Només el 68% de les dones de 50 a 69 anys s’ha fet una mamografia en els últims dos anys, per sota del 81,5% registrat el 2017

La participació de les dones en les proves de detecció precoç del càncer de mama continua sense recuperar els nivells assolits abans de la pandèmia. Així ho conclou un nou informe monogràfic sobre detecció precoç del càncer publicat pel Ministeri de Sanitat. El 68% de les dones de 50 a 69 anys declara haver-se realitzat una mamografia en els últims dos anys, davant el 81,5% registrat el 2017, cosa que suposa una diferència de 13,5 punts.

Aquesta evolució es relaciona principalment amb un augment del temps transcorregut des de l’última prova, més que per un increment de dones que mai s’han realitzat una mamografia, apunta Sanitat. La dada assenyala, per tant, dificultats en la continuïtat i periodicitat de la participació, un element clau perquè els programes de detecció precoç mantinguin la seva efectivitat.

El document, basat en les dades de l’Enquesta de Salut d’Espanya 2023, analitza la utilització de les principals proves de detecció precoç en la població resident a Espanya i la seva evolució en els últims anys. En el cas del càncer de mama, la reducció ha sigut «més intensa» entre les dones de grups socialment més desfavorits, ampliant desigualtats ja existents. Mentre les dones de grups més afavorits mantenen cobertures pròximes al 75-77%, aquelles en situació més desfavorida se situen entorn del 60-62%.

Coll uterí

L’evolució és similar en la detecció precoç del càncer de coll uterí. El 2023, el 75,6% de les dones de 25 a 64 anys declara haver-se realitzat una citologia vaginal en els últims cinc anys. Tot i que aquesta prova havia registrat dècades de creixement i s’havia estabilitzat en nivells pròxims al 80% fins al 2017, les dades més recents mostren que encara no ha recuperat plenament aquests nivells.

La reducció ha sigut especialment acusada entre les dones joves de 25 a 34 anys i entre les pertanyents a grups més desfavorits, cosa que manté «diferències rellevants» en la participació, s’apunta. Les dones de grups més afavorits presenten cobertures superiors al 80%, mentre que en els grups més vulnerables se situen per sota del 70%. També persisteixen diferències segons país de naixement i territori, amb variacions importants entre comunitats autònomes.

Virus del papil·loma

L’informe analitza també la utilització de la prova del virus del papil·loma humà, VPH, com a eina de detecció precoç del càncer de coll uterí. El 2023, el 25,6% de les dones de 35 a 65 anys declara haver-se realitzat aquesta prova en els últims cinc anys, mentre que més del 70% afirma no haver-se-la realitzat mai.

Aquestes dades, reflexiona Sanitat, reflecteixen «una fase encara incipient» d’implantació del model basat en la detecció del VPH com a prova primària, així com l’existència de diferències socials i territorials que han de tenir-se en compte per garantir una implantació equitativa.

Càncer de còlon

L’informe recull a més un avenç sostingut en la detecció precoç del càncer colorectal. El 2023, el 38,7% de la població de 50 a 69 anys declara haver-se realitzat una prova de sang oculta en excrements en els últims dos anys, davant el 3,4% registrat el 2009.

Aquesta evolució reflecteix la progressiva implantació dels programes de detecció precoç del càncer colorectal a Espanya. No obstant, el 45,2% de la població d’aquest grup d’edat declara no haver-se realitzat mai la prova. Aquesta proporció arriba a valors pròxims al 60 % entre les persones nascudes a l’estranger i supera el 50% en determinats grups socialment més desfavorits.

A aquestes bretxes socials i per país de naixement, se sumen diferències territorials importants, finalitza el Ministeri. Mentre algunes comunitats autònomes assoleixen cobertures superiors al 60%,d’altres presenten nivells notablement inferiors,cosa que reflecteix diferents graus d’implantació i consolidació dels programes poblacionals.