En l'acte organitzat perper SAS, Intel i Accenture amb la col·laboració de Prensa Ibérica, va comptar amb la participació com a ponents d'Ignacio Durán Boo, conseller tècnic i subdirector general d'Atenció al Contribuent i Informàtica Tributària de l'Agència Tributària de l'Ajuntament de Madrid; Antoni Fernández, gerent de l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona; Maria Lluïsa López Cánovas, cap d'Informàtica Tributària de l'Agència Municipal Tributària de l'Ajuntament de Múrcia; Maria Isabel López Irús, cap de l'Oficina de Recaptació de l'Agència Municipal Tributària de l'Ajuntament de Saragossa; Jose Antonio Belso, director de l'agència tributària provincial Suma Alacant, i Daniel Jarillo, cap de servei de Tributs Econòmics de l'Ajuntament de València, que va comparèixer de manera telemàtica.

Afshin Almassi, director de Sector Públic per a SAS Espanya va fer de moderador amb Pedro Bruna, Managing Director responsable d'Estratègia i Consultoria en Sector Públic d'Accenture.

La sessió va servir d'exercici perquè els ponents poguessin traçar el full de ruta de les Agències Tributàries en el procés de digitalització que duen a terme i que tindrà en la innovació i la tecnologia els aliats imprescindibles per abordar els reptes de futur i, en conseqüència, una important millora en la presa de decisions.

Afshin Almassi va obrir l'esdeveniment donant la benvinguda als participants amb un preàmbul sobre el context actual, assenyalant que les agències tributàries han de fer la seva funció en un marc cada cop més complicat. «En els darrers 20 anys hem passat per una cronologia de cignes negres que unit a la globalització i l'impacte de les noves tecnologies no ens ha deixat respirar. Diuen que la història serveix per entendre millor el present i traçar el camí correcte cap al futur. La tecnologia és un aliat que ben aplicat ens pot dotar de la precisió en la gestió, una gran finestra d'oportunitats».

El rol de les agències tributàries

Les agències tributàries tenen un rol fonamental per poder dotar l'economia espanyola d'una disciplina financera que sigui el principal suport per a l'estat del benestar. Per això cal que les agències s'adaptin a aquest entorn dinàmic i canviant, implementant noves tecnologies per guanyar en eficiència. “Estem vivint un moment a l'agència tributària a Espanya incert, quant a impactes judicials, sobre les noves economies i com s'hauria de reflectir en la tributació local. Intentem reduir aquesta incertesa, preveient els riscos que s'estan produint respecte a la tributació local”, assenyalava Ignacio Durán.

MARÍA LUISA LÓPEZ CÁNOVAS, MARÍA ISABEL LÓPEZ IRÚS I ANTONI FERNÁNDEZ EN UN MOMENT DEL DEBAT

Daniel Jarillo incidia en la incertesa normativa, jurisprudencial i política que afecta l'àmbit tributari, “per als gestors tributaris està tenint conseqüències. Posaria la clau en la coordinació amb altres administracions, en la importància de l'analítica de dades, i en la necessitat de qualificar la carrera professional del funcionari i la relació amb el contribuent”

DANIEL JARILLO, CAP DE SERVEI DE TRIBUTS ECONÒMICS DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

En la mateixa línia, es mostrava María Isabel López Irús, que a més va remarcar la importància de la relació del ciutadà amb l'administració.

“Coincideixo que la coordinació és essencial, hi ha d'haver una interoperabilitat entre les administracions, saber d'on venen les dades i si són fiables. Es tracta de l'administració més propera al ciutadà, la que té les portes obertes i que ha de detectar les necessitats, no podem estar estàtics”

Antoni Fernández coincidia en la importància de la relació interinstitucional, en la millora de processos, i sobretot en l'atenció al contribuent: “A l'Ajuntament de Barcelona vam decidir que teníem tres objectius estratègics molt senzills: primer cobrar, amb la màxima eficiència possible. Després cobrar-ho tot, no només pels fraus, també pels descuits. I, per últim, no molestar. Cal ser mínimament intrusius amb el contribuent. Del que es tracta és que els ciutadans segueixin el camí, si se'ls facilita l'ús dels mitjans electrònics els resultarà més senzill”.

D'ESQUERRA A DRETA AFSHIN ALMASSI, IGNACIO DURÁN I PEDRO BRUNA

Per part seva, Jose Antonio Belso també posava el ciutadà al centre de l'estratègia tributària: “Hem de mirar per les necessitats del contribuent, en forma de simplificació de les formes de pagament, accés a fórmules de pagament, la diversitat en l'accessibilitat a la informació per fer front a les obligacions tributàries, la multicanalitat és més necessària i complicada que mai”.

Pedro Bruna, exercint com a moderador, resumia el que s'havia tractat fins a aquest punt, destacant la importància de manejar la disciplina financera i el rellevant paper de la tecnologia en les iniciatives i projectes d'aquest tipus d'organitzacions. A més, obria el debat sobre on ha d'estar el focus en els propers projectes.

La utilització de la dada i l'analítica tributària

Antoni Fernández destacava la importància de consolidar les bases d'una estratègia basada en les dades, que inclouria des d'un canvi en la cultura de treball i en la mentalitat fins a un punt més operatiu optimitzar els sistemes operacionals de recollida i gestió de les dades. “Encara estem dedicant una part massa petita de l'organització a treballar sobre les dades, i com que és una part petita, es treballa a demanda. Necessitem tenir els sistemes operatius preparats per passar al següent nivell d'aprofitament de les dades. A més, actualment fem molts esforços en l'automatització, ja que a més a més de l'estalvi en hores ens dona precisió”.

Ignacio Durán abordava el tema remarcant l'aposta per la innovació, pels tributs intel·ligents i la importància d'evolucionar a un model mixt de desenvolupament de sistemes operacions juntament amb una analítica avançada de les dades. “Ens hem adonat que podem treballar alhora en tots dos projectes. Ara mateix estem en un laboratori tributari (tax lab) un conjunt de tecnologies, persones i metodologies centrades a innovar. Estem obligats a un tribut de més precisió, i en poques setmanes tecnologies com SAS ja ens han ajudat a veure el valor de les simulacions”.

JOSÉ ANTONIO BELSO, DIRECTOR DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA PROVINCIAL SUMA ALACANT

Des d'una altra perspectiva, amb una realitat territorial més àmplia, Jose Antonio Belso, relatava alguns dels projectes que tenen en desenvolupament des d'Alacant: “Tenim la notificació electrònica per a persones jurídiques totalment implantada. Estem avançant també en aquestes notificacions per a les persones físiques, que també suposa un salt. Una altra de les línies fonamentals de treball que tenim és la implantació d'una inspecció intel·ligent, a partir de la geolocalització”.

Principals barreres

Pel que fa a les barreres principals que s'estan trobant les organitzacions a l'hora d'implementar sistemes analítics, Daniel Jarillo destacava que han pogut superar les primeres barreres i les millores que han portat a terme a l'Ajuntament de València: “Hem tingut barreres per al desenvolupament tecnològic, però hem vençut aquestes barreres, i l'Ajuntament de València ara té un sistema tecnològic a nivell tributari molt desenvolupat, cosa que ha millorat tant l'índex de recaptació com la percepció que té el ciutadà de la gestió tributària”.

María Isabel López Irús confirmava el repte que suposa i la falta de recursos informàtics per poder avançar: “Tenim en desenvolupament una aplicació pròpia, però ens falta múscul informàtic. No tenim informàtics propis en l'atenció municipal tributària, depenem dels informàtics del servei de xarxes i sistemes de la casa. Tenim un repte enorme, es van començar a fer coses en matèria de digitalització per facilitar el pagament en línia a través del web, però falta la desaparició del paper”. María Luisa López Cánovas posa èmfasi en la barrera interna que es troben actualment les organitzacions i en la importància d'un control de dades de principi a fi: “La part informàtica està externalitzada, però funciona bé. Recentment, hem creat la seu electrònica associada i ens trobem treballant en temes de georeferenciació, encara que tinguem les dades bé, si te'n vas a altres àrees i la informació no està estructurada, se'ns escapa”.