot ser simplement una energia superior, i ens perdonem a nosaltres mateixos. Perquè som cent per cent responsables de tot el que ens passa a la vida. Potser és el punt que més costa d’entendre.

Una mica, però és que de Hawaii només conec l’hula-hula.

És la relació que hi ha entre el que fem i el que ens passa.

S’ha d’estimar molt i agrair molt, aquesta és l’eina més important per anar endavant

Hem de viure sempre amb alegria malgrat el que ens passi?

No és qüestió de viure amb alegria, és qüestió de viure. Miri, fa poc he passat un càncer-gràcies a Déu sembla que me n’he sortit- i durant tot el procés he connectat amb la gratitud, gens amb la pena. Davant d’una malaltia, passar un dol és inevitable, però és optatiu com ho vols viure. Jo he triat viure-ho des de la gratitud, i gràcies a viure-ho així, avui soc aquí. Quan es va morir el meu fill, vaig passar un dol molt llarg, però un dia vaig dir "prou dolor, vull viure, vull ser feliç!".

Tot això em sona a en Job, que se li van morir deu fills, es va arruïnar, va emmalaltir i encara donava gràcies a déu.

Doncs és una cosa així. És també una fe, però no religiosa, sinó en alguna cosa superior que ens envolta i ens guia. Li asseguro que quan connectem amb l’amor i la gratitud, s’obren camins que mai s’hauria imaginat. S’ha d’estimar molt i agrair molt, aquesta és l’eina més important per anar endavant. 

Subscriu-te per seguir llegint