“Essent pobres es menja millor... si no som massa pobres”

Abel Mariné presenta aquest dijous (19 h) al Museu del Joguet de Figueres el llibre El gran llibre de la nutrició, en el qual recull vint anys de treball de divulgació i col·laboració amb Imma Amadeo. La xerrada és una de les activitats de la 9a edició del 'Science Needs You!', organitzada per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC). 

La 9a edició del 'Science Needs You!' de Figueres abordarà els problemes i reptes de l'alimentació

Haig de suposar que algú que es diu Mariné recomanarà que mengem molt de peix?

Jo recomano que es mengi de tot. Millor dit, ho recomana la ciència. El que vol l’alimentació és varietat, moderació i una distribució raonable del temps. Dintre d’això, la gent pot triar. Sí que cal tenir present que han de predominar més aviat els vegetals, si bé tenint en compte que els aliments d’origen animal compleixen també una funció. O sigui, que cal menjar de tot. I tenir en compte el que es deia abans: menjar poc i pair bé.

Si la varietat és important, el vegetarianisme estricte no és beneficiós?

Hem pervertit una mica el llenguatge. Abans un vegetarià era una persona que no consumia productes d’origen animal. Però com que ara tots sabem anglès, d’aquests vegetarians estrictes en diem vegans, i surten vegetarians que diuen que de tant en tant mengen algun producte d’origen animal. Per mi, aquests no són vegetarians, és gent que menja moderadament productes d’origen animal. En les classificacions clàssiques hi havia els lacto o ovovegetarians, que no menjaven carn però sí derivats de la llet o ous. La dieta vegetariana lacto o ovo és perfecta, mentre que una dieta vegana, o sigui estricta, corre el risc de certes mancances. Sobretot de vitamina B12, que no es troba en cap producte d’origen vegetal, i l’haurien de complementar. Però és una opció ben respectable, cadascú pot menjar el que vulgui, sigui per raons ecològiques o religioses.

Mengem bé, en general?

En general, diria que no mengem gaire bé. Hi ha xifres que indiquen que la majoria de la població mundial -alguns per fam i d’altres per excés d’abundància- no es nodreixen correctament. En països com els Estats Units, l’esperança de vida està baixant, i això té a veure amb l’alimentació, tot i que no només. Abans menjàvem més bé que ara.

"Cal menjar de tot i tenir en compte el que es deia abans: menjar poc i pair bé"

Semblaria que amb els coneixements actuals, hauria de ser al revés.

Quan jo era petit, fèiem dieta mediterrània quan encara no s’havia inventat el terme. Era una dieta amb molta verdura i amb fruita. Recordo els sopars d’arròs bullit i una mica de peix. De carn no n’hi havia gaire, perquè no teníem quartos per comprar-ne. Era una dieta prou equilibrada. I moderada.

Quin remei.

Miri, els anglesos no han tingut mai una salut cardiovascular tan bona com entre 1940 i 1945. Sap per què? Pel racionament. Se’ls va acabar menjar ous amb béicon cada matí, van haver de menjar més verdura, i sobretot, havien de menjar amb moderació. Vol saber una altra cosa?

Per favor. Jo, i tots els lectors.

Durant la Gran Depressió als Estats Units, l‘esperança de vida dels nord-americans va augmentar una mica. I això que va ser una època dura, amb molt gent passant fam. I és clar, era per força, però menjaven amb moderació. Evidentment, no recomano tornar a aquelles condicions, però en canvi avui, als Estats Units -i Déu n’hi do aquí- es menja massa. I no caiguem en l’error de culpar les hamburgueses de tots els mals del món, el que passa és que el fet de menjar de pressa predisposa a no menjar bé. Una cosa bona de l’estil de vida mediterrani -més que de la dieta- és que es dona per descomptat que cal dedicar un temps a menjar. Cal seure, per menjar. I això vol dir conviure, parlar. O sigui, menjar més a poc a poc. Si tu menges sense deixar l’ordinador, no et faràs una amanida, encarregaràs menjar ràpid. Segurament una hamburguesa amb béicon i formatge i de postres, un gelat en lloc de fruita. La culpa no és de l’hamburguesa, és nostra. La carn juga un paper positiu en la dieta, si bé amb moderació. 

Solem fer cas d’aquesta moderació?

A Catalunya, la majoria de gent menja més carn de la que seria convenient. I això que és la millor font de ferro, si algú elimina radicalment la carn de la dieta, haurà de controlar el ferro del seu organisme.

Pot menjar espinacs.

No n’hi ha prou que un aliment contingui determinat nutrient. Cal saber amb quina facilitat l’absorbim. Els espinacs contenen ferro -ja ens ho feia saber en Popeye-, però, igual que el de les llenties, n’absorbim entre un 1% i un 2%. Del ferro de la carn, n’absorbim entre un 20% i un 30%. Ara bé, si vostè no menja carn i menja ous, que encara que no tant, també tenen ferro, res a dir.

"Hi ha xifres que indiquen que la majoria de la població mundial -alguns per fam i d’altres per excés d’abundància- no es nodreixen correctament"

Essent pobres es menja millor?

Sí, si no som massa pobres (riu). Si arribem a fam, hi ha carències. Però és cert que quan no hi ha els diners es menja, per exemple, ous en lloc de carn, que són més barats. En temps de crisi, els ous són una proteïna barata, i en podem menjar tres o quatre a la setmana, que ens aportarien proteïnes i nutrients a un preu econòmic.

Quant fa que va menjar pizza per darrera vegada?

Fa temps, però no hi tinc res en contra. La pizza és dieta mediterrània. És un menjar ràpid, però si en la base de la pizza hi ha farina, o sigui que és com si fos pa. I llavors hi ha verdures i potser trossos de carn, però en quantitats moderades. El conjunt fa un plat prou equilibrat. No per menjar-ne cada dia, perquè les dietes han de ser variades, però està prou bé des del punt de vista de la distribució de nutrients. I és relativament econòmic. És un producte savi i pràctic, ideal per a unes economies rurals que no podien dedicar gaire temps a menjar. Ara bé, si vostè en menja cada dia, no està respectant la regla de la varietat en el menjar.

Veig que no demonitza cap aliment, professor.

No hi ha cap aliment radicalment imprescindible, ni cap aliment absolutament pervers. El sucre, posem per cas, és totalment prescindible, vostè pot tenir una dieta perfecta sense gens de sucre, però no és perjudicial per si mateix, el problema és abusar-ne, com fan avui molts joves. Per exemple, les proteïnes d’origen animal són de millor qualitat que les d’origen vegetal, però si combina llegums amb cereals, té conjunt proteic ben complert, com si fos d’origen animal. Mai insistirem prou que s’haurien de menjar molts més llegums dels que mengem. El problema és que requereixen un temps per ser cuinades, i avui no hi dediquem gaire temps, per això recorrem a menjars precuinats.

O processats.

Tampoc no tinc res contra el menjar processat, no té per què ser perjudicial. Ara hi ha aquest concepte que ningú sap què és però tothom se n’omple la boca, que és "aliments ultraprocessats", que semblen ser el súmmum de totes les perversions. Els aliments processats, raonablement consumits, també tenen un paper. Quan bullim a casa i fa xup-xup, també marxen vitamines. Cuinar, al cap i a la fi, és modificar i destruir nutrients. Bé, ja menjarem fruita per postres. Si algú menja aliments industrials matí, migdia i vespre, no serà una dieta equilibrada, però al final- com diu un meu mestre-, la indústria no deixa de ser una gran cuina que fa el que no sabem, no podem o no volem fer. Jo recomanaria que dediquéssim més temps a la cuina i no tant a què la indústria ho faci per nosaltres. 

Els temps actuals no ho afavoreixen.

La dona va sortir de la cuina per anar a treballar, i no hi ha entrat ningú. I que quedi clar que no en dono la culpa a les dones, això és responsabilitat de tothom. 

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint