Salut

Demanar un Cacaolat en una cita i que internet es posi a riure: l’estigma de ser abstemi

Sovint ser abstemi es viu amb la incomprensió de l’entorn, quan no com un estigma

Marina León

«Un dia vaig quedar amb un tio i va demanar un Cacaolat, jo una cervesa. Vaig dir-li: ‘¿Però, tu, xaval d’on has sortit, del xiquiparc?». La frase –elevada aquesta setmana a l’altar dels vídeos virals sota l’epígraf de ‘¿Quina ha sigut la pitjor cita que has tingut?’– ha fet aflorar –a més d’unes quantes rialles– un fet invisibilitzat però incontestable: que sovint ser abstemi es viu amb la incomprensió de l’entorn, quan no com un estigma.

Per a la noia del vídeo, no beure és estar «tocat d’ala». No obstant, el seu esbojarrat diagnòstic no és una excepció en les xarxes. Fa uns dies, també Piqué li retreia a l’‘streamer’ Ibai Llanos que no surti de nit ni begui alcohol. «Has de sortir de festa, és obligatori, qui no surti de festa mira-te’l malament, hi ha alguna cosa fosca», afirmava l’exfutbolista, que aconsellava Ibai anar-se’n «a prendre un whisky».

L’alcohol sempre es pressuposa

Els que són abstemis ja saben de què va la cosa. L’alcohol, com l’heterosexualitat, sempre es pressuposa. La psicòloga i poeta escènica Jacarandá Serrano explica a ‘Píkara Magazine’ que «ser abstemi és sortir d’un altre armari». Als abstemis, els solen fer preguntes de l’estil: «¿Des de quan ets abstemi?» o «¿Mai has tastat l’alcohol? ¿Però ni amb aquesta barreja?».

La psicòloga apunta que totes aquestes preguntes són símptoma que l’alcohol és al mig de tot. Per tant, qui no en consumeix se situa, d’alguna manera, en els marges. Un lloc en què el periodista João França, abstemi de tota la vida, sovint es troba encasellat. A França sempre se li ha qüestionat la seva decisió i la pregunta de «¿per què ets abstemi?» és habitual quan el veuen prenent-se un refresc a la una terrassa d’un bar.

«La cultura de l’alcohol és molt internacional», tot i que, per als que som del Mediterrani, «és molt més comú que l’alcohol es converteixi en l’eix de totes les celebracions», explica Daniel Orts, metge de conductes addictives i especialista en salut pública. Per a l’expert, tenim tan normalitzat l’alcohol perquè actua de «lubricant social», és una manera popular de reunió que es transmet «de generació en generació» i que «ningú qüestiona». França hi està d’acord: «En la nostra cultura s’associa l’alcohol a qualsevol forma de sociabilitat», per això, com a conseqüència, «no beure suposa ser avorrit i asocial».

Pressió social

No és gens estrany que, com Piqué, molts relacionin l’oci nocturn amb l’alcohol. Per a Orts, el problema de vincular la festa amb el seu consum és la normalització, una cosa que suposa «el primer pas cap a l’alcoholisme». I tot i que no s’ha de demonitzar aquest consum perquè normalment sol ser una cosa «ocasional», admet l’especialista, és important anar amb compte si s’utilitza com «ansiolític o antidepressiu».

El més preocupant per al metge és la mitjana d’edat a què es comença a consumir. «Se situa entre els 12 i 13 anys si parlem del primer contacte. L’edat a què s’inicia l’hàbit de sortir i beure sol estar entre els 14 i 15», explica. En aquests casos, el factor principal és la pressió social, per això «ser abstemi i presentar-se com l’‘outsider’ (en els marges) del grup» és complicat.

«A la gent li costa imaginar-se que no hagi pres alcohol mai», explica el periodista, que creu que no el va afectar la pressió social perquè era «una mica friqui»: «D’adolescent no era el més popular ni el que més sortia de festa, això em va fer més fàcil no deixar-me arrossegar per les dinàmiques del grup». I tot i que cada vegada hi hagi més gent que es desvincula del binomi nit-beguda, entén que «els adolescents veuen l’alcohol com a imprescindible quan es tracta de sortir»: «No podem demanar-los que disfrutin de l’oci sense beure quan els adults no són capaços de fer-ho».

Abstemi=avorrit i perillós

Per a França, ser abstemi comporta incomprensió per part dels altres, encara més si no has tastat mai l’alcohol i la teva sobrietat no és conseqüència d’una mala experiència, d’un problema d’alcoholisme o de les teves creences religioses. «Molta gent em diu que va deixar l’alcohol perquè no li provava bé, en el meu cas és que, directament, mai vaig començar a

prendre’n», una cosa que sol descol·locar els consumidors, el mateixos que quan estudiava a la universitat solien dir-li: «Ja te’l farem tastar».

En general, el periodista creu que «no sol ser un problema que no begui, simplement no quadra amb els seus esquemes», tot i que lamenta que «et mirin amb cara rara quan demanes un suc en una discoteca». A banda, de vegades se’ls percep com persones de qui desconfiar. Tal com demostra la jove del viral de TikTok, avui dia no beure pot ser una

‘red flag’ (bandera vermella, senyal de perill). França ho veu així: «Existeix el tòpic de no et refiïs d’algú que no té vicis, és com que la decisió de no beure pot tenir un rerefons sospitós». «En un ambient de gent èbria, al sobri se’ns veu com el perillós perquè no estem patint aquesta pèrdua de control que els altres sí». Explica que moltes vegades els seus amics han fet broma amb això: «Ets perillós, tu demà recordaràs el que està passant».

Moviment #sobercurious

Per sort, el metge detecta molta més consciència sobre la salut mental en la generació Z. I és que des de fa un any, no és estrany veure a les xarxes socials l’etiqueta «sobercurious», en català «interessats a ser sobris», que reivindica l’oci allunyat del consum d’alcohol. Segurament, són els ‘nous abstemis’ amb un nom molt més modern. Tot i que els que s’hi proclamen a l’antiga, també fan virals a TikTok amb vídeos en què reivindiquen la festa sense alcohol, com l’usuari @kingbru, que sota el titular «soc dels que et cuiden quan vas piripi», es queixa que de festa sempre li preguntin «¿T’ho estàs passant bé?», per no portar un cubata a la mà.