No llegeixis aquest llibre si estàs embarassada (devora’l després de parir)

‘La feina d’una vida’, la crua ‘memoir’ sobre la maternitat de l’escriptora Rachel Cusk, continua sent tan impactant com fa 20 anys, quan es va publicar per primera vegada

Olga Pereda

A una amiga embarassada se li poden regalar moltes coses. La majoria, inútils. Algú, de veritat, utilitza els ‘walkies’ per escoltar el seu nadó plorar? On viviu, al palau de Buckingham? Hi ha gent que també obsequia la futura mare amb un aparell que ‘tradueix’ el plor del nadó, una màquina que, en funció de les característiques de les llàgrimes, et diu si la causa és la calor, la gana, l’avorriment o el bolquer moll. Una bajanada com una altra qualsevol. Igual que els collars d’ambre, els cridadors d’àngels o els popets per a prematurs. 

A una embarassada cal regalar-li moltes abraçades i molts petons, com diu la psicòloga Rosa Jové. Els llibres també són una bona opció. ‘Manual para padres primerizos’, del pediatre i neonatòleg José María Lloreda. ‘Tú eres la mejor madre del mundo’, del pediatre i expert en lactància materna José María Paricio. O ‘Nueve meses de espera’, de la ginecòloga Josefina Ruiz. Tots tres són formidables i científics manuals que podem regalar a una futura mare.

El llibre que mai hauria de llegir una dona embarassada és ‘La feina d’una vida’, publicat fa 20 anys per l’escriptora d’origen canadenc Rachel Cusk i rescatat recentment per algunes editorials. És un assaig lúcid i franc sobre l’experiència de ser mare. La seva lectura és imprescindible, però no en el moment de la gestació (uns mesos on s’haurien d’evitar les preocupacions extres i l’ansietat pel futur immediat), sinó una vegada que s’ha donat a llum i s’hagi descobert que la maternitat no és, precisament, de color de rosa.

«En els seus pitjors moments, la maternitat s’assembla a l’infern»

— ‘La feina d’una vida’, de Rachel Cusk

«En els seus pitjors moments, la maternitat s’assembla a l’infern», descriu l’autora, que plasma la seva pròpia vivència en unes pàgines que –per pura sororitat– reconforten totes aquelles dones que han vist com la terra s’obria sota els seus peus després de parir. Llegir Cusk és una manera de no sentir-se sola. Sobretot, una manera de no sentir-se la pitjor mare del món perquè el teu nadó t’esgota, t’exaspera i, fins i tot, et provoca rampells d’ira.

«Quan vaig publicar el llibre em van intentar deslegitimitzar perquè consistia en un viatge personal en el qual hi havia veritat i sinceritat, tot i que fos crua», admet l’autora en una entrevista recent.

Crues són les seves pàgines, sí. Fins i tot, salvatges. Confessa al llibre que la majoria de les seves amigues no van parlar, al seu dia, de la realitat del part. Només una que, en un moment donat, «va suplicar a la matrona que li pegués un tret».

«He entrat en un món de planificació obsessiva en el qual les dones embarassades ja sol·liciten plaça a les escoles més demanades per a uns fills que encara no han nascut», critica a l’assaig Cusk, que va donar a llum a la seva filla de manera prematura després d’una complicada cesària. Asseure’s al sofà a plorar, desesperar-se per la claustrofòbia, vorejar la bogeria, estar tan cansada que no es distingeix la nit del dia, patir fantasies i al·lucinacions, sentir-se en un atzucac i tenir els sentiments bloquejats són actituds bastant més freqüents del que pensem entre les mares primerenques que, tanmateix, continuen sent tabús.

«Em sorprèn la facilitat amb què m’he dividit en dos. Em preocupa. Em consola», escriu l’autora, que no para de preguntar-se què és una mare.

«No crido perquè crec que la meva filla pugui obeir-me, sinó perquè soc conscient de les ganes de tirar-la per la finestra»

— ‘La feina d’una vida’, de Rachel Cusk

La falta de son i hores de descans després de donar a llum –tan idíl·licament venudes a tantes novel·les i sèries de televisió– desespera fins i tot l’ésser més zen. Cusk confessa que, algun dia, es tancava al bany per udolar desesperada. Cridava a la seva filla que s’adormís d’una vegada. «No crido perquè crec que pugui obeir-me, sinó perquè soc conscient de les ganes de tirar-la per la finestra», admet.

Commovedor i sincer, ‘La feina d’una vida’ no és el fruit literari d’una mare penedida. Cusk estima la seva filla, però això no li impedeix parlar de com la maternitat té molt de turment i poc de conte de fades.

Si alguna lectora es queda amb ganes de més cruesa, sempre pot optar per llegir ‘Despojos’, al qual la canadenca analitza l’amor, el matrimoni i el divorci. I ho fa amb la marca de la casa: un ferotge i esquinçador bisturí.