Un estudi a 48 escoles catalanes constata que l'ansietat i la depressió infantil creixen amb la contaminació

La contaminació atmosfèrica, especialment les partícules PM10, està associada a un risc més gran de problemes emocionals com ara l’ansietat i la depressió en els nens i els adolescents. Per contra, els eixos verds al voltant de les escoles redueixen el comportament agressiu dels nens. Així ho demostra un estudi en 48 escoles, tant públiques com privades, de Catalunya (i en el qual van participar uns 4.485 nenes i nens) fet pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Acaba de ser publicat a la revista Child and Adolescent Mental Health i es tracta de la primera investigació de Catalunya sobre els efectes de la pol·lució i de les zones verdes en la salut mental dels nens, ja que els treballs previs s’havien centrat en els adults. A més, és una de les investigacions més importants en aquest camp.

La contaminació augmenta la possibilitat de presentar problemes emocionals i, per contra, la presència d'espais verds al voltant de l'escola —fins a uns 100 metres— s'associa a una disminució dels comportaments agressius, explica a El Periódico, diari del mateix grup editorial que EMPORDÀ, la doctora Silvia Alemany, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CI. Els efectes negatius de la contaminació es van observar al cap d’un any d’iniciada la investigació. En canvi, els efectes positius de les àrees verdes es van fer evidents després de quatre anys.

Els investigadors apunten que aquests efectes podrien deure’s al fet que l’exposició a espais naturals redueix els nivells d’estrès en promoure l’activitat física, la interacció social i el joc lliure, a més de disminuir el soroll i la contaminació.

Els problemes emocionals i de conducta són freqüents durant la infància: es calcula que aproximadament un 13,4% de nens, nenes i adolescents pateixen problemes de salut mental arreu del món. Aquests trastorns poden persistir fins a l’edat adulta i tenir un gran impacte tant en els individus com en les seves famílies. Tot i que la genètica hi juga un paper important, el paper dels factors ambientals en el desenvolupament de la salut mental és àmpliament reconegut. En aquest sentit, cada cop hi ha més evidència que els factors ambientals físics presents a l’entorn també són determinants per a la salut cerebral.

Ambient i salut mental

L’estudi va sorgir de la necessitat d’entendre millor la relació entre l’ambient i la salut mental infantil. Els investigadors van analitzar, d’una banda, l’exposició dels menors a diversos contaminants atmosfèrics, com el diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió, així com la proximitat d’espais verds als centres educatius. De l’altra, mitjançant qüestionaris adreçats a les famílies, es va avaluar la salut mental de cada infant.

Es van estudiar els efectes de l’exposició a la contaminació i la proximitat a espais verds durant períodes compresos entre un i quatre anys abans de l’avaluació dels problemes emocionals i de conducta.

El treball també va analitzar si el sexe, l’edat, l’estatus socioeconòmic o la predisposició genètica influïen en aquests resultats. No es van trobar diferències significatives, fet que indica que aquests efectes es produeixen independentment d’aquests factors.

“No és que la contaminació provoqui més casos de TDAH o trastorns de conducta —precisa Alemany—, sinó que la probabilitat de desenvolupar comportaments desafiadors i agressius associats a aquests trastorns augmenta a causa de la pol·lució”. Els resultats de la investigació posen de manifest l’associació existent entre la salut ambiental i la salut mental, tant en la població general com en infants. “I estem parlant de factors modificables. És a dir, si els modifiquem, podríem disminuir el risc per a tota la població”, subratlla la investigadora.

Segons Rosa Bosch, coordinadora del programa SJD MIND Escoles a l’IRSJD, “cal apostar per estratègies per millorar la qualitat de l’aire i ampliar els espais verds, especialment a les àrees properes a les escoles.” L’exposició a contaminants és un problema quotidià per a una gran part de la població. Per això, “fins i tot petites modificacions en les exposicions poden traduir-se en millores en la qualitat de vida de moltes famílies, tant a curt com a llarg termini”, afegeix Uxue Zubizarreta-Arruti, investigadora predoctoral del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i coautora principal de l’estudi.

Aquest treball ha estat possible gràcies al suport de La Marató de 3Cat, de l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) i a la col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “La Caixa”.