Quan parlem d’anar a comprar, ja sigui al mercat o al supermercat, moltes vegades ens centrem en qüestions immediates com els preus o tipus de productes amb què compten aquests establiments en comparació amb d’altres, però rares vegades ens parem a pensar en un dels elements que està cobrant més importància cada any en el món de l’alimentació, el malbaratament alimentari que puguem realitzar una vegada portem a casa aquests productes.

Podríem pensar al principi que el problema del desaprofitament alimentari és aliè a nosaltres, ja que és un fet que últimament la conscienciació sobre la necessitat de tenir hàbits més sostenibles ha augmentat, però el cert és que, segons dades oficials de la Unió Europea, un 70% del desaprofitament alimentari sorgeix a les nostres llars, el sector domèstic, al costat del de la restauració i el detallista, mentre que en els sectors de producció i processament d’aliments passa el 30% restant.

Davant aquest problema, entitats com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició (AESAN) o el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) han posat en marxa plans de conscienciació a nivell nacional com l’estratègia ‘Més aliment, menys malbaratament’, mentre que institucions oficials de la Unió Europea, com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), han iniciat de la mateixa manera iniciatives similars com la campanya de seguretat alimentària #EUChooseSafeFood, que té per objectiu animar els ciutadans europeus a elegir els seus aliments amb confiança en àmbits com els al·lergògens, el desaprofitament alimentari o els additius, entre d’altres, buscant encoratjar els ciutadans a reflexionar de forma crítica sobre les seves eleccions alimentàries quotidianes.

¿Com es pot contribuir a evitar aquest malbaratament?

Seguint les recomanacions i directrius oficials d’organismes com EFSA i AESAN, ens trobem davant de dues grans eines, el mateix envasament dels aliments que comprem i les dates de caducitat i de consum preferent que hi apareixen d’acord amb la legislació actual. Així doncs, trobem que les esmentades agències han contribuït en la identificació i regulació dels materials segurs per al contacte directe amb els aliments, identificant un total de 17 materials que, més enllà del plàstic, el vidre o el cartró, són desconeguts per a la gran majoria de públic.              

Independentment del tipus d’envàs o del seu material, la regulació específica portada a terme estableix els requisits d’higiene que han de complir aquests materials en contacte amb els aliments, igual com els sistemes que s’han d’aplicar durant la seva producció per assegurar-ne la qualitat i seguretat.

¿Com podem disminuir el nostre malbaratament?

Una de les claus quan intentem disminuir el nostre desaprofitament rau en els envasos i l’ús que en fem, per aquesta raó cada vegada hi ha més persones que decideixen portar els seus propis envasos a comprar, iniciativa que ha sigut recolzada per algunes de les principals institucions com AESAN, ja que contribueix a la reducció de residus plàstics i altres materials. Això sí, malgrat que cada vegada hi ha més comerços que ens permeten portar els nostres propis envasos, és necessari complir una sèrie de requisits higiènics per evitar contaminacions, i les més importants són que el nostre envàs estigui fabricat amb un dels 17 materials aptes per al contacte amb els aliments i que estigui net i sec. Serà necessari portar un envàs diferent per a cada tipus d’aliment, però és una manera idònia de reduir el nostre impacte en el desaprofitament d’envasos al poder reutilitzar-los d’una manera continuada.

Finalment, no podem ignorar la importància de les dates de caducitat i de consum preferent, informació de gran importància localitzada a les etiquetes dels envasos de tots els aliments a la venda, i és la manera més directa que tenim de controlar l’estat dels nostres aliments.

Malgrat això, resulta essencial si volem evitar el desaprofitament dels aliments, conèixer la diferència que hi ha entre les dues dates, i és que la data de caducitat estableix un límit de temps per a aliments frescos i altament peribles (com el peix, la carn o els lactis), indicant un període de seguretat que una vegada superat avisa que el consum d’aquests aliments pot ser perjudicial per a la salut i pot causar malalties. Per la seva banda, la data de consum preferent no implica risc de malalties en cas que es passi la data indicada, i es poden continuar consumint aquest tipus d’aliments amb els únics canvis que afecten les propietats organolèptiques originals de l’aliment, és a dir, el seu sabor o textura amb el pas del temps. Conèixer la diferència entre aquests dos tipus de dates resulta essencial si volem mantenir els nostres aliments segurs durant el màxim temps possible i no veure’ns resignats a llençar-los a les escombraries sense poder-los consumir.

Són molts els especialistes d’institucions especialitzades en seguretat alimentària, com EFSA o AESAN, que brinden informació sobre com una comprensió més gran i ús d’aquestes etiquetes poden portar a una millora en la seguretat dels aliments, a més de contribuir a una reducció del malbaratament alimentari que podria haver-se produït en cas de no seguir aquestes recomanacions. Aquestes institucions s’encarreguen de garantir la seguretat alimentària també quant a l’etiquetatge, col·laborant EFSA amb empreses agroalimentàries per garantir l’aplicació de criteris estandarditzats a l’aplicar les dates de consum de cada tipus d’aliment. Tanmateix, no hem d’oblidar que tenim a les nostres mans la possibilitat de mantenir-nos informats per protegir-nos en matèria de seguretat alimentària, i contribuir d’aquesta manera a iniciatives que lluiten contra problemàtiques com són el desaprofitament alimentari al nostre país. Junts podem millorar i ampliar la seguretat alimentària per a tothom.

 d