La conjuntura energètica actual ens obliga a buscar models més sostenibles per a les nostres llars i negocis. Podem començar fent petits canvis que, sens dubte, derivaran en grans millores en les factures i amb això aconseguirem, a més, més eficiència i sostenibilitat en el nostre consum energètic.

En aquest sentit, hi ha al mercat moltes solucions per climatitzar les nostres llars, però, ¿quina és la millor per estalviar i a més ser més eficients en el nostre consum? Pel que fa a la bomba de calor, n’hi ha de dos tipus diferents: la de gas i l'opció elèctrica.

L'aerotèrmia elèctrica és l'opció majoritària en promocions immobiliàries per complir amb el codi tècnic actual i, no obstant, no sempre és la més eficient. Sistemes de climatització com les bombes de calor elèctriques poden presentar limitacions en territoris on les temperatures poden arribar a estar per sota dels 7ºC, ja que el rendiment baixa i la factura per a l'usuari puja molt. A més, aquests aparells també resisteixen pitjor els episodis extrems, com en grans temporals com la borrasca Filomena, que va provocar que moltes bombes de calor deixessin de funcionar o tinguessin menys rendiment pels desperfectes que van patir els seus materials a causa de la gelada.

MILLOR OPCIÓ DE CLIMATITZACIÓ LA COMBINACIÓ DE GAS I ELECTRICITAT

De vegades es desconeix que les bombes de calor poden funcionar amb gas natural i produir un estalvi més gran als usuaris finals. Aprofitar l'energia continguda a l'aire i optimitzar el rendiment energètic amb l'ús del gas és una opció que pot resultar més econòmica i eficient. A més, optimitza al màxim el rendiment energètic i econòmic en els tres serveis bàsics d'un habitatge: calefacció, aire condicionat i aigua calenta. Una opció molt interessant quan parlem de grans consumidors, com ara les comunitats de veïns.

Pel que fa a la resta d'opcions, la combinació híbrida d'energia fotovoltaica per a l'electricitat de la casa i gas natural per a la calefacció és una elecció que ens ajudarà a reduir la factura aquest hivern, ja que són dos sistemes complementaris i molt eficients, fins i tot quan es registren temperatures molt baixes.

Per a l'expert Luis Martínez, d'Urbano Ingenieros, el sistema més eficient és un sistema mixt que permeti treure el màxim partit a l'aerotèrmia, que tregui la calor o el fred de l'aire i introdueixi l'aire dins dels habitatges:

Escolta l'àudio de Luis Martínez

Un exemple són les bombes de calor d’AISIN, que fabrica el grup Toyota, i que generen energia de manera eficient aprofitant al màxim l’energia renovable. AISIN ha aconseguit una bomba de calor de gas (GHP) que combina tecnologies provades, creant solucions innovadores que han revolucionat la producció d'energia en tot tipus d'edificis (habitatges, hotels, escoles, gimnasos, etc.). D'aquesta manera, optimitza la utilització de l'energia primària i neta com és el gas i aprofita l'energia de l'aire com a font d'energia renovable (aerotèrmia).

Aquestes bombes són altament eficients perquè redueixen els costos d'explotació fins a un 40% a causa de la utilització de gas natural i perquè aprofiten la calor del motor dels gasos d'escapament i la condensació per a producció d'aigua calenta sanitària gratuïta. A més, eviten cicles de desgel a l'hivern i redueixen la inversió inicial ja que eviten la necessitat de col·locar plaques per a producció d'aigua calenta sanitària. A més, també eviten gran part de l'excedent tèrmic que es perd a les centrals tèrmiques de producció elèctrica, cosa que significa una reducció del consum d'energia primària en aprofitar la calor obtinguda; augmenten l'eficiència en gestionar la velocitat de gir del motor endotèrmic a més de parcialitzar els compressors ‘scroll’; asseguren el funcionament ininterromput en calefacció, sense cicles de desgel, fins a una temperatura exterior de -20°C, cosa que permet la seva instal·lació en climes interiors freds on les bombes de calor elèctriques no poden donar servei; redueixen les emissions de CO2 en utilitzar combustibles poc contaminants; eviten les pèrdues a la xarxa de distribució elèctrica degudes a la transformació i transport i finalment cobreixen el servei de refrigeració en llocs on no es disposa de potència elèctrica suficient.

 Un altre avantatge: reducció d'emissions de CO2

Segons l'IDEA (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia), l'11,1% de l'electricitat generada al nostre país és utilitzada en la refrigeració d'edificis, cosa que representa al voltant de 30.000 GWh any i gairebé 19 tones d'emissions de CO2. Per tant, la utilització d’energia per a usos de refrigeració i molt especialment en climatització, és prou rellevant per tenir-la en consideració.

En aquest sentit, si comparem la utilització de bombes de calor AISIN de gas natural, amb les homònimes elèctriques (BCE), observem que les de gas permeten reduir un 30% les emissions de diòxid de carboni.

Planta de biogas

Una altra marca capdavantera com Panasonic, amb la seva gamma Aquarea, també és capaç de subministrar amb el seu sistema independent o combinat de caldera de gas, calor en radiadors i terres radiants amb temperatures de fins a 60 °C. Aquarea és l'aposta de Panasonic per una climatització integral per a vivendes residencials. Aquest sistema de calefacció, refrigeració i producció d’aigua calenta sanitària basat en la tecnologia de la bomba de calor ha estat dissenyat amb l’objectiu d’obtenir un consum energètic eficient a través de l’ús de les energies renovables.

L’objectiu, en plena crisi de l’energia, és l’estalvi màxim. Per això, combinar les instal·lacions sostenibles amb tipus bàsics per evitar les pèrdues de calor és la combinació perfecta si volem posar fre a la pujada de la tarifa de la llum. Segons l'IDAE, la temperatura de confort tèrmic en un ambient ombrejat i d'activitat «passiva» (és a dir, sense fer cap activitat) està entre els 21°C i els 23°C. Passa el mateix amb la temperatura ideal del frigorífic, que ha d'estar al voltant de 4° o 5°C, mentre que el congelador s'ha de trobar a -18°C. D'aquesta manera, ens assegurem que els aliments es troben en perfectes condicions per utilitzar-los i aconseguim un estalvi d'energia. Pel que fa a la ventilació de les habitacions, es tracta d'aplicar el sentit comú i no sobrepassar els 20 minuts amb les finestres obertes.

EMISSIONS NETES ZERO

El paper creixent dels gasos renovables

Hi ha una alternativa neta i eficient a l'aerotèrmia que compleix amb el codi tècnic actual. I és que actualment ja s'està injectant gas renovable a través de la xarxa de gas natural. Aquest gas 'verd' s'obté mitjançant la transformació dels residus urbans i industrials de les nostres ciutats i els residus del sector agroalimentari, fomentant així l'economia circular i local.

A més, un estudi elaborat per PwC i publicat per la Fundació Naturgy veu un gran potencial del biometà a Espanya. Segons dades de l'Associació Espanyola de Biogàs (AEBIG), actualment a Europa hi ha unes 20.000 instal·lacions operatives (nombre total de plantes de biogàs i biometà) i concretament a Espanya hi ha 146 instal·lacions de biogàs amb una producció energètica de 2,74 TWh anuals. De les plantes operatives, 46 estan associades a abocadors, 34 a estacions de depuració d'aigües residuals, 13 al sector agropecuari, 7 al sector del paper i la resta al sector químic, alimentari i altres.

D'altra banda, el biometà sostenible pot cobrir fins a un 40% del consum de gas previst a la UE el 2050. Pel que fa a Espanya, és el tercer país de la UE amb més potencial tècnic per produir biogàs, tot i que manté una bretxa profunda en el desenvolupament d'aquesta tecnologia respecte a la resta d'Europa.

El biometà a Espanya

A Espanya hi ha projectes molt interessants que injecten biogàs a la xarxa existent per al seu ús en llars i empreses. No obstant això, fins ara, aquestes instal·lacions són utilitzades bàsicament per a l'autoproveïment. Per exemple, en una indústria ramadera, els excrements de la qual són usats en la producció d'energia per a les seves pròpies instal·lacions; o bé en un ajuntament, que redueix els costos pel trasllat de residus orgànics urbans als abocadors i, a canvi, obté llum per il·luminar un centre de salut, o energia tèrmica per mantenir la calefacció d'una escola; o bé es planteja a nivell industrial per obtenir un benefici econòmic sostenible.

Tot i que Espanya encara té molt recorregut amb el biometà, ja que actualment concentra només el 0,7% de les plantes existents al territori europeu i l'1,2% de la producció energètica de biogàs i biometà, el seu alt benefici mediambiental i la possibilitat de crear llocs de treball al medi rural fan que el biometà sigui considerat una de les energies del futur. Destaquem dos projectes dels que estan en funcionament a la Comunitat de Madrid.

Planta Butarque

El biogàs que es produeix als digestors primaris va fins als secundaris, on s'emmagatzema. Aquí els gasòmetres s'encarreguen d'equilibrar la pressió de la xarxa. A més a més, dues esferes connectades a la xarxa general emmagatzemen el biogàs produït, amb l'objectiu d'ajustar la producció energètica a la demanda de la planta.

Planta Valdemingómez

Són instal·lacions de tractament de residus urbans de la capital. Compten amb tres centres de tractament: Las Dehesas, La Paloma i Las Lomas. Les dues primeres són dues plantes de biometanització. A Valdemingómez es produeix el biogàs i després se'n transforma part en biometà per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas.

Conclusió

La combinació de gas i electricitat és, per tant, una solució molt interessant, així com les bombes de calor, més eficients que les elèctriques. Uns canvis que s'han de sumar a l'aparició de les fórmules d'estalvi a la llar, la indústria i el comerç, contribuint així a la sostenibilitat i a la transició energètica, cap a fonts d'energies més netes.