Girona registra aquest estiu el rècord de morts atribuïbles a la calor

La província de Girona ha registrat aquest estiu la xifra més elevada de morts atribuïbles a les altes temperatures en almenys una dècada. Entre l’1 de juny i el 31 d’agost, el Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo), de l’Institut de Salut Carles III del Ministeri de Sanitat, estima 159 defuncions atribuïbles a la temperatura a la demarcació. La dada gairebé duplica les 86 de l’estiu passat i supera àmpliament l’anterior màxim de la sèrie datada des del 2015, les 99 del 2022.

L’augment respecte del 2025 és del 85% i suposa 73 defuncions estimades més. En comparació amb el 2022, fins ara l’estiu amb un registre més elevat, l’increment és de 60 casos. La diferència encara és més clara si s’observa tota la sèrie, ja que el 2024 se’n van estimar 43; el 2023, 80; el 2022, 99; el 2021, 34; el 2020, 7; el 2019, 27; el 2018, 39; el 2017, 36; el 2016, 17, i el 2015, 22. Cap dels onze estius anteriors havia arribat al centenar i la xifra d’enguany triplica la mitjana d’aquest període.

El juliol concentra bona part de l’impacte. El MoMo atribueix a la temperatura 97 defuncions a Girona durant aquell mes, més de sis de cada deu del total de l’estiu. A l’agost n’estima 42 i al juny, 20. El repunt coincideix amb un estiu excepcional des del punt de vista meteorològic, tenint en compte que el Servei Meteorològic de Catalunya ha confirmat que el del 2026 ha estat el més càlid mesurat al conjunt del territori, i tant el juliol com l’agost han assolit rècords de temperatura.

Les 159 defuncions, però, no equivalen a 159 persones mortes directament per un cop de calor. El MoMo no fa un recompte de certificats de defunció amb aquesta causa, sinó una estimació estadística de l’impacte de la temperatura sobre la mortalitat. El sistema compara les defuncions esperades tenint en compte l’efecte de la temperatura amb una estimació base calculada sense aquest efecte. La diferència és la que considera atribuïble a l’excés o defecte de temperatura. Això permet estimar l’impacte de la calor, que pot agreujar patologies prèvies o augmentar el risc entre persones vulnerables sense aparèixer necessàriament com a causa directa de la mort.

Tampoc s’ha de confondre aquest indicador amb l’excés de mortalitat per totes les causes. Entre juny i agost es van observar 1.565 defuncions a Girona, davant d’una estimació base de 1.544, fet que representa un excés global de 23 morts. Per mesos, al juny hi va haver 25 defuncions menys de les esperades, mentre que al juliol l’excés va ser de 27 i a l’agost, de 21. El mateix MoMo adverteix que són càlculs diferents: l’excés per totes les causes és la diferència entre les morts observades i les esperades, mentre que les atribuïbles a temperatura provenen de comparar dues estimacions del model, amb i sense l’efecte tèrmic.

Població d'edat avançada

L’edat evidencia la vulnerabilitat de la població més gran. De les 159 morts atribuïbles a la temperatura, 78 corresponen a persones de més de 85 anys, pràcticament la meitat del total. D’aquestes, 48 es concentren al juliol, 20 a l’agost i 10 al juny. Pel que fa al sexe, el model atribueix 87 defuncions a homes i 72 a dones. Entre els homes se n’estimen 11 al juny, 53 al juliol i 23 a l’agost; entre les dones, 9, 44 i 19, respectivament. Dels 87 homes, 39 tenien més de 85 anys.

El rècord gironí s’emmarca en un estiu també excepcional al conjunt de l’Estat. Entre juny i agost, el MoMo atribueix més de 5.000 defuncions a les altes temperatures a Espanya, la xifra més elevada des de l’inici de la sèrie el 2015 i més del doble de la mitjana dels estius del període 2015-2025. Juliol i agost han estat els mesos amb una mortalitat atribuïble més alta, amb més de 2.000 casos cadascun.

El MoMo es va desenvolupar el 2004, arran de l’impacte sanitari dels episodis de calor extrema, per detectar desviacions de la mortalitat diària respecte de l’esperada. Treballa amb les defuncions diàries, les temperatures de l’Aemet i les dades de població de l’INE i ofereix estimacions per província, sexe i grup d’edat. La seva funció no és determinar la causa concreta de cada mort, sinó mesurar de manera indirecta l’impacte que episodis com la calor poden tenir sobre la mortalitat.

Les dades més recents tenen caràcter provisional, perquè les defuncions arriben al sistema amb retard des dels registres civils i el MoMo ja aplica una correcció per aproximar la mortalitat que acabarà rebent. El model utilitza la sèrie de mortalitat dels últims deu anys, les temperatures màximes i mínimes de l’Aemet i la població per edat, sexe i província de l’INE.

Subscriu-te per seguir llegint