El fum dels incendis pot disparar un 41% les consultes urgents: «És un problema de salut pública»

La Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) alerta que el fum dels incendis ja constitueix «un problema de salut pública». Els internistes es remeten a l’evidència més recent i citen, per exemple,els incendis de Los Angeles (Estats Units) del 2025, quan les consultes respiratòries urgents van augmentar un 41% a les zones més exposades. Demanen «consolidar» un pla nacional coordinat davant incendis i fum, que doni continuïtat a la primera guia específica del Ministeri de Sanitat, amb el compromís de totes les administracions.

La SEMI considera «prioritari» reforçar la capacitat assistencial durant aquests episodis, especialment de la teleconsulta, les urgències i les unitats de cures intensives (UCIs), per respondre a l’augment de les complicacions respiratòries, millorar els sistemes d’alerta sobre la qualitat de l’aire i garantir la protecció dels pacients més vulnerables mitjançant estratègies preventives i una planificació assistencial adequada.

Partícules fines

El fum dels incendis conté una barreja de partícules fines (PM2,5), partícules gruixudes (PM10), ozó i compostos orgànics volàtils. Mentre les PM10 queden retingudes a les vies respiratòries superiors, les PM2,5 arriben a les zones més profundes del pulmó, travessen l’epiteli respiratori i poden arribar a la circulació sanguínia, expliquen els experts.

Segons la guia ‘Recomanacions sanitàries en situacions d’incendis forestals 2026’, primera elaborada pel Ministeri de Sanitat d’Espanya, les partícules fines poden ser més tòxiques que les del trànsit rodat pel seu potencial oxidatiu i s’associen a un augment de la mortalitat, especialment per malalties respiratòries.

En persones sanes

«En persones sanes, l’exposició al fum sol provocar irritació d’ulls, nas i coll, tos, sensació d’opressió toràcica i una disminució transitòria de la funció pulmonar. No obstant, l’impacte és molt més gran en els que pateixen malalties respiratòries cròniques, ja que parteixen d’uns pulmons amb menor reserva funcional», explica la doctora Belén Alonso Ortiz, especialista en Medicina Interna i membre de l’Observatori del Canvi Climàtic de la SEMI.

En aquests pacients, el fum actua com a desencadenant d’exacerbacions, augmenta l’obstrucció de les vies aèries, la dispnea i els episodis de broncoespasme; així mateix, eleva el risc d’aguditzacions greus cardiorespiratòries i d’ingrés a les ucis.

Dificultat respiratòria

Els senyals d’alarma per exposició al fum d’incendis que requereixen valoració mèdica urgent, detalla la SEMI, són la dificultat respiratòria que apareix en repòs o no millora amb la medicació habitual, el dolor toràcic, la coloració blavosa de llavis o dits, la tos amb sang o l’empitjorament important dels símptomes en pacients respiratoris.

La societat científica recomana consultar diàriament l’Índex de Qualitat de l’Aire (ICA) abans de sortir a l’exterior, quedar-se en espais interiors amb portes i finestres tancades, utilitzar mascaretes homologades (o certificades) FFP2 o N95 si resulta imprescindible sortir, evitar realitzar activitats físiques a l’aire lliure, disposar de purificadors d’aire amb filtre HEPA, evitar accions que deteriorin l’aire interior, com fumar o encendre espelmes, i acudir als refugis climàtics habilitats si el domicili no garanteix una adequada qualitat de l’aire.

Finalment, la SEMI recorda que els pacients amb asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), fibrosi pulmonar o altres malalties cardiorespiratòries haurien d’elaborar, juntament amb el seu equip mèdic, un pla d’actuació abans de la temporada d’incendis, mantenir sempre el tractament de base, disposar de la medicació de rescat i assegurar el subministrament de fàrmacs davant una possible evacuació.