Menjar més proteïna no sempre és millor: per a la majoria de la població, reduir-ne la ingesta pot afavorir un "envelliment més saludable"

El consum de proteïnes és essencial per a la salut, però, lluny del que prediquen molts gurús de l'alimentació i de l'esport, que recomanen consumir grans quantitats d'aliments proteics, la ciència recorda que no es tracta de cap sant greal i que, de fet, una ingesta excessiva no és beneficiosa. Una revisió de més de 350 estudis internacionals sobre aquesta qüestió afirma que, per a la gran majoria de la població, especialment les persones sedentàries, un excés de proteïnes podria fer més mal que bé. En canvi, reduir moderadament la ingesta de proteïnes podria activar mecanismes biològics associats amb un envelliment més saludable i fins i tot allargar l'esperança de vida.

Per als experts, la conclusió és clara: «La proteïna no és l'enemic, però tampoc una solució universal», afirmen els científics responsables d'aquest treball.

Els investigadors adverteixen que l'auge dels aliments "proteics" no sempre es tradueix en beneficis per a la salut i recomanen adaptar-ne el consum a les necessitats de cada persona.

L'estudi, publicat aquest divendres a la revista científica Cell Press Blue, arriba en un moment en què moltes guies nutricionals han incrementat les recomanacions de proteïna per a determinats grups de població. Als Estats Units, per exemple, recentment s'ha proposat elevar la ingesta diària fins a 1,6 grams per quilogram de pes corporal, gairebé el doble de les recomanacions tradicionals.

Els autors consideren que aquestes recomanacions no només no tenen prou evidència científica, sinó que, en molts casos, poden resultar contraproduents. De fet, l'anàlisi indica que, segons les proves científiques disponibles, només s'hauria de recomanar augmentar l'aportació de proteïnes als esportistes, les dones embarassades i les persones grans amb risc de pèrdua de massa muscular. Més enllà d'aquests col·lectius, el treball assenyala que «la majoria dels adults sedentaris probablement no obtenen beneficis addicionals consumint productes enriquits amb proteïnes».

«És evident que la proteïna afavoreix el creixement muscular i millora la resposta a l'exercici en persones actives. Però com que la major part de la població és relativament sedentària, moltes persones consumeixen més proteïnes de les que necessiten».

L'auge dels aliments enriquits amb proteïnes, des de iogurts fins a cerveses, ha contribuït a consolidar la idea que "més proteïna" equival automàticament a "més salut". Tanmateix, aquesta revisió científica suggereix que aquesta afirmació, a més de ser enganyosa, no es pot aplicar a tota la població.

Lluny de demonitzar aquest nutrient, els investigadors proposen abandonar les recomanacions universals i adaptar la ingesta a les necessitats reals de cada individu, per entendre quins perfils i en quins moments es beneficien d'un augment de proteïna i quan, en canvi, és més recomanable reduir-ne el consum.

«És absolutament clar que la proteïna afavoreix el creixement muscular i millora la resposta a l'exercici en persones actives. Però, com que la majoria de la població és relativament sedentària, moltes persones probablement estan consumint més proteïnes de les que realment necessiten, i això podria tenir conseqüències negatives per a la salut», explica l'investigador Dudley Lamming, autor principal de l'estudi.

Explicació científica

Durant dècades, la investigació ha demostrat que restringir les calories pot retardar l'envelliment i reduir el risc de malalties relacionades amb l'edat, com ara alguns tipus de càncer. El problema és que mantenir una dieta hipocalòrica durant períodes prolongats és molt difícil per a la majoria de les persones.

És aquí on alguns experts consideren que la restricció de proteïnes podria convertir-se en una alternativa més viable. Diversos estudis en mosques, cucs i rosegadors han demostrat que reduir únicament les proteïnes, sense disminuir l'aportació energètica total, podria ser una via per augmentar la longevitat.

A més, diversos assaigs clínics recents en humans han observat que una menor ingesta de proteïnes pot reduir el pes corporal, disminuir el greix acumulat i millorar el control de la glucosa en sang, fins i tot quan els participants consumeixen més calories.

Els experts defensen abandonar les recomanacions universals sobre el consum de proteïna i adaptar-ne la ingesta a les necessitats reals de cada persona i de cada etapa vital.

Segons els investigadors, aquests efectes s'expliquen perquè limitar les proteïnes modifica la manera com les cèl·lules detecten la disponibilitat de nutrients, millora el metabolisme, redueix el dany cel·lular i ajuda a preservar el funcionament dels teixits durant l'envelliment.

Un dels mecanismes més estudiats implica l'hormona FGF21 (factor de creixement dels fibroblasts 21), els nivells de la qual augmenten quan l'organisme detecta una menor disponibilitat de proteïnes. Aquesta hormona incrementa la despesa energètica, millora el metabolisme de la glucosa i redueix la inflamació. En models animals, els ratolins amb nivells elevats d'aquesta hormona van viure més temps que aquells amb concentracions normals. Alguns estudis en humans també indiquen que aquest fenomen es produeix en persones que fan poca activitat física.

«El missatge raonable és consumir una quantitat adequada, no necessàriament màxima»

Segons argumenta José M. Ordovás, investigador sènior del Centre de Recerca Jean Mayer sobre Nutrició Humana i Envelliment, «aquest treball serveix de contrapès a la idea, cada vegada més estesa, que més proteïna sempre és millor» i suggereix que «les necessitats d'ingesta canvien amb l'edat, l'activitat física, l'estat nutricional i la situació clínica».

En aquest sentit, tal com explica l'especialista en declaracions al Science Media Center, «no hauríem de substituir l'eslògan "més proteïna és millor" per un altre d'igualment simplista com "menys proteïna allarga la vida". El missatge raonable és consumir una quantitat adequada, no necessàriament màxima, prestant atenció a la qualitat i la procedència dels aliments i adaptant-la a cada persona».

Via: Regió7