Els metges, contundents: la dieta sense gluten "estricta i de per vida" és l’únic tractament eficaç per als celíacs

La dieta sense gluten "estricta i de per vida" continua sent l’únic tractament eficaç per a la malaltia celíaca. Actualment, no existeix cap fàrmac alternatiu validat que la substitueixi. Ho assegura el doctor Sergio Farrais, expert de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) i especialista en aparell digestiu. Responsable de la Unitat de Malaltia Celíaca a l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid, el metge és contundent: la dieta s’ha de mantenir sense incompliments, fins i tot en aquells pacients que no presenten símptomes digestius quan consumeixen gluten.

La malaltia celíaca, descriu la FEAD, és una patologia autoimmune que afecta aproximadament un 1% de la població mundial. Malgrat la seva freqüència, té un elevat infradiagnòstic: s’estima que entre un 50% i un 70% de les persones amb celiaquia no saben que la pateixen.

Sense alternativa

Tot i que la recerca en nous tractaments per a la malaltia ha augmentat en els últims anys, avui dia no existeixen medicaments capaços de substituir o permetre fer incompliments en la dieta sense gluten, remarca l’especialista.

Una part dels esforços en recerca es dedica a trobar estratègies terapèutiques dirigides especialment al petit percentatge de persones que no respon adequadament a la dieta sense gluten, o a aquelles que tenen dificultats per seguir-la de manera estricta.

Símptomes digestius

El metge insisteix: la dieta sense gluten millora considerablement els símptomes de la majoria de les persones amb celiaquia. No seguir-la correctament pot provocar complicacions derivades de la mala absorció de nutrients, com anèmia ferropènica o osteoporosi. A més, pot associar-se a altres malalties autoimmunes i manifestacions extraintestinals.

Tot i que és molt poc freqüent, afegeix, l’exposició mantinguda al gluten també pot augmentar la morbimortalitat i afavorir l’aparició de determinats tumors intestinals.

Seguiment

És en la falta d’adherència a la dieta on el doctor Farrais crida l’atenció: alguns estudis apunten que fins al 50% de les persones amb celiaquia no segueixen correctament el tractament. Recorda que existeixen proves capaces de detectar traces de gluten en femta o orina que poden ser útils per valorar l’adherència a la dieta sense gluten.

En els pacients en què hi ha dubtes sobre si la dieta s’està fent correctament, aquestes determinacions permeten recollir mostres després de la ingesta en diferents ambients i intentar identificar en quin context o amb quins aliments s’han produït "possibles transgressions dietètiques, moltes vegades involuntàries".

"És complexa"

"La dieta sense gluten és complexa i requereix aprenentatge: conèixer la classificació d’aliments, interpretar correctament l’etiquetatge o comprendre com funciona el contacte creuat, que passa quan un aliment sense gluten entra en contacte amb un altre que sí que en conté", explica el doctor Farrais.

El seguiment mèdic de la malaltia és crònic i necessita visites periòdiques a la consulta. L’ideal, diu l’especialista, és que un dietista nutricionista ajudi els pacients a comprendre el seu tractament, "tot i que en moltes ocasions aquest suport no està disponible".

A això s’hi suma l’impacte econòmic: la cistella de la compra d’una persona amb celiaquia pot encarir-se al voltant de 1.000 euros cada any. A més, conclou el doctor Farrais, en la malaltia existeix una associació familiar: quan hi ha una persona celíaca a la família, augmenta la probabilitat que altres membres també ho siguin, cosa que multiplica el cop dur en algunes llars.