Espanya envelleix amb pocs geriatres: només 2.000 professionals exerceixen a la sanitat pública

Crida d’atenció de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) sobre la falta d’especialistes que treballen en la sanitat pública en un país on gairebé 10 milions de persones (el 20,4% de la població) tenen avui més de 65 anys, el nivell més alt registrat en la història. Amb dades obtingudes per EL PERIÓDICO a través de la SEGG, en la sanitat pública treballen només entre 1.800 i 2.000 geriatres (16 per cada 100.000 habitants).

Xifres que, considera el doctor Francisco José Tarazona, president de la societat mèdica, parlen d’una cobertura geriàtrica «insuficient i desigual». Amb comunitats on els serveis estan ben consolidats i d’altres on la presència de l’especialitat «encara és limitada o gairebé inexistent».

Una prioritat

Entre les comunitats amb més geriatres, assenyala el doctor, figuren la Comunitat de Madrid, Catalunya, Castella-la Manxa i Aragó. En l’altre extrem, col·loca Andalusia i el País Basc, «totes dues amb una situació extrema» perquè no compten amb servei de geriatria en la sanitat pública i no ofereixen places MIR. Seguides de Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó i el País Valencià.

El doctor Tarazona ha reclamat que l’envelliment sigui declarat prioritat estratègica de salut pública a Espanya. Ha traslladat a les autoritats estatals i autonòmiques la necessitat de garantir l’accés equitatiu a un geriatre per a tota la població gran amb independència del territori. També millorar la coordinació sociosanitària, implantar estratègies de prevenció de la fragilitat i la dependència abans que apareguin i augmentar el recolzament institucional a la investigació en geriatria i gerontologia.

Lluita contra la fragilitat

Entre les prioritats preventives que la SEGG identifica com a més urgents figuren la lluita contra la fragilitat, la sarcopenia i el deteriorament cognitiu; l’ús racional de la medicació per evitar la polifarmàcia; i l’atenció a la soledat no desitjada i l’aïllament social, que la societat qualifica de «factors de risc tractables». També insisteix que l’hospital no sempre és el millor entorn assistencial i que convé treballar activament per prevenir hospitalitzacions innecessàries.

En una col·laboració amb la Fundació de Ciències de la Salut, Francisco José Tarazona ha llançat un missatge que interpel·la al conjunt del sistema sanitari: «La prevenció ha de començar molt abans dels 65 anys i ha de ser una política d’Estat». A més, adverteix: «l’activitat física és el millor fàrmac disponible per alentir l’envelliment».