Les morts per càncer de laringe cauen més d’un 60% entre els homes, però augmenten entre les dones fumadores de més de 55 anys

La mortalitat per càncer de laringe ha experimentat un important descens a Espanya durant les últimes dècades, especialment entre els homes. Un estudi publicat a ‘Acta Otorrinolaringològica Espanyola’, que analitza les tendències nacionals de mortalitat entre 1999 i 2023, mostra que la taxa de mortalitat per edat en els homes va passar de 12,10 a 4,76 morts per cada 100.000 habitants, cosa que suposa un descens superior al 60%. En contrast, entre les dones la mortalitat s’ha mantingut globalment estable, tot i que amb un comportament diferent segons l’edat: mentre disminueix entre les més joves, augmenta de forma significativa a partir dels 55 anys.

El treball, elaborat a partir de les dades de mortalitat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i difós per la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC), recull un total de 36.598 defuncions per càncer de laringe a Espanya durant els 25 anys analitzats, de les quals 34.532 van correspondre a homes (94%) i 2.066 a dones (6%).

Els resultats posen de manifest l’estreta relació entre l’evolució d’aquest tumor i els canvis produïts durant les darreres dècades en l’exposició de la població als factors de risc, especialment el consum de tabac.

Consum de tabac

«Les dades mostren de forma molt clara que els canvis en els hàbits de consum de tabac de les diferents generacions tenen un reflex dècades després en la mortalitat per càncer de laringe», assenyala el president de la SEORL-CCC, el doctor Serafín Sánchez. «L’evolució favorable observada en els homes és una bona notícia, però l’increment que estem veient en dones de més edat ens recorda que els efectes del tabaquisme poden aparèixer molts anys després de l’exposició», afegeix.

El descens de la mortalitat masculina ha sigut sostingut durant tot el període estudiat

El descens de la mortalitat masculina ha sigut sostingut durant tot el període estudiat. La taxa estandarditzada va passar de 12,10 morts per 100.000 habitants el 1999 a 4,76 el 2023, amb una reducció mitjana anual del 4%. El descens va ser encara més acusat entre els homes menors de 50 anys, on la taxa va passar d’1,31 a 0,11 morts per 100.000 habitants, amb una reducció anual de l’11%.

Efecte generacional

L’anàlisi estadística feta pels investigadors permet observar que aquest descens no respon únicament a l’evolució d’un determinat període, sinó també a un marcat efecte generacional. Entre els homes, el risc de mortalitat va anar disminuint progressivament en les cohorts nascudes més recentment. De fet, el risc relatiu estimat va passar de 3,27 en la cohort de naixement de 1919 a 0,05 en la del 1984.

Segons els autors, aquest patró és compatible principalment amb la reducció de l’exposició al tabac de les generacions més joves. Les millores progressives en el diagnòstic i el tractament, també poden haver contribuït a l’evolució observada, tot i que els mateixos investigadors consideren que el principal motor del descens de la mortalitat masculina sembla ser una menor incidència del tumor associada a la reducció dels principals factors de risc.

En les dones

La situació és diferent en les dones. Tot i que la mortalitat global es manté baixa i estable, l’anàlisi per grups d’edat revela una evolució desigual. Entre les menors de 50 anys, la mortalitat va disminuir de forma significativa entre 1999 i 2023, amb un descens mitjà anual del 7,2%. No obstant, entre les dones de 50 anys o més va augmentar un 1,5% anual.

L’anàlisi edat-període-cohort realitzat en l’estudi permet precisar encara més aquesta tendència, assenyala la societat. A partir dels 55 anys s’observa un canvi de comportament, amb increments anuals de la mortalitat que assoleixen el 4,13% entre les dones de 60 a 64 anys i el 4,51% entre les de 65 a 69 anys.

Els investigadors relacionen aquest patró amb els canvis històrics en el consum de tabac i alcohol entre les dones espanyoles. L’inici i l’expansió del tabaquisme femení, s’apunta, es van produir més tard que entre els homes, per la qual cosa les conseqüències d’aquella exposició poden manifestar-se ara, dècades després, entre les cohorts que arriben a edats més avançades.

Els autors demanen interpretar aquests resultats amb cautela a causa del reduït nombre absolut de morts entre dones: durant els 25 anys analitzats es van registrar poc més de 2.000 morts davant més de 34.500 en homes.

El càncer de laringe està estretament relacionat amb factors de risc evitables. El tabac constitueix el principal factor etiològic, mentre que el consum d’alcohol pot actuar de forma sinèrgica, incrementant especialment el risc quan les dues exposicions es combinen, finalitzen els especialistes.