Les primeres setmanes de la paternitat canvien el cervell dels homes

Durant les primeres sis setmanes després del part, el cervell dels nous pares mostra una ràpida disminució de la matèria grisa en diverses regions. Cap a la sisena setmana, aquesta disminució s’estabilitza, mentre que al voltant de les dotze setmanes el patró s’inverteix i, cap a les vint-i-quatre setmanes, moltes àrees comencen a regenerar-se.

L’arribada d’un fill no només transforma la vida quotidiana dels homes: també modifica el seu cervell. Una investigació publicada a la revista Translational Psychiatry revela que, durant les primeres setmanes de la paternitat, es produeixen canvis estructurals i funcionals en regions associades amb l’emoció, la memòria i la cura, en un procés d’adaptació primerenca al nou rol patern.

Des del naixement fins als primers sis mesos del nadó

L’estudi va seguir 25 homes des de poc després del part fins a les 24 setmanes posteriors, amb ressonàncies magnètiques realitzades a la setmana 1 i després a les setmanes 3, 6, 9, 12 i 24. La investigació liderada per científics de RWTH Aachen, a Alemanya, descriu una mena de doble moviment: en les primeres sis setmanes, els investigadors van observar reduccions de matèria grisa en diverses regions corticals i subcorticals, entre elles zones occipitals, temporals, parietals, la unió temporoparietal, l'ínsula i l’hipocamp.

Però després d’aquest descens inicial el patró es va estabilitzar i, a partir de la setmana 12, van aparèixer augments locals de volum en àrees frontals i al cerebel. La interpretació general és que la paternitat no només activa conductes de cura, sinó que també impulsa una reorganització estructural primerenca del cervell masculí, segons una publicació de Science X.

El treball també va trobar canvis funcionals rellevants. Durant les primeres nou setmanes, la connectivitat de xarxes cerebrals clau, com la xarxa de saliència, la xarxa per defecte i la xarxa frontoparietal, es va reorganitzar de manera significativa. En termes simples, el cervell sembla passar d’un processament més lligat a estímuls sensorials a una activitat més orientada al cognitiu i l’afectiu, és a dir, a “llegir millor” les necessitats del nadó, regular emocions i ajustar respostes de cura.

Modificacions en la connectivitat cerebral

Fins i tot, aquest canvi podria reflectir les exigències inicials de convertir-se en pare. Però una de les troballes més destacades va ser la relació entre l’amígdala i l’aferrament patern. Els autors van trobar associacions significatives entre la connectivitat interregional de l’amígdala i les puntuacions d’aferrament patern durant les primeres 12 setmanes postpart, amb senyals primerenques ja visibles a les tres setmanes.

Aquesta connectivitat, per exemple entre l’amígdala i l’hipocamp, va aparèixer relacionada amb un major vincle amb el nadó, cosa que suggereix que les xarxes cerebrals d’emoció i memòria participen en la construcció del vincle patern. Tanmateix, encara calen nous estudis amb grups de control d’homes sense fills i escàners previs al naixement per confirmar els resultats.

En definitiva, la investigació suggereix que els canvis més intensos es concentren en el primer tram del postpart i després es van definint amb el pas de les setmanes. En definitiva, la paternitat no és només una experiència emocional i social: també és un procés biològic de reorganització cerebral.