A qui no li han dit alguna vegada que s'assembla molt a tal o tal altre personatge famós? Que ha vist un doble d'ell o ella en alguna altra part del món? Durant dècades, l'existència d'individus que s'assemblen entre si sense que hi hagi cap vincle familiar entre ells ha estat descrit com un fet comprovat però anecdòtic i sense justificació científica. Ara, la cosa canvia.

Un article publicat aquest dimarts en la revista 'Cell Reporters' demostra per primera vegada la causa que hi hagi individus idèntics o molt semblants en diferents parts del món. "Estudiem les imatges de bessons virtuals, els passem per programes de reconeixement facial, estudiem tot el material genètic [el genoma, el seu perfil epigenètic i el seu microbioma] i vam veure que la similitud entre aquests dobles és pel fet que comparteixen parts de l'ADN", explica a EL PERIÓDICO (mitjà del mateix grup editiorial que l'EMPORDÀ) el líder d'aquesta recerca, el doctor Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de la UB.

«Aquests "dobles humans" també s'assemblen en la manera de ser o en la intel·ligència»

Segons Esteller, l'aparició de dobles d'una persona com si fossin fotocòpies ha estat motiu d'atenció en les arts i la cultura popular, però mai abans havia estat abordada des del punt de vista científic. Per a aquesta recerca, es va recopilar el mateix material biològic d'aquests individus extremadament semblants per a veure si hi havia una "raó objectiva" d'aquesta similitud. Els programes de reconeixement facial van descobrir parelles d'individus "gairebé indistingibles entre si". "I vam veure que els dobles humans comparteixen variacions similars en el seu ADN, particularment en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, nas, ulls, barbeta i front", afegeix Esteller.

Milers de milions

I a què es deu això? Segons l'investigador, al fet que, atès que la població humana és actualment de 7.900 milions de persones, "cada vegada és més probable que es produeixin aquestes repeticions". "Un altre punt interessant és que, entre aquesta gent que s'assembla tant, vam fer un qüestionari molt extens i vam veure que s'assemblen més enllà de la cara, és a dir que també altres aspectes físics similars, com l'altura i el pes, i de comportament. Per exemple, són o no addictes al tabac, tenen un quocient intel·lectual semblança", diu Esteller.

Aquest estudi obre les portes a moltes línies de recerca, de les quals Esteller destaca dues. D'una banda, proporciona les bases perquè, a partir de l'anàlisi de la imatge i la forma de la cara, es puguin diagnosticar malalties genètiques, com l'alzheimer o la diabetis. "Podríem predir qui tenen més possibilitats de desenvolupar aquestes malalties i avançar-nos", assenyala. D'altra banda, la recerca serveix també com a base per a noves tècniques de medicina forense, ja que permet, a partir d'una mostra d'ADN desconegut, reconstruir la cara de la persona a la qual pertany aquest material genètic. "Pot ajudar en la recerca de persones desaparegudes o a resoldre crims", conclou Esteller.