L’ordre d’administració dels fàrmacs en el càncer de còlon metastàtic influeix en l’eficàcia del tractament

L’ordre d’administració de les teràpies dirigides en pacients amb càncer colorectal metastàtic del costat esquerre, sense mutacions en RAS i no tractats prèviament –un dels subtipus més freqüents d’aquesta malaltia avançada–, influeix en l’eficàcia del tractament. Així ho ha provat un assaig clínic –el CR-Sequence– en fase tres del Grup Cooperatiu Espanyol de Tractament dels Tumors Digestius (TTD), presentat aquest dimarts al congrés de la Societat Nord-Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que té lloc aquests dies a Chicago (EUA).

A Espanya es diagnostiquen al voltant de 44.000 nous casos de càncer colorectal cada any i, d’aquests, entre un 20% i un 25% ja presenten metàstasi en el moment del diagnòstic, mentre que d’altres les desenvolupen posteriorment. En concret, amb el subtipus abordat en aquest assaig, s’estima que es podrien beneficiar cada any entre 3.000 i 5.000 pacients a Espanya. L’objectiu de CR-Sequence era respondre a aquesta qüestió: si és més eficaç començar amb un tractament anti-EGFR (panitumumab) seguit d’un anti-VEGF (bevacizumab), o fer-ho en l’ordre invers, sempre en combinació amb quimioteràpia estàndard.

"Falten dos anys de seguiment"

"No hi ha una única 'seqüència guanyadora' per a tothom quan mirem el resultat principal –reconeix el doctor Ramon Salazar, cap del Servei d’Oncologia de l’Institut Català d’Oncologia (ICO)–, però sí una conclusió pràctica: si busquem màxima reducció tumoral i control aviat, començar amb anti-EGFR és l’estratègia més recomanable". "Sent rigorosos, a nivell global de l’estudi, no podem afirmar una millora definitiva de supervivència global. Ara per ara s’observen tendències i les corbes estan madurant, falten dos anys més de seguiment", afirma Salazar.

No obstant això, el doctor precisa que "clínicament" el benefici potencial individual d’aquesta estratègia sí que és "real". Segons l’especialista, que hi hagi "més respostes" i un "millor control precoç" es tradueix en "més qualitat de vida" i, en pacients seleccionats, en "millors opcions de tractaments locals" –per exemple, cirurgia o ablació de metàstasis hepàtiques–, cosa que "pot influir en la supervivència a llarg termini", tot i que sigui "difícil de demostrar amb potència estadística en un assaig de seqüències".

Biòpsia líquida

A més, CR-Sequence afegeix "un pas modern": la biòpsia líquida. Durant l’assaig, s’han recollit mostres de sang en diferents moments del procés per analitzar l’ADN tumoral circulant mitjançant biòpsia líquida. Aquest enfocament permetrà estudiar l’evolució molecular de la malaltia i avançar en la identificació de biomarcadors que ajudin a seleccionar millor quins pacients poden beneficiar-se més de cada seqüència terapèutica.

"El següent pas serà aprofundir en la hiperselecció molecular mitjançant ctDNA [biòpsia líquida]. És a dir, entendre millor quines característiques biològiques de cada tumor poden ajudar-nos a decidir la millor seqüència per a cada pacient", explica el doctor Salazar. L’especialista precisa que aquesta nova estratègia presentada aquest dimarts al congrés ASCO es pot incorporar "ja" a la pràctica clínica com a "orientació" perquè utilitza "tractaments disponibles". "El que canvia és l’ordre segons l’objectiu clínic", matisa.

Càncer de còlon

Tot i que, en considerar els dos sexes, el càncer de còlon se situa en el primer lloc de diagnòstics globals, superant el de mama –que afecta gairebé exclusivament dones– i el de pròstata –exclusiu d’homes–, "afortunadament" la majoria d’aquests nous casos acumulats es detecten "en etapes primerenques o localitzades", diu Salazar. "Tot i així, per volum global de casos, la malaltia metastàtica representa una càrrega clínica important", assenyala.

Quant a l’aparició de casos de càncer de còlon en persones joves, menors de 50 anys, a molts països s’ha registrat un augment del càncer colorectal d’aparició primerenca, les causes del qual són "multifactorials" i encara no s’expliquen per un únic motiu. "Entre els factors implicats destaquen els canvis en l’estil de vida –com el sedentarisme, l’obesitat i la dieta–, factors ambientals o metabòlics i, en menor mesura, la predisposició hereditària", diu el cap d’Oncologia de l’ICO. "És crucial no restar importància a símptomes com canvis en el ritme intestinal, sang als excrements o anèmia, i promoure la consulta mèdica primerenca, sobretot si existeixen antecedents familiars", insisteix.

El doctor Salazar valora positivament l’ampliació dels cribratges de càncer de còlon dels 69 als 74 anys, que a Catalunya començarà l’octubre que ve. "L’ampliació del cribratge sol millorar dues coses: d’una banda, detecta pòlips i evita que progressin a càncer i, de l’altra, serveix per diagnosticar més tumors en fases inicials, quan són més curables i amb tractaments menys agressius", explica Salazar.