L'agenda política internacional està prioritzant fer tirar endavant un nou model energètic que impulsi les fonts renovables davant el gran repte que suposa el canvi climàtic. Però si fins fa uns quants mesos el compliment de l'agenda verda era una prioritat compartida a nivell europeu, l'enfrontament de Rússia i Ucraïna i la consegüent crisi energètica ha posat en perill els plans d'Europa per dur a terme la transició cap a models més responsables amb el planeta. La consciència mediambiental conviu ara amb la necessitat d'assegurar l'abastament energètic davant el tall de subministrament energètic per part de Rússia, que ja ha portat alguns països com Alemanya a fer un pas enrere i tornar a recórrer al carbó, mentre que Itàlia, Àustria i els Països Baixos es plantegen la mateixa solució d'emergència de cara a l'hivern.

Els gasos renovables: energia neta i autòctona

Rússia ha estat fins ara un dels grans proveïdors energètics del continent europeu, i per això la substitució de la seva energia per alternatives procedents d'altres llocs del planeta suposa un desafiament enorme. Segons Eurostat, el 38,7% del gas importat a Europa el 2021 procedia d'aquest país.

El desenvolupament de l’hidrogen i el biometà suposa una alternativa sostenible i realista per fer front a la crisi energètica i, al mateix temps, mantenir el ritme de creuer en la lluita contra el canvi climàtic

En aquesta carrera per independitzar-se de Rússia, els gasos renovables constitueixen una alternativa neta i efectiva per reforçar la seguretat de subministrament amb energia autòctona i ecològica. L'aposta pel desenvolupament de l'hidrogen o el biometà, per exemple, cristal·litza una alternativa sostenible i realista en la lluita contra el canvi climàtic. Els gasos renovables estan cridats a jugar un paper crucial en la substitució gradual del gas fòssil i, per tant, en el camí per assolir els objectius de descarbonització. Les metes establertes inclouen tant la millora de la qualitat de l'aire com l'ampliació de la integració d'energies renovables en el consum d'energia final o la disminució de les emissions de CO2. L'ús del biogàs és una solució essencial en la gestió i l'aprofitament de residus, però també en la reducció d'emissions amb l'objectiu de descarbonitzar el consum i l'economia a nivell nacional.

Planta de producció de biogàs

Espanya disposa d'un alt potencial per a la producció de biogàs gràcies a la seva activitat agrícola i ramadera i es podria convertir en la tercera potència d'Europa per darrere de França i Alemanya, segons l'informe publicat l'abril del 2020 per la Comissió Europea “Impact of the use of the biomethane and hydrogen potential on trans-European infrastructure”, on es preveu un potencial de biometà per a Espanya l'any 2050 al voltant de 120 TWh/any, cosa que ens situa com el tercer país europeu en capacitat de producció. A més, la Comissió Europea ha identificat l'extensa infraestructura de gas existent a Espanya com a principal avantatge competitiu per al desenvolupament del biogàs davant d'un altre tipus de tecnologies en el procés de transició energètica, ja que els gasos renovables s'integren a les xarxes ja existents, sense necessitat d'inversions més grans per al desenvolupament de noves infraestructures, ni de canvi d'equips a casa dels consumidors, com calderes o cremadors.

L'extensa infraestructura de gas existent a Espanya és un dels principals avantatges competitius per al desenvolupament del biogàs, ja que els gasos renovables s'integren a les xarxes ja existents, sense necessitat de més inversions

Considerant el màxim potencial possible de producció de biogàs, es podria arribar a substituir fins al 32% de la demanda nacional de gas natural del 2021 amb una reducció de la petjada de carboni entre un 20-56%, cobrint una part important del consum domèstic-comercial i industrial actual. A més, contribuiria als processos d'economia circular donant una solució a la gestió de determinats residus. Espanya és el país d'Europa que acumula més volum de sancions degudes a infraccions ambientals per la gestió de residus.

El pla de la Unió Europea per assegurar el subministrament energètic

El 'Green Deal' de la UE per fer front a l'emergència mediambiental té com a objectiu assolir la neutralitat climàtica de la Unió Europea el 2050. I, d'aquí a la propera dècada, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% respecte a les xifres del 1990. Aquesta necessitat d’optar per gasos renovables respectuosos amb el planeta ha incrementat la seva urgència a causa de la crisi sociopolítica actual derivada de la guerra d'Ucraïna, on l'impuls d'aquesta alternativa sostenible juga un paper essencial per reduir la dependència energètica de Rússia per part de la Unió Europea. Així, de cara al 2030, la Unió Europa s'ha marcat com a meta impulsar la producció de biometà fins als 35.000 milions de m3 dins del pla REPowerEU, en què l'objectiu és reduir, almenys, 155.000 milions de m3 d'ús de gasos fòssils (cosa que equival al volum de gas natural importat per Rússia a Europa el 2021). Dins aquesta carrera per impulsar els gasos renovables, la Comissió Europea mateix va aprovar un ambiciós pla de suport valorat en 4.500 milions d'euros a la producció de biometà a Itàlia, a través del Reco-very and Resilience Facility (RRF), que paral·lelament a la reducció de la dependència de Rússia, té com a objectiu reforçar els esforços d'aquest país per reduir gasos d'efecte hivernacle i incrementar la seva producció d'energia renovable.

En paral·lel, i amb vista a la possibilitat que Rússia deixi sense subministrament els seus veïns europeus el proper hivern, la UE ha impulsat el pla 'Save gas for a safe winter' amb l'objectiu que els 27 estats membres redueixin el consum de gas en un 15% fins a la primavera que ve, una mesura que va entrar en vigor l'1 d'agost i seguirà vigent fins al 31 de març de 2023. Aquest document emfatitza en la necessitat d'avançar en el desenvolupament d'alternatives energètiques sostenibles com els gasos renovables.

Espanya, en situació privilegiada per liderar el futur de l'energia

A diferència d'altres països europeus, la situació d'Espanya davant un tall de subministrament per part de Rússia és més optimista, ja que l'abastament energètic no depèn exclusivament del gas rus. El país disposa d'un abastament sòlid a través del gasoducte Medgaz connectat amb Algèria, les reserves del sistema es troben al 80% i hi ha operatives un total de sis plantes regasificadores (i una altra a punt d'entrar en funcionament) per rebre el Gas Natural Liquat (GNL) procedent de diferents llocs del món. Espanya és el país amb més capacitat en aquest tipus d'infraestructures que són clau de cara a la independència energètica, ja que fan possible importar GNL en vaixells des de qualsevol país i convertir-lo després en gas natural. En total, les sis plantes espanyoles tenen una capacitat màxima de vaporització de més de 60.000 milions de m3 cada any, quatre vegades més que Itàlia i gairebé el doble que França. No obstant això, un tall total i prolongat en el temps sí que colpejaria amb força altres països europeus que no compten amb aquestes instal·lacions com Finlàndia, Estònia, Lituània i Letònia, on la retallada de la demanda podria arribar al 54%. Els seguirien països com Hongria, Croàcia, Grècia i Bulgària, i, amb retallades menys extremes, Alemanya, Bèlgica o Dinamarca.

Vaixell amb Gas Natural Liquat arribant a una planta regasificadora.

La situació privilegiada d'Espanya –segons dades de Gas Infrastructure Europe (GIE), té la capacitat d'emmagatzemar el 32% del gas de tota la UE– i les connexions per gasoducte amb França, podrien convertir el nostre país en el salvavides i subministrador principal d'Europa davant d'una crisi energètica global. La incògnita és si aquest escenari energètic endarrerirà l'agenda climàtica i farà malbé els avenços aconseguits durant els últims deu anys. Una mostra d'això és la decisió d'Alemanya de tornar a cremar carbó com a alternativa per cobrir les necessitats energètiques dels seus ciutadans, una acció que inevitablement suposarà un increment de les emissions de CO2. Iniciatives similars que puguin dur a terme altres països europeus davant d'un escenari extrem amb l'objectiu de reduir el consum de gas, posen en interrogant el compliment de l'agenda climàtica europea exigent.

En aquest escenari, l'aposta pels gasos renovables com a font d'energia es posiciona com una alternativa necessària per un motiu doble: fer front a la crisi energètica impulsada per Rússia i apostar per una font energètica renovable i sostenible a llarg termini que permeti complir l’agenda climàtica europea.