Entendre-hi més

El policia infiltrat a Sant Andreu: violència sexual o prevenció legítima de l’Estat?

Daniel G. Sastre

Com totes les qüestions amb moltes arestes, el cas del policia que es va infiltrar a La Cinètika, el centre social anarquista de Sant Andreu (Barcelona), genera polèmica més d’una setmana després d’haver sortit a la llum. El setmanari ‘La Directa’ va destapar que Dani Hernández Pons, presumpte activista, era en realitat un agent que ha estat més de dos anys infiltrat en el moviment antisistema barceloní. En aquest temps, va establir relacions sexoafectives amb diverses dones, fins a vuit, que li van servir per obtenir informació. Ara, cinc s’han querellat contra ell per, entre altres coses, abusos sexuals continuats: tot i que les relacions van ser consentides, argumenten que mai haurien tingut lloc si haguessin sabut que el Dani era un espia del Cos Nacional de Policia.

Té dret l’Estat a infiltrar un funcionari en una organització social? Fins a quin punt aquest treballador públic pot utilitzar la seducció i el sexe com arma per obtenir informació? Són preguntes que sorgeixen després d’examinar el contingut de la querella, sobretot quan, segons va revelar també ‘La Directa’, el policia no es va limitar a tenir relacions sexuals amb les activistes. Almenys amb una va tenir un idil·li que va durar un any, van viatjar junts a Mallorca –on ell va néixer– i li va fer promeses d’amor etern. «T’estimo molt. Mai m’avorriré de tu», es llegeix en un dels seus whatsaps. En un altre, per cert, el policia assegurava que havia consumit drogues.

L’advocada pro drets humans Anaïs Franquesa, una de les lletrades que va presentar la querella en nom de les cinc «víctimes», té clar que hi existeix «violència institucional» perquè aquestes dones «van ser tractades com objectes amb la finalitat d’infiltrar-se en els moviments socials». «El fet que una de les vies utilitzades fossin aquestes relacions sexoafectives els ha causat un impacte molt greu», afirma Franquesa. 

Per a Mercedes García Arán, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, no existeix «de cap manera» violència institucional en el cas. I, tot i que admet que pot ser «un tema dubtós», afegeix: «No em sembla abús sexual. El que estan dient aquestes senyores és que van consentir viciadament [tenir-hi relacions], perquè no sabien que era un policia infiltrat. Però no és el mateix dir-ho a misses dites que comprovar-ho en el moment». 

Divisió jurídica i política

No només hi ha divisió en l’àmbit jurídic: el cas també ha provocat reaccions inflamades en tot l’arc polític. Per a l’extrema dreta i les seves terminals mediàtiques, el policia és poc menys que un heroi –Rabocop, li diuen en un digital–; una part de l’esquerra demana que es depurin responsabilitats. L’exvicepresident del Govern, Pablo Iglesias, va fer broma –o no– dient que, en tot cas, s’hauria d’infiltrar policies al Partit Popular perquè «poques organitzacions han comès tants delictes com el PP a Espanya».

La infiltració policial a La Cinètika ja ha obligat a pronunciar-se dues vegades el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Evitant amb compte referir-se al cas concret de Sant Andreu, el ministre va justificar primer aquest tipus d’operacions defensant la necessitat de «prevenir» els delictes, a més de perseguir-los; després, va deixar clar que el Govern garantirà assistència jurídica al policia infiltrat.

«L’Estat no pot fer això», respon l’advocada Franquesa. «Amb l’excusa de la prevenció de delictes no pot atemptar contra drets fonamentals, en aquest cas col·lectius, com la participació política, la llibertat d’expressió, la llibertat de manifestació...», assegura. 

‘El Lobo’ i l’antecedent britànic

En qualsevol cas, la policia prefereix captar membres dels grups que vol investigar que infiltrar-s’hi, que és un procés costós i arriscat. Malgrat que, com Marlaska, són renuents a pronunciar-se sobre el cas concret d’Hernández Pons, des d’Interior recorden que són pràctiques que es produeixen a totes les escales, i posen exemples com el d’‘El Lobo’, que es va infiltrar a ETA en els 70. Però els defensors de les cinc denunciants rebutgen la comparació entre una banda terrorista i un centre social

També es justifica la infiltració dient que és una pràctica comuna dels serveis policials de tots els països. Al respecte, aquests dies s’ha recordat un cas molt semblant al de Sant Andreu, ocorregut a Nottingham (Regne Unit) entre el 2002 i el 2009. Un policia infiltrat en els moviments socials anglesos va mantenir una relació amb l’activista Kate Wilson, que el va denunciar quan va saber la seva identitat real. El 2021, la justícia li va donar la raó a ella, i va obligar l’Estat a demanar-li disculpes i a indemnitzar-la. Entrevistada divendres per TV3, Wilson remarcava que «el més preocupant és que l’Estat utilitzi aquestes pràctiques per soscavar els moviments socials» més que «el dolor personal molt fort de les víctimes».

Segons va publicar ‘El País’ fa uns dies, el policia ja podria haver sigut destinat a una ambaixada, un lloc tranquil després de més de dos anys d’operació encoberta. D’això també es queixa la defensa de les cinc querellants: «Si és veritat i li han donat aquesta cobejada plaça, voldria dir que l’Estat considera que la feina feta ha sigut correcta i li dona una valoració positiva».