Tot allò que el gas renovable pot fer per tu i pel planeta

nedgia

nedgia

Andrea San Martín / BeContent

Els gasos renovables com el biometà, el gas sintètic (Syngas) o l'hidrogen renovable juguen un paper important en el mercat energètic, ja que ofereixen nombrosos avantatges que afavoreixen la sostenibilitat energètica i ajuden a preservar el nostre planeta. De fet, sense necessitat de grans inversions en infraestructures, contribueixen a reduir emissions de CO2 i promouen l'economia circular.

Actualment, el planeta s'enfronta a la crisi climàtica més gran de tota l'existència. Com a resposta, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) demana incrementar la demanda d'energia renovable fins a un 30% el 2040. Necessitem un canvi, una transició energètica cap a un nou model en què les renovables, el recurs de les quals és inesgotable i no contaminant , marquin el pols energètic.

L'energia solar, eòlica o hidràulica no només s'han transformat en una opció efectiva cap a aquest progrés energètic, sinó també la biomassa i el biogàs que s'extreu de matèria orgànica. El seu ús permet substituir combustibles més contaminants d'una manera ràpida i immediata, reduint el volum d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic.

Planta de biogás y granja en campos verdes

PLANTA DE BIOGÀS I GRANJA EN CAMPS VERDS

De fet, el gas natural que subministra l'energia tant a la indústria com a les nostres llars, està girant cap a un origen renovable beneficiant-se dels residus i les deixalles orgàniques. És a dir, el gas renovable es presenta com un gran aliat per aconseguir els objectius d'emissions, qualitat de l'aire, penetració de renovables i economia circular. I així, no es fan malbé els recursos naturals.

Producció i distribució

Els gasos renovables com el biometà, es produeixen majoritàriament mitjançant els processos de degradació de la matèria orgànica com ara residus animals, vegetals i aigües residuals. I així s'aprofiten les deixalles mitjançant un procés de digestió anaeròbia. En resum, es transformen els residus ramaders, agroindustrials i llots de depuradores d’aigua i altres residus domèstics en matèria primera d’una font d’energia. El mètode de reciclatge funciona si es transforma en energia.

Pel que fa al biogàs, el gas renovable format per metà i diòxid de carboni, és important destacar que es crea arran de la biodegradació de la matèria orgànica, com ara residus ramaders i agrícoles. I, a partir d'aquest biogàs s'obté el biometà, gràcies al procés de depuració conegut com a ‘upgrading’, aconseguint incrementar el nivell de metà. Això condueix a obtenir un gas renovable perfecte com a substitutiu del gas natural d'origen fòssil, i així és una alternativa i un reforç positiu per a Espanya quant a la independència energètica europea.

Beneficis dels gasos renovables

  • Sense necessitat d'inversions afegides, la introducció del gas renovable a la xarxa gasista ja existent en viabilitza l'ús pels 100.000 quilòmetres de gasoductes pels quals pot circular. Això suposa un estalvi en costos gràcies al possible emmagatzematge d’energia renovable. Segons Sedigas, aquesta tecnologia permet utilitzar la xarxa de gas com a magatzem d'energia renovable, cosa que evita la necessitat de fer noves i costoses inversions. D'aquesta manera, es podrà augmentar la contribució renovable a la matriu energètica, impulsant el mercat de les energies baixes en carboni i incrementant la sostenibilitat del sistema energètic.
  • L'excedent d'energia elèctrica renovable en moments de baixa demanda, pot ser emprat per a la producció d'hidrogen renovable en el procés anomenat ‘power-to-gas’.
  • Sostenibilitat del sistema elèctric després d'impulsar el mercat de les energies alternatives. Segons un informe de Frontier Economics i la Universitat d'Aachen per a la Fundació Naturgy, combinar l'electricitat i els gasos renovables per cobrir les necessitats dels consumidors -electricitat, calor i transport- en lloc d'electrificar massivament aquests usos finals i fer servir els gasos verds només per emmagatzemar l'energia i garantir-ne l'abastament podria suposar un estalvi d'uns 2.000 milions d'euros anuals.
  • Generació de sinergies econòmiques amb la indústria agroalimentària. El residu que es genera en la digestió, el digestat, és una matèria primera excel·lent per al seu ús com a fertilitzant orgànic d'origen renovable.
  • Recuperació de nutrients agrícoles. La producció de biogàs i biometà millora la gestió mediambiental de residus orgànics tan conflictius com les dejeccions ramaderes, purins, fems, gallinassa, etc., els llots de depuradora o la fracció orgànica de residus sòlids urbans (FORSU).

Espanya és una de les grans potències europees en generació de gasos renovables, però tot i això parlem d'un sector encara poc desenvolupat al nostre país en comparació amb altres països europeus.

Segons la Comissió Europea, el país es podria convertir en la tercera potència d'Europa en producció de gasos renovables per darrere de França i Alemanya. Tot i això, Espanya va per darrere en el nombre de plantes de producció, segons l'informe anual 2021 sobre el gas a Espanya, publicat per Sedigas. Espanya comptava el 2021 amb 146 instal·lacions de producció de biogàs, 17 més que el 2020, amb una producció energètica conjunta de 2,74 TWh. La planta de gas renovable Elena, situada a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), al costat de l'abocador de residus controlat Elena, va començar a injectar biometà a la xarxa de distribució de gas, unint-se així a la de Valdemingómez a Madrid. El 2021, són les dues úniques plantes a Espanya que converteixen el biogàs que produeixen a partir de residus d'abocador en biometà i l'injecten a la xarxa gasista. I és que, comparat amb la resta d'Europa, on hi ha prop de 19.000 instal·lacions de biogàs i 725 de biometà, aquest gas renovable ha experimentat un modest desenvolupament a Espanya. No obstant això, el país atresora un gran potencial i compta amb indústries de grans dimensions en el sector agropecuari, a l'agroalimentari i en la gestió de residus, que poden activar el mercat ràpidament.

Solucions eficients a la recerca de la sostenibilitat energètica

El marc d'actuació en energia per a l'any 2030 recull els reptes de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i incrementar la quota tant d'energies renovables com d'eficiència energètica, així com avivar la preocupació de la ciutadania per tenir cura del planeta.

El gas renovable igual que altres energies renovables com la solar o eòlica, no genera emissions de diòxid de sofre, redueix la concentració de partícules contaminants a l'aire i ajuda a dependre en menor mesura dels combustibles fòssils.

L'àmbit rural

Els gasos renovables poden tenir un paper clau per ajudar a complir els objectius de reducció d'emissions, millorar la qualitat de l'aire, augmentar l'ús d'energies renovables i avançar en l'economia circular. Això s'aconsegueix maximitzant les inversions ja realitzades i les infraestructures gasistes existents a Espanya, alhora que es fomenta la seguretat energètica i el creixement de l'ocupació a les zones rurals. La utilització del gas renovable com a alternativa o complement del gas natural permet substituir de manera immediata els combustibles més bruts i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, alhora que disminueix la dependència energètica de l'exterior. Així mateix, ajuden a promoure l'economia circular millorant la gestió mediambiental dels residus i optimitzant-ne la utilització (és a dir, residus orgànics urbans, agrícoles i industrials, fangs de depuradora, etc.), a fi de generar energia descarbonitzada.

Els projectes de producció de gasos renovables donen suport al desenvolupament rural i la fixació de llocs de treball (i població) en entorns agrícoles i ramaders, contribuint així a incrementar la seva competitivitat en un procés de transició energètica just i inclusiu.