Associació Post-UCI: una entitat per donar suport a expacients de la unitat de cures intensives

Després d'un accident, l’exmosso i treballador social, Toni Augustín, va passar trenta-tres dies a l’UCI. Ara impulsa, juntament amb altres expacients, un projecte per donar suport a persones que afronten seqüeles físiques i psicològiques després d’un ingrés crític.

El 5 de juliol de 2022, la vida d’Augustín va canviar de manera radical. L’aleshores mosso d’esquadra va patir un accident de trànsit que el va portar a passar tres mesos ingressat a l’hospital. "En aquest moment s’atura la vida", explica. Des de llavors, va iniciar un llarg procés de recuperació. Durant dos anys i mig va fer sessions de fisioteràpia, gimnàs i altres tractaments a l’SMACC. Augustín ha intentat refer la seva vida i adaptar-se a aquesta nova realitat, aprenent a viure amb patologies diverses i les seqüeles de l’accident. “He tingut més de deu operacions, algunes de vida o mort”, relata. A banda de les conseqüències físiques, però, l’exmosso fa èmfasi en les psicològiques. “Aquestes potser són les més invisibles, i les que més costen de recuperar”.

Les experiències viscudes en primera persona són un dels principals impulsors de la iniciativa, que té per objectiu arribar a tots aquells qui passen per una situació similar i facilitar el procés de la seva adaptació.

En aquest moment s’atura la vida

Toni Augustín

Una inquietud que culmina en un projecte

En aquest context, a finals de 2025, neix l’associació Post-UCI de Girona a mà de l’exencofrador Carlos Filipe Seixas, qui va tenir una estada molt complicada a la unitat. Aquest fet va generar en ell una inquietud que s’ha acabat desenvolupant en el que és ara el projecte.

Després de la seva estada a l’UCI, va veure que la seva família estava molt desemparada en l’acompanyament psicològic. Per aquest motiu, Filipe va decidir contactar amb la psicòloga de l'Equip de Suport Emocional de l'Hospital Trueta, Goreti Pijoan. Ella és qui el relaciona amb altres pacients que també rebien teràpia per situacions semblants. A partir d’aquí es crea un grup de comunicació amb famílies i professionals per compartir preocupacions i començar a definir els objectius de la futura entitat.

Els tràmits per constituir l’associació es van iniciar el passat desembre i es van completar l’abril d’aquest any. Actualment, l’entitat ja disposa d’un espai de trobada al Centre Cívic del Ter, a Taialà, on els voluntaris atenen els dilluns de 18 a 20 h.

La síndrome de postingrés a l’UCI

La síndrome de postingrés a l’UCI són un conjunt de problemes físics i mentals derivats de l’estada a l'unitat de cures intensives. Així ho explica l’especialista del Servei de Medicina Intensiva Mònica Magret, a un article de l’Institut Català de la Salut.

Un dels principals objectius de l'organització és visibilitzar aquesta síndrome, que pot afectar tant la salut física com la psicològica i la vida quotidiana. Els impulsors consideren que moltes de les patologies derivades d’un accident o d’una malaltia ja disposen d’entitats especialitzades. Per això, volen posar el focus especialment en aquesta etapa posterior a l'UCI, sovint menys coneguda. "Entenem l'UCI com el final, però cal veure la part positiva", explica Augustín. El repte, segons els membres de l’associació, és aconseguir que el pacient no afronti sol el camí que comença quan deixa enrere l’hospital.

Augustín recorda que durant els trenta-tres dies d’ingrés va perdre 15 quilos. En el cas de Filipe, la pèrdua de pes va arribar als 30 quilos. Però les conseqüències van molt més enllà de les xifres: "És difícil entendre-ho si no ho vius", assenyala Augustín.

Entenem l'UCI com el final, però cal veure la part positiva

Toni Augustín

Associació Post-UCI de Girona

L’associació vol oferir acompanyament en aquells aspectes que sovint queden fora de l’atenció estrictament mèdica. Entre els serveis previstos hi ha el suport en tràmits administratius, l’ajuda en la gestió de baixes laborals ien la sol·licitud d’incapacitat o l’accés a serveis de psicologia.

També volen facilitar itineraris personalitzats, adaptats al moment en què es troba cada persona i amb objectius que permetin avançar en el procés de recuperació. Per això, el primer pas és una entrevista individual, que serveix per conèixer la situació del pacient i determinar quines són les seves principals necessitats.

Una altra de les iniciatives que volen dur a terme és la formació de grups de suport no terapèutics, diferenciats entre pacients i familiars, perquè tothom pugui compartir experiències, plantejar problemes i trobar possibles solucions i alternatives.

Un altre dels objectius és treballar amb la comunitat mèdica perquè, sempre que el pacient ho vulgui, pugui disposar d’una visita psicològica al cap de sis mesos de l’alta. El grup també fa visites als pacients que així ho demanin i intenten cobrir les seves necessitats en la mesura possible.

Voluntaris i professionals

Tots els membres de l’associació tenen en comú haver passat per una UCI. Alguns hi han estat fins a seixanta-sis dies i han viscut situacions límit. Augustín n’és el president, Filipe, el tresorer, Sara Ruiz exerceix de secretària i gestiona les xarxes socials, i Toni Vila completa l’equip com a vocal.

Ruiz fa el logo de l'entitat i decideix plasmar tres eixos que creu essencials en el moment de l’ingrés. Aquests són el ritme cardíac, l'oxigen i la respiració. Alhora, els tres cors que formen la “O” de l’imagotip, també representen pacients, professionals i familiars.

L’associació està formada íntegrament per voluntaris i manté contacte amb diferents organitzacions del territori, entre elles Oncolliga, l’Associació Ictus Girona i MIFAS. També mantenen comunicació amb professionals sanitaris i amb les unitats de cures intensives de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina. L’entitat treballa, a més, per formalitzar convenis amb aquests centres. La voluntat és incorporar associacions i persones de diferents àmbits professionals que vulguin col·laborar amb el projecte.

Presentació al setembre

La nova entitat es presentarà públicament el 22 de setembre al Teatre Municipal de Girona, en un acte que inclourà un concert i la intervenció de diversos convidats. L’objectiu és donar a conèixer la iniciativa i, sobretot, posar sobre la taula una realitat que els seus impulsors consideren encara poc visible. "Després de l’UCI difícilment algú estarà com abans d’entrar", recorda Augustín.

Subscriu-te per seguir llegint