Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Respiració bucal i malposició dental

La respiració bucal pot tenir conseqüències importants sobre el desenvolupament a tots nivells, entre ells el facial, dental i postural

A l’esquerra un exemple de maloclusió Classe II. A la dreta un d’oclusió correcte.

A l’esquerra un exemple de maloclusió Classe II. A la dreta un d’oclusió correcte. / Cristina talló

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Cristina Talló

Figueres

La respiració és una funció vital que, en condicions normals, es realitza principalment pel nas. Tanmateix, molts infants i adolescents desenvolupen el que es coneix com a respiració bucal, és a dir, l’hàbit de respirar de manera habitual per la boca a causa d’obstruccions nasals, al·lèrgies, hipertròfia d’amígdales o vegetacions, entre altres. Tot i que sovint es passa per alt, la respiració bucal pot tenir conseqüències importants sobre el desenvolupament a tots nivells, entre ells el facial, dental i postural.

Quan un nen respira per la boca de forma crònica, la llengua deixa d’ocupar la seva posició fisiològica al paladar i tendeix a situar-se en una posició baixa. Aquest canvi altera l’equilibri muscular de la cara i condiciona negativament el creixement dels maxil·lars. Amb el temps, és freqüent observar una manca de desenvolupament transversal del maxil·lar superior, trobant-nos amb un paladar estret i a nivell de la mandíbula hi ha un dèficit en el creixement anterior.

Una de les alteracions més habituals associades a aquesta situació és la maloclusió de Classe II, tant dental com esquelètica. En la Classe II dental, la mandíbula no ha crescut prou, fent l’efecte equivocat de què les dents superiors es troben excessivament avançades respecte a les inferiors.

Quan el problema afecta també les bases òssies, parlem de Classe II esquelètica, caracteritzada habitualment per una mandíbula retreta o insuficientment desenvolupada en relació amb el maxil·lar superior.

Aquest patró de creixement afecta l’estètica facial amb un perfil facial més convex, llavis incompetents i una aparença característica coneguda com a "fàcies adenoidal", però a més també pot provocar dificultats masticatòries, alteracions en la parla, major risc de traumatismes en les incisives superiors i roncs o apnees.

Tractaments

Davant aquesta situació, l’ortodòncia té un paper fonamental. L’objectiu no és únicament alinear les dents, sinó també corregir les alteracions del creixement i restaurar una funció adequada.

En edats de creixement, els aparells funcionals permeten estimular el desenvolupament mandibular i millorar la relació entre els maxil·lars. Quan existeix una constricció del maxil·lar superior, l’expansió del paladar pot contribuir a augmentar l’espai disponible i afavorir una millor respiració nasal.

En corregir la maloclusió i les bases esquelètiques hi ha una millora en les funcions bucals, que s’han d’ajudar a reeducar per a obtenir els millors resultats tant dentals com facials i funcionals.

Des de Cristina Talló Ortodòncia s’ofereix informació i orientació en el diagnòstic i tractament. Podeu trucar al 972 509 075, o visitar la web www.ctallo.com. La consulta està situada al carrer de la Moreria, 4, 2n 2a de Figueres.

Tracking Pixel Contents