Un estudi analitza la microbiota de tres generacions per conèixer el risc d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca

La Unitat d’Al·lèrgia Infantil de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid ha col·laborat en el primer estudi que analitza la microbiota intestinal en tres generacions —lactants, mares i àvies maternes— amb l’objectiu d’identificar possibles patrons associats al risc d’al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca (APLV).

La microbiota intestinal és el conjunt de bacteris i altres microorganismes que habiten a l’intestí i que exerceixen funcions essencials per a la salut. Aquesta investigació, coordinada per Paula Cabrera, especialista de la Unitat d’Al·lèrgia Infantil del Servei d’Al·lergologia del Marañón, i realitzada en col·laboració amb la Universidad CEU San Pablo i l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús, es considera l’anàlisi "més completa" realitzada fins ara en aquest àmbit.

Tècniques avançades

El treball, explica el Marañón, integra dades clíniques i epidemiològiques amb tècniques avançades de seqüenciació, proteòmica i metabolòmica. L’estudi ha inclòs 148 participants: 50 lactants, 34 amb APLV confirmada i 16 controls sans, juntament amb les seves mares i àvies maternes.

Es van recollir mostres de femta de tots ells i, particularment, les mostres fecals dels nadons, recollides entre els quatre i els sis mesos de vida, es van analitzar mitjançant seqüenciació del gen 16S ARNr, una tècnica que permet caracteritzar amb precisió la composició bacteriana intestinal. Els resultats van mostrar que mares i àvies presenten una major diversitat i riquesa microbiana que els lactants, cosa que confirma l’evolució natural i progressiva de la microbiota amb l’edat.

"Signatura bacteriana"

Tanmateix, l’estudi no ha trobat una "signatura bacteriana" heretada entre generacions que expliqui el desenvolupament de l’al·lèrgia; el que sí que s’ha observat són diferències significatives entre lactants sans i al·lèrgics en l’abundància de famílies bacterianes com Prevotellaceae i Acidaminococcaceae, així com una marcada influència del tipus d’alimentació sobre el perfil bacterià del nadó.

Paula Cabrera, al·lergòloga del Marañón i també coordinadora del Grup de Treball de Microbiota del Comitè d’Al·lèrgia Infantil de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, subratlla que "la microbiota del lactant està fortament condicionada per factors ambientals i dietètics, especialment durant els primers mesos de vida".

Més risc

A més, la investigació identifica factors materns i familiars associats a un major risc d’APLV, com la història familiar d’al·lèrgia i el tabaquisme de la mare o de l’àvia. "Aquest treball demostra que, encara que no existeix una herència microbiana directa entre generacions —lactants, mares i àvies maternes—, sí que hi ha elements familiars i conductuals que modulen la composició bacteriana intestinal i podrien influir en l’aparició de l’al·lèrgia alimentària", ha explicat Paula Cabrera.

El treball, conclou l’hospital, aporta informació clau per comprendre com s’estableix la microbiota en els primers mesos de vida i quins factors poden influir en el desenvolupament de malalties al·lèrgiques. Els investigadors assenyalen que aquestes troballes reforcen la importància d’estudiar la microbiota com a possible biomarcador primerenc de risc i obren noves vies per a futures estratègies de prevenció.