L’Alt Empordà es convertirà en un «laboratori viu» per provar solucions per a la gent gran

L’Alt Empordà farà un pas endavant en la transformació del seu model assistencial amb el desplegament d’un pla d’acció que posa el pacient al centre i busca reforçar la coordinació entre l’atenció primària, els hospitals, els serveis socials i l’atenció domiciliària. La iniciativa forma part de les primeres reformes impulsades pel Comitè per a l’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS) i s’emmarca en el nou model de les Àrees Integrades de Salut (AIS). A les comarques gironines s’han escollit tres territoris —Girona Interior, Alt Empordà i Baixa Tordera— per desenvolupar projectes que serveixin de prova de concepte per avançar cap a una atenció més integrada.

En el cas de l’Alt Empordà, el projecte posa el focus sobretot en la continuïtat assistencial, amb l’objectiu d’evitar que els pacients, especialment els més fràgils i amb malalties cròniques, quedin atrapats entre diferents nivells del sistema sanitari. El repte és especialment important en una comarca extensa i territorialment dispersa, formada per 68 municipis, i amb una població cada vegada més envellida. Les previsions indiquen que el nombre de persones de més de 65 anys a l’Alt Empordà creixerà un 52% fins al 2042.

Davant d’aquesta realitat, l’AIS Alt Empordà vol avançar cap a un model que no es limiti a tractar la malaltia, sinó que també tingui en compte les necessitats socials de les persones i garanteixi un seguiment continuat al llarg del seu procés assistencial. Un dels elements principals serà la Ruta de la Complexitat 2.0, pensada per millorar el seguiment dels pacients crònics complexos i fràgils. El sistema haurà de facilitar una actuació coordinada entre l’Hospital de Figueres, el centre Bernat Jaume i les vuit àrees bàsiques de salut de la comarca. La voluntat és que els diferents professionals i dispositius comparteixin una visió més completa de cada pacient i puguin anticipar-se a les seves necessitats, reduint visites innecessàries, duplicitats i possibles interrupcions en l’atenció.

Un altre dels eixos del projecte serà l’impuls de l’hospitalització a domicili per a l’atenció intermèdia. La proposta busca oferir una alternativa a l’ingrés convencional sempre que les condicions del pacient ho permetin. L’objectiu és que determinades atencions es puguin prestar a casa, en un entorn més proper i confortable per al pacient, alhora que es redueix la pressió sobre els centres sanitaris i s’eviten estades hospitalàries que no siguin estrictament necessàries.

El projecte de l’Alt Empordà també vol reforçar l’ús de la informació per conèixer millor les necessitats de cada territori. En aquest sentit, es proposa potenciar el repositori Indikasalut.cat, que permet analitzar la realitat sociodemogràfica i els nivells de vulnerabilitat social de la comarca. La incorporació de mapes interactius per seccions censals ha de permetre identificar millor les zones amb més necessitats i ajudar els municipis a definir els seus plans de salut.

Un dels projectes amb més projecció de futur és el que es desenvoluparà a través de la Càtedra d’Envelliment i Salut, creada el 2026 gràcies a la col·laboració entre la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona. La iniciativa vol convertir l’Alt Empordà en un «laboratori viu» per desenvolupar i provar solucions adreçades a la gent gran, amb una mirada que vagi més enllà de l’àmbit estrictament sanitari. L’objectiu és promoure un envelliment actiu i digne i donar resposta a una comarca amb una realitat social i cultural diversa. Les actuacions hauran de tenir en compte tant l’envelliment de la població com els diferents perfils socials que conviuen al territori.