Setanta-dos anys després que Nacions Unides aprovés la Declaració Universal dels Drets Humans [10 de desembre de 1948], més de 100 estats i territoris a tot el món vulneren d’alguna manera aquests drets.
Segons destaquen els ecologistes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic admet en el seu informe 'Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya (2021)' que espera “un augment generalitzat en la intensitat i magnitud de les sequeres meteorològiques i hidrològiques sota escenaris de canvi climàtic” unit a “una creixent aridesa i també un augment del risc de desertificació”.
Una situació que, asseguren, ha fet que durant la segona meitat del segle XX es reduïssin entre un 10 i un 20% els recursos hídrics disponibles a les conques de la península Ibèrica, que la temperatura del mar Mediterrani sigui entre dues i tres vegades superior a la del conjunt dels oceans o que Espanya sigui un dels països de la UE amb més risc d’incendis. Per a Julio Barea, responsable de la campanya d’aigües de Greenpeace, és necessari “enfortir el medi rural i canviar la manera com produïm els nostres aliments i béns de consum” amb el fi d’evitar que Espanya “es converteixi en un territori desertificat en pocs anys”. Entre les mesures que proposen els ecologistes per aconseguir aquests objectius hi figuren realitzar “una revisió més ambiciosa” de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per assolir “el zero net d’emissions el 2040” i accelerar la fi dels combustibles fòssils, reconvertir el model agrícola actual o informar la ciutadania sobre la gestió dels recursos i els riscos del canvi climàtic.
Sobreexplotació d’aqüífers
Segons el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’activitat humana ha alterat “tres quartes parts de la Terra”, cosa que fa necessària de manera “urgent” la recuperació de l’ecosistema degradat que també afecta altres espècies. A Espanya, “la sobreexplotació d’aqüífers, les pluges torrencials, els incendis forestals i els llargs períodes de sequera posen el 74% del territori en risc de desertificació”, sosté el director de l’Associació Reforesta, Miguel Ángel Ortega.
El nostre país ha passat de ser subhumit-sec a semiàrid, “i això és un procés induït per l’escalfament global”, afegeix. En aquest escenari, i segons la responsable del projecte de canvi climàtic i meteorologia a la Fundació per a la Investigació del Clima, Emma Gaitán, la degradació de la terra és un “dels problemes més greus a escala mundial”; no només es tracta d’una “crisi climàtica”, sinó d’una “crisi socioeconòmica” a la qual “no s’està prestant atenció”. Un dels problemes que agreuja la desertificació és la producció d’aliments a causa de l’escassetat d’aigua i els agricultors són “els que més patiran aquesta situació”, ja que el terreny s’està “degradant progressivament”, adverteix l’investigador del Centre de Desertificació-CIDE, Vicente Andreu. Per contrarestar la situació, es proposa la reducció de la petjada de carboni “tant com es pugui”, així com adquirir productes locals i ser “responsables amb el consum d’aigua”. A causa del canvi climàtic s’està observant una “mediterranització” dels climes del nord, on les pluges són “un 20 o un 30% més intenses” i els períodes secs són més llargs.
En aquesta situació, els científics destaquen l’enorme importància de crear "conscienciació global" i "elaborar estratègies" per als usuaris, perquè inevitablement "el canvi climàtic ja és aquí i s’ha d’actuar".
